Notícia d'una xerrada de Jean Gamba publicada en el setmanari comunista de Nimes La Provence Ouvrière et Paysanne del 21 de novembre de 1927
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 16 d'octubre de 1891 neix a Toló (Provença) l'anarquista comunista i sindicalista revolucionari Baptistin Rosange Jean Gamba
A finals de la dècada dels anys trenta del segle XX s'apartà del stalinisme i participà activament en el suport dels anarquistes de la República Espanyola i viatjà repetidament a la Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental
Jean Gamba: El 16 d'octubre de 1891 neix a Toló (Provença, Occitània) l'anarquista comunista i sindicalista revolucionari Baptistin Rosange Jean Gamba. El seu pare es deia Giovanni Gamba, forner italià, i la seva mare, Marguerite Philomène Descorps.
Abans de 1914 la policia francesa el considerava un «delinqüent perillós» i havia tingut problemes judicials, denunciat per «robatori» i «abús de confiança».
El maig de 1914 vivia a Lo Pòrt de Boc (Provença, Occitània) i era membre, a títol individual, de la Federació Comunista Anarquista Revolucionària (FCAR).
El 4 de març de 1920 es casà a Toló amb Agnès Octavie Raimbert, amb qui tingué dues criatures.
En aquesta època vivia al número 14 del carrer Nicolas Laugier del barri de Siblas de Toló, on es feien diverses reunions, i es guanyava la vida de venedor ambulant.
En 1922 participà en la refundació del grup de la Joventut Lliure, que s'adherí a la Unió Anarquista (UA) i durant aquest any col·laborà en els periòdics Le Libertaire i Terre Libre --òrgan de la Federació Anarquista del Sud (FAS)--.
En aquesta època la policia el considerava un «individu perillós per a la seguretat pública i molt escoltat en els cercles extremistes». Sovint portava la contradicció en els mítings bolxevics.
El 14 d'agost de 1922 el grup de Toló de l'UA s'integrà en el Comitè per l'Amnistia Integral, del qual Antoine Bertrand era el secretari general.
El 27 de març de 1923 va convocar una reunió de firaires i venedors ambulants a la Borsa del Treball amb la finalitat de fundar un sindicat del gremi afiliat a la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), del qual va ser nomenat secretari.
El setembre de 1923, en debats dins de la CGTU, es mostrà partidari de la moció de defensa del sindicalisme revolucionari i de la independència sindical respecte els partits polítics proposta per Joseph Lartigue.
En 1924 va ser un dels organitzadors del Congrés Anarquista del Migdia i col·laborà en el periòdic anarquista L'En-Dehors.
A finals de desembre de 1925 era tresorer provisional del «Comitè d'Acció contra l'encariment de la vida» i membre de la comissió de la CGTU encarregada de l'elaboració d'un índex del cost de vida.
Després de la creació el 18 de juny de 1926 de la Intersindical de Revenedors de la Via Pública de Toló, en va ser nomenat secretari general.
Posteriorment va ser secretari del «Comitè Sacco-Vanzetti» de Toló i presidí la major part dels mítings per la defensa d'aquest dos militants anarquistes italoamericans condemnats a mort als EEUUAA.
A més de corresponsal entre 1926 i 1927 de Le Libertaire, fou secretari del grup anarquista «L'Idée Libre».
Ja en ple stalinisme, la CGTU del departament de Var el designà en 1927 per anar a Moscou (Rússia, URSS; actualment Rússia) a les manifestacions del desè aniversari de la Revolució dels Soviets russa, amb la finalitat d'atreure'l al bolxevisme i a finals d'octubre va escriure una carta des de Moscou on palesava que totes les seves hostilitats vers el bolxevisme s'havien esvaïdes.
De tornada, va fer diverses xerrades per Provença de les seves experiències a l'URSS, com ara el novembre de 1927 a Colobrieras, el 26 de desembre de 1927 a Toló i el 28 de febrer de 1928 a La Sanha.
En 1928 va ser un dels animadors del Comitè Antifeixista (CA).
En una reunió de la Secció Socialista de Toló de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), la seva carta demanant l'adhesió d'aquesta organització al CA, va ser examinada però amb una resposta negativa.
Va ser un dels creadors del Comitè d'Amics de la Unió Soviètica de Toló, del qual fou secretari.
El gener de 1930 era membre de la comissió executiva de la Unió Regional de la CGTU i militava en el stalinista Partit Comunista Francès (PCF) com a membre del Buró de la Secció de Toló. També fou tresorer del Comitè de Defensa Proletària de Víctimes del Feixisme i membre de la comissió executiva de la IXà Unió Regional de la CGTU.
El juliol de 1931 era delegat regional del Sindicat General de Firaires del departament de Valclusa i el 24 de juliol d'aquell any organitzà a la Borsa del Treball d'Arle (Provença, Occitània) una reunió de firaires per a crear una secció sindical.
A finals de la dècada dels anys trenta del segle XX s'apartà del stalinisme i participà activament en el suport dels anarquistes de la República Espanyola i viatjà repetidament a la Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental.
En 1940 va ser vigilat per les autoritats franceses com a comunista i en aquesta època vivia a la plaça Maurique de Toló.
El 13 de desembre de 1940 va ser internat al centre de residència vigilància de Chibron, a Sinha (Provença, Occitània), però el 15 de febrer de 1941 va ser traslladat a Sant Somplesi (Tarn, Occitània), on encara romania el juliol de 1943.
El 30 de juliol de 1944 va ser deportat en un comboi que partí de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) cap el camp de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya), d'on aconseguí sobreviure.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista no milità en el PCF. El 14 de gener de 1953 es casà a Toló amb Marie Félicie Orsolani.
Jean Gamba va morir el 10 de febrer de 1957 a l'Hospital de Sainte-Anne de Toló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada