Nord-est Llibertari: Commemoració de la Diada Catalunya Nord i cloenda del Correllengua a Perpinyà

dijous, 3 de novembre del 2022

Commemoració de la Diada Catalunya Nord i cloenda del Correllengua a Perpinyà

Commemoració de la Diada Catalunya Nord i cloenda del Correllengua a Perpinyà

La CAL organitza un autobús per pujar a Perpinyà el proper 5 de novembre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 03/11/2022.- Llegim al portal Llibertat.Cat que com cada any, la CAL fa coincidir l'Acte Final del Correllengua amb la celebració de la Diada de la Catalunya Nord, que enguany se celebra dissabte 5 de novembre. Sota el lema Obrim fronteres, esborrem el Tractat dels Pirineus hi ha convocada una manifestació que sortirà de la plaça Catalunya de Perpinyà a les quatre de la tarda.

Per tal de facilitar l'assistència del màxim de persones, des de l'entitat s'està organitzant un autocar que sortirà a les 7:15h de la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i farà tres parades a Barcelona abans d'enfilar cap a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló). A les 7:30h recollirà els assistents a la plaça de Joan Peiró, davant l'Hotel AC de Sants. A les 7:45h, l'autocar recollirà la gent a plaça Universitat (a la parada de bus) i a les 8:00h, a Fabra i Puig, al costat de l'estació RENFE.

L'arribada a Perpinyà està prevista a quarts d'onze. Es dedicarà el matí a visitar la Porta dels Països Catalans, impressionant obra d'Emili Armengol que representa la porta d'entrada als Països Catalans com una frontera invisible i històrica.

A les 13:00h, dinarem plegats a Baó (Riberal, Rosselló, comtat de Rosselló) i a partir de les 15:00h, es sortirà cap a Perpinyà rumb a la manifestació.

Després de la participació en la manifestació convocada a les 16:00 hores, a les 18:30 hores l'autocar recollirà els assistents al Bulevard Wilson, al costat del Castellet de Perpinyà, per tornar cap a Barcelona i Esplugues de Llobregat.

Tothom que vulgui pujar a Perpinyà amb l'autocar de la CAL caldrà que s'inscrigui a través del formulari, trucant al 93 415 90 02 o enviant un correu electrònic a [cal@cal.cat]. Caldrà, també, fer efectiu l'ingrés de 10 euros (SOCIS) o de 12 euros (NO SOCIS) al següent compte corrent: ES64 2100 0780 1902 0008 5432.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...