Luis Lizan Gonzalvo

Necrològica de Luis Lizán Gonzalvo apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 13 de novembre de 1978

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de novembre 1890 neix a Pastriz (Comarca Central de Zaragoza) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Lizan Gonzalvo 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda i de Bram, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers 

S'afilià a la CNT-AIT en l'Exili a l'Erau i després s'instal·là a Tuïr (Aspres, Rosselló), on també hi milità 

Malalt, va morir el 25 de juliol de 1978 al seu domicili de Tuïr 

Luis Lizán Gonzalvo: El 27 de novembre 1890 neix a Pastriz (Comarca Central, Zaragoza, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Lizan Gonzalvo. El seu pare es deia Juan Lizán i la seva mare, Alfonsina Gonzalvo. A partir dels 10 anys visqué a Zuera (Comarca de Zaragoza, Zaragoza, Aragó).  

En 1915 entrà a formar part del grup anarquista local i, quan els creà el Sindicat Únic de Confederació Nacional del Treball (CNT) de Zuera s'hi afilià.  

Arran del moviment revolucionari proletari de finals de 1933 a Zuera, va ser detingut i empresonat amb altres companys.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, que assassinà un gran nombre d'habitants de la seva població, aconseguí, després de lluitar als carrers, fugir-ne i gràcies a una columna miliciana que arribà en suport de la població, pogué passar a zona republicana.  

S'integrà en una col·lectivitat agrícola de la CNT-AIT. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Bram (Aude, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació alemanya, participà en la Resistència.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la CNT-AIT en l'Exili a l'Erau (Occitània) i després s'instal·là a Tuïr (Aspres, Rosselló), on també hi milità.  

En 1947 els seus fills, fugint de l'Espanya franquista, es reuniren amb ell.  

Malalt, Luis Lizán Gonzalvo va morir el 25 de juliol de 1978 al seu domicili de Tuïr. Segons el certificat de defunció era vidu de Manuela Solana.  

El seu fill Luis Lizán Pérez, també va ser militant anarcosindicalista --no sabem perquè no coincideixen els dos llinatges--.