Nord-est Llibertari: José Pérez Segura

diumenge, 25 de setembre del 2022

José Pérez Segura

Necrològica de José Pérez Segura apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 5 de maig de 1992

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 25 de setembre de 1911 neix a Cuevas del Almanzora (Levante Almeriense) l'anarquista i anarcosindicalista José Pérez Segura

Militant de la CNT clandestina i fugint de la repressió franquista, en 1948 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Clarmont e Montferrand (Puèi Domat, Auvèrnhe)

José Pérez Segura: El 25 de setembre de 1911 neix a Cuevas del Almanzora (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista José Pérez Segura. El seu pare es deia José Pérez i la seva mare, María Segura.

Quan encara era infant, emigrà amb la seva família a Barcelona i visqué al barri de Sants.

Afiliat al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la guerra lluità com a milicià en les columnes confederals.

En 1939, amb el triomf militar franquista, restà a Barcelona, on vivia en una barraca al barri de les Corts.

Treballà de drapaire i milità en la CNT clandestina. Ajudà a la guerrilla anarquista amb informació per a cops econòmics. Arran d'un atracament perpetrat el 31 de juliol de 1948, fugint de la repressió, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Clarmont e Montferrand (Puèi Domat, Auvèrnhe, Occitània), on milità en la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili. Posteriorment formà part de la Federació Local de Riam (Puèi Domat, Auvèrnhe, Occitània) i de bell nou retornà a Clarmont e Montferrand. Finalment en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT local. La seva companya fou Encarnación Alonso Giménez.

Malalt de tisi des de tota la seva vida, José Pérez Segura va morir el 10 de març de 1992 al Centre Hospitalari Universitari de Clarmont e Montferrand i va ser inhumat tres dies després al cementiri de Crouel d'aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...