Edmundo González Blanco

Edmundo González Blanco

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de novembre de 1877 neix a Luanco (Gozón, Astúries) l'intel·lectual llibertari i francmaçó Edmundo González Blanco, que va fer servir els pseudònims Félix Arias i E. Moro de Luanco 

Quan es va veure obligat a fer el servei militar, arran d'una baralla amb un sergent desertà, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí un temps a l'Hexàgon francès 

Edmundo González Blanco: El 20 de novembre de 1877 neix a Luanco (Gozón, Astúries) l'intel·lectual llibertari i francmaçó Edmundo González Blanco, que va fer servir els pseudònims Félix Arias i E. Moro de Luanco.  

Estudià les primeres lletres a Luanco i seguí la formació fent estudis eclesiàstics a Cuenca (Serranía Media, Cuenca, Castella la Nova) que abandonà al tercer any de Teologia.  

Després d'estudiar el batxillerat, va fer alguns cursos de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, carrera que per mor de la mort del seu pare hagué d'abandonar ja que es va veure obligat a fer el servei militar. Després d'una baralla amb un sergent, desertà, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí un temps a l'Hexàgon francès.  

Quan retornà a la Península va ser jutjat i condemnat a set anys de presó dels quals va fer tres en un presidi militar de Lanzarote (Illes Canàries), on va ensenyar a llegir altres penats.  

Retornà a Luanco, però en 1902 fugí cap a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) després de tenir un problema amb l'oncle de la que seria la seva companya, María Luaces.  

A Madrid es dedicà al periodisme, a la novel·lística, a l'assaig i a la traducció.  

Destacà en els estudis filosòfics, històrics i sociopolítics (diversos assaigs sobre anarquisme) i biogràfics (Costa, Ganivet, Jovellanos, Strauss, Voltaire i altres). També va traduir de diverses llengües (alemany, anglès, francès i italià) nombrosos autors (Baldwin, Blake, Carlyle, Cooper, Croce, De Quincey, Emerson, Fouillé, George, Girard, Guizot, Hailman, Høffding, Hume, Maquiavelo, Marx, Morley, Nietzsche, Poe, Reid, Renan, Rousseau, Ruski, Schopenhauer, Stendhal, Voltaire i altres.).  

En 1934 publicà la primera versió completa en tres volums dels Evangelios apócrifos.  

Va fer gires de conferències per l'Estat espanyol, Portugal i Llatinoamèrica.  

Col·laborà en nombroses publicacions periòdiques, com ara Cosmopolis, La Esfera, La España Moderna, Helios, La Lectura, El Liberal, La Libertad, Mercure de France, Nuestro Tiempo, Psiquis, Revista Contemporánea, Revista General de Legislación y Jurisprudencia, Solidaridad Obrera, La Voz de Lanzarote i altres, i dirigí la revista Norte.  

Autor de més d'un centenar d'obres, moltes escrites per encàrrec, destaquen D'Annunzio y el anarquismo aristocrático (sd), La libertad de enseñanza (sd), Las Iglesias del Estado (1902), Las variedades del anarquismo contemporáneo (1903), Crónica científico-filosófica. El anarquismo como creencia. El anarquismo intel·lectual. La esencia del anarquismo (1904-1915, per lliuraments), El feminismo en las sociedades modernes (1904), Mesalina (1904), Biblioteca de Ciencia, Literatura y Religión (1906), El materialismo. Combatido en sus principios cosmológicos y psicológicos (1906), Discursos sobre filosofía de la naturaleza (1909), Los origenes de la religión (1909), Jovellanos. Su vida y su obra (1911), Strauss y su tiempo (1911), El socialismo, la patria y la guerra (1912), El hilozoísmo como medio de concebir el mundo (1915), Jesús de Nazareth (1915), Alemania y la guerra europea (1915), Carranza y la revolución de Méjico (1916), Alemania y la guerra europea (1917), España ante el conflicto europeo (1917), Iberismo y germanismo (1917), Costa y el problema de la Educación Nacional (1920), Historia del periodisme. Desde sus comienzos hasta nuestra época (1920), Así consquistaba César (1922), El universo invisible (1927), Cincuenta españoles il·lustres (1928), Más allá de lo humano (1929), El mundo invisible (1929), Ángel Ganivet (1930), La família, su pasado, presente y porvenir (1930), La mujer según los diferentes aspectos de su espiritualidad (1930), El nacionalismo expuesto por Hitler... (1930?), Los sistemas sociales contemporáneos. Colectivismo, anarquismo, sindicalismo, bolcheviquismo (1930), El amor en la naturaleza, en la historia y en el arte (1931), El anarquismo expuesto por Kropotkin (1931), El comunismo expuesto por Lenin (1931), El sindicalisme expuesto por Sorel (1931 i 1934), Nuevo ideal de la humanidad (1931), La República espanyola y los problemes nacionales (1932) i altres.  

Molts autors han criticat el rigor científic dels seus assaigs i la visió misògina dels seus textos.  

Edmundo González Blanco va morir l'abril --algunes fonts citen erròniament el 12 de juny-- de 1938 a Madrid en plena guerra.  

El seu germà Pedro González Blanco (1879-1961) també fou anarquista i maçó i l'altre germà més petit, Andrés González Blanco (1888-1924), fou un crític literari de prestigi.