Nord-est Llibertari: Repassada de Guilleries a les clavegueres de l’Estat i a l’independentisme institucional

dilluns, 22 d’agost del 2022

Repassada de Guilleries a les clavegueres de l’Estat i a l’independentisme institucional

Repassada de Guilleries a les clavegueres de l'Estat i a l'independentisme institucional

El col·lectiu independentista denuncia l'abandonament de la unilateralitat, l'afer Villarejo, el confident iman de Ripoll o la taula de diàleg

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 22/08/2022.- Llegim a La República.Cat que Guilleries, el col·lectiu independentista dels Mossos d'Esquadra, ha parlat sense embuts dels darrers afers relacionats amb l'independentisme en un extens comunicat. En primer lloc han abordat l'escàndol de l'ex-comissari espanyol José Manuel Villarejo i les clavegueres mediàtiques encarnades pel presentador i "pseudoperiodista" de la Sexta Antonio García Ferreras. Els mossos independentistes han volgut recordar com aquest personatge "ja va donar versemblança a una més que evident manipulada nota de la CIA (the note)" que van difondre mitjans com la Sexta i El Periódico per "qüestionar l'eficàcia i honorabilitat del cos de Mossos d'Esquadra intentant fent creure que no havíem fet cas d'un avís d'una amenaça gihadista a la capital catalana". Tot plegat, per intentar tapar el vertader escàndol: la policia espanyola no va evitar un atemptat dirigit per un dels seus confidents, l'imam de Ripoll.

Mossos Guilleries també ha denunciat la "ferotge cacera de bruixes" que ha patit la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, "iniciada per la Fiscalia i la judicatura enemigues de Catalunya i continuada ignominiosament per ERC i la CUP, de bracet del PSOE-PSC". Així mateix, s'han posicionat en contra de l'aplicació de l'article 25.4 del Reglament de la Cambra per vulnerar el dret fonamental a la presumpció d'innocència.

Igualment, han retret a ERC la manca de conseqüències en les relacions amb el Gobierno pel cas d'espionatge massiu amb Pegasus, ja que inicialment van dir que "res seria igual" i continuen obstinats amb la taula de diàleg. "Han rebutjat explícitament la unilateralitat i no s'han abordat cap dels dos temes que la justificaven i que estaven recollits a l'acord d'investidura: l'autodeterminació i l'amnistia", han criticat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...