L’1-O escalfa motors amb nombrosos actes pel territori

L'1-O escalfa motors amb nombrosos actes pel territori 

Marxes de torxes i de cotxes, concerts, espectacles aeris, actes reivindicatius, sopars i conferències obren la porta a la gran jornada reivindicativa d'avui 1-O 

La jornada de divendres va ser un notable preàmbul dels actes d'avui 

Desobediència per alliberar Girona 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 01/10/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que a jornada d'ahir divendres, prèvia a la celebració de l'històric referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017 (1-O), va servir per escalfar motors de cara a la diada d'avui, amb una agenda carregada d'accions que volen recordar i commemorar una fita que va mobilitzar tot un país. A la majoria de les comarques gironines, doncs, es van celebrar actes, alguns dels quals tindran continuïtat avui, com per exemple l'alliberament de Girona, a càrrec de Desobediència Civil, però també marxes de torxes i de cotxes, concerts, espectacles aeris i recitals de poesia, entre d'altres. A més, entre les celebracions que es van dur a terme, i més concretament a Girona, va destacar especialment un sentit homenatge, organitzat per Girona Vota, a les escoles gironines. Aquests centres van ser espais clau durant la jornada de la votació de l'1-O. Ahir, i en el marc de la celebració, es va projectar el documental 21 fortaleses: l'1 d'Octubre a Girona, que es va estrenar el 2018, tot just un any després del referèndum, i en el qual es reivindica la democràcia i els drets civils i es denuncia la "brutalitat" de les forces de seguretat de l'Estat durant aquella jornada de votació pacífica. Arran de l'accident que va tenir lloc a la Casa de Cultura, es va suspendre el recorregut per diverses escoles i centres. Finalment, es va llegir un manifest en què es va advocar per la unitat i el treball compartit. 

A Sant Julià de Ramis, amb més actes programats per avui dissabte, es va dur a terme una marxa de cotxes, amb parlaments de persones represaliades, Dret de Defensa de Girona, Gabriel Serrat i Toni Castellà --de Lluita No Violenta i Consell per la República Catalana, respectivament--. 

L'alliberament (simbòlicament) de Girona 

Desobediència Civil, després d'haver aconseguit l'adhesió de veïns als alliberaments de Bàscara, Amer, Sant Esteve de Palautordera i Folgueroles, se centra ara en Girona amb un seguit d'actes repartits en dos dies. Ahir, doncs, va ser el tret de sortida a l'acte central, previst per avui. Desobediència Civil, que organitza cursos per a la preparació i execució de les accions per assegurar el respecte pels drets humans de la ciutadania catalana, vol que aquests dos dies siguin un "homenatge a totes aquelles persones que van dormir a les escoles i les van defensar" els dies previs a la votació. Consistirà en una jornada reivindicativa per la independència que tindrà el seu espai central a la plaça U d'Octubre, un punt destacat, d'altra banda, dels actes que es faran avui a Girona. En aquesta activitat, entre d'altres de programades, hi assistiran advocats i persones represaliades. Ahir, però, la prèvia va voler ser molt més festiva, amb un concert de grups musicals com ara Pirat's Sound Sistema, Akoblats i Ruk's, entre d'altres. Abans, però, es va explicar com ha de ser l'estratègia de l'alliberament, amb el suport de Debat Constituent, Catalans per la Independència, l'ANC, Acció No Violenta i Represaliades. Unes accions que han de servir per definir com ha de ser una confrontació amb l'Estat espanyol i assolir un control efectiu del territori en cas d'una declaració d'independència. 

A Camprodon, a les vuit del vespre es va celebrar la Marxa de les Torxes, que va sortir de l'Escola Doctor Norbert. No va ser l'única, perquè a La Bisbal d'Empordà se'n va celebrar una altra. Mentre que a Porqueres, amb el títol Llums per la Llibertat, es va organitzar una trobada a la plaça Major. Tot seguit va tenir lloc un espectacular xou de dansa aèria, a càrrec de la Companyia Estampades, en què tres personatges simbolitzaven tenir la clau d'una talaia i donaven veu a les pedres. Però n'hi va haver molts més, alguns de petits, repartits pel territori. A Ribes de Freser, per exemple, es van fer tallers de veu, a càrrec de Josep Valtònyc i Martí Majoral, mentre que a Palamós també es donava veu a la paraula amb un recital de poesia. 

Acte al Verd 

Segons una crònica al diari El Punt Avui, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Junts), sortia del Col·legi Verd quan encara no havia acabat la projecció del documental 21 fortaleses, amb referència als 21 col·legis electorals que hi havia desplegats pel referèndum de l'1-O a Girona. El so d'ambulàncies, bombers, mossos i policia local alertava de la gravetat que també s'havia intuït veient el semblant de Madrenas quan s'encaminava cap a la Casa de Cultura, on hi havia hagut un accident. Els organitzadors de l'acte de commemoració del cinquè aniversari del referèndum, la plataforma independentista unitària Girona Vota, seguint les recomanacions dels equips d'emergències, van decidir suspendre la marxa que havia de començar a les vuit del vespre i recórrer, a més del Col·legi Verd, dues de les escoles protagonistes de l'1-O a la ciutat: Joan Bruguera i Eiximenis. També estava prevista una aturada a la Casa de Cultura, que l'octubre de fa cinc anys va ser col·legi electoral, però en vista dels fets es va decidir concloure l'acte de manera íntima al pati del Verd, escenari també de la brutalitat policial fa cinc anys. 

Amb tot, el centenar de persones que s'havien aplegat al pati del Verd van poder escoltar Marta Escuder i Sandra Casado, que l'1-O del 2017 eren a l'interior de l'escola Joan Bruguera. Escuder i Casado tenien previst explicar la seva experiència durant la marxa davant del Bruguera, però l'explosió a la Casa de Cultura, quan encara no se sabia l'abast del succés, va alterar els plans. 

El Joan Bruguera de Girona va ser una de les escoles on la repressió policial va ser més contundent. El juny de l'any passat, el jutjat va enviar a judici 27 agents del Cos Nacional de Policia espanyola, cinc dels quals del Col·legi Bruguera. Els Advocats Voluntaris de l'1-O critiquen, però, que el Jutjat separi en set peces les actuacions del Cos Nacional de Policia als col·legis gironins. Fa cinc anys, diverses furgonetes del Cos Nacional de Policia hi van arribar abans que obrís el centre per votar. Nombroses persones de la ciutat el van defensar amb les mans alçades, però els policies els van arrossegar amb empentes i de mala manera. Una de les imatges de la repressió d'aquell dia al Bruguera és la que va captar el fotoperiodista del diari El Punt Avui Joan Sabater, en què es veuen cinc policies agafant un jove al Bruguera. 

"Ara fa cinc anys, gràcies a la tossuderia i la persistència de la gent, vam ser protagonistes de l'acte de desobediència civil més important en els últims temps. Quan recordo aquest dia històric, sento ràbia i impotència, però sobretot dignitat i orgull." Així ho va exposar Marta Escuder. "Si cal, ho tornarem a fer, i millor", hi va afegir Casado, que va esmentar "l'error" d'haver-hi deixat entrar la policia per evitar la violència gratuïta que s'exercia fora del col·legi: "A dins van continuar amb aquella supèrbia i indiferència d'aquells que no tenen ànima ni creuen en la democràcia." "La victòria d'aquell dia és indiscutible", reivindicava Casado, fruit d'"una cadena de moltes persones que van confiar les unes en les altres". "Malgrat la gent mediocre que va venir després, malgrat les baralles estèrils de parvulari, aquell va ser un acte brutal de força i unitat", va concloure Escuder. 

Fa cinc anys, les escoles van ser cabdals i així ho volia reivindicar la marxa suspesa. Però, sobretot, ho va ser la gent que les va defensar i per això és tan important el testimoni de Marta i Sandra.  

L'acte es va concloure amb el missatge del president de l'Assemblea Nacional Catalana a Girona, Pep Vila: "No s'acaba la feina, ens emportem l'esperit de l'1 d'octubre per projectar-lo en el futur." 

Desobediència per alliberar Girona 

Desobediència Civil ha anat alliberant alguns municipis petits en els darrers mesos arreu del país, dos dels primers --Bàscara i Amer-- de les comarques  gironines, i ahir i avui ha estat el torn de fer un salt qualitatiu, amb la ciutat de Girona. Potser la capital catalana amb un percentatge més elevat de suport a la independència i al voltant de la data simbòlica del cinquè aniversari de l'1-O. Fins ara, els actes al voltant de cada alliberament tenien una escenificació més rupturista, amb accions com ara la instal·lació de passos fronterers o l'ús d'una moneda pròpia alternativa de la República Catalana, el cat. Però a Girona, l'entitat va presentar ahir un pas més en l'estratègia de confrontació: recollir signatures entre la ciutadania i presentar a les forces independentistes amb representació al Consistori una moció: "declaració de municipi alliberat" i en què es reconegui que el resultat de l'1-O implicava constituir la República Catalana. Amb tot, ahir divendres van repartir passaports entre les persones que signaven per la causa independentista catalana. 

Tres activistes emmascarats i vestits amb granotes blanques --per desafiar l'Estat i allunyar-se de qualsevol marca política-- van exposar el repte com a darrera "oportunitat" per als partits abans de les municipals, i van situar la data de l'1 d'octubre del 2023 com l'horitzó per exercir el "control total sobre el territori". Un dels portaveus del moviment remetia a altres accions didàctiques d'autodefensa i resistència per preparar la població, després del precedent de l'actuació de les forces policials l'1-O del 2017. 

S'havia escenificat una guillotina simbòlica amb un cap de porc de cartó al costa de la mesa de Desobediència Civil, amb estelades vermelles. 

La jornada va continuar amb la projecció de l'enregistrament del concert de Lluís Llach al Truffaut, on el cantautor també va reivindicar el Debat Constituent encara inacabat i "la dignitat de l'1-O": "No us la deixeu robar!", va demanar. I el vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona, va defensar l'obediència al resultat i mandat del referèndum.  

Per avui dissabte al matí, la programació preveu una despertada independentista amb pirotècnia i un acte davant l'ajuntament, a la plaça del Vi. Abans del migdia, però, ja que la consigna és facilitar la participació en la manifestació commemorativa de l'!-O convocada a l'arc de Triomf de Barcelona.