Què va passar amb l’imam de Ripoll? Víctimes del 17-A reclamen més respostes

Què va passar amb l'imam de Ripoll? Víctimes del 17-A reclamen més respostes 

L'acusació de Javier Martínez ha presentat recurs de cassació a la segona sentència del 17-A, exigint el dret a la veritat 

Joaquim Forn: "Hi ha coses del 17-A que encara no sabem, que no s'han explicat", que aleshores era conseller de l'Interior de la Generalitat, ha assegurat que "hi ha coses que no van passar perquè sí" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 16/08/2022.- Llegim a ElNacional.Cat que "tenim encara moltes preguntes." Una víctima dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost expressa així el sentiment que comparteix amb persones que van patir aquests tràgics atacs perpetuats per islamistes extremistes, malgrat que aquest any es compleix ja el cinquè aniversari. Una d'aquestes preguntes sense aclarir pel Govern espanyol és la relació del cervell dels atemptats, l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol, i si es-Satty està realment mort, com sosté la sentència de l'Audiència Nacional, del 27 de maig passat. I també reclamen que s'aclareixi si hi ha responsabilitats de l'Estat espanyol. 

Aquest juliol, la sala penal de l'Audiència Nacional, ha emès la segona sentència del 17-A que dona resposta als recursos de víctimes i dels tres acusats, en la qual ha mantingut la base de no fer responsable els tres condemnats per pertànyer al grup islamista extremisa dels 16 assassinats i els centenars de ferits, com reclamaven algunes acusacions. El tribunal considera que els atropellaments a la Rambla de Barcelona i els atacs en el passeig marítim de Cambrils van ser una actuació improvisada dels altres joves del grup de Ripoll, morts a trets pels Mossos d'Esquadra, en esclatar l'arsenal que tenien a la casa d'Alcanar. El tribunal, a més, ratifica que es-Satty realment va morir en l'explosió d'Alcanar, amb un jove del grup, Youssef Aalla. 

El dret a saber la veritat 

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que juntament amb Agustí Carles, va exercir en el judici l'acusació en nom de Javier Martínez i la seva dona --pares de Xavier, el nen de tres anys assassinat per atropellament amb catorze persones més per Younes Abouyaaquob, amb una furgoneta a la Rambla de Barcelona, i el qual va ser mort dies després pels Mossos-- ja ha anunciat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la segona sentència del 17-A. 

En el primer recurs, la família Martínez denunciava la vulneració del dret de tutela judicial efectiva en "no haver-s'hi salvaguardat el dret de les víctimes a saber la veritat", dret explícitament reconeguda per diverses resolucions de les Nacions Unides. En concret, assegurava que en la primera sentència no s'aclaria si l'imam de Ripoll va sobreviure a l'explosió d'Alcanar, tampoc no es pronunciava sobre la possible responsabilitat de l'Estat per la "negligent actuació dels serveis secrets que no van saber prevenir, detectar ni avortar els plans terroristes". 

La sala penal de l'Audiència Nacional, però, considera que "no s'ha infringit el dret a la veritat", tot i que precisa que "la causa es pot reobrir si hi ha nous fets o es trobin nous elements de prova que permetin determinar la identitat d'altres possibles implicats en els fets". Amb tot, afegeix que "no es pot deduir una responsabilitat de l'Estat més enllà del que exigeix la Llei 29/2011, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, i mai per una responsabilitat penal i la civil, que seria conseqüència de la mateixa davant una suposada inacció de les Forces de Seguretat de l'Estat i una negligència greu, que --a parer seu-- no s'acredita ni es posa de manifest per les acusacions amb dades i proves concretes". 

Quantes persones hi havia a la casa d'Alcanar? 

En el recurs, la família Martínez va exposar distints extrems sense aclarir: falta d'informació sobre el nombre de persones que hi havia a la casa d'Alcanar en produir-se l'explosió; la furgoneta de l'imam de Ripoll, mort --segons la sentència-- en l'explosió del 16 l'agost del 2017, es va trobar en una zona diferent de la urbanització d'Alcanar, a més que en telèfons mòbils d'es-Satty i l'anomenada bústia morta es van detectar comunicacions després de l'explosió, i finalment considera que les proves d'ADN que es van realitzar en la investigació i per forenses del Marroc, "no compleixen amb els estàndards científics i jurídics exigibles", així com que les restes mortals d'es-Satty no han estat reclamats per familiars. 

Per contra, la Sala Penal assegura que la sentència d'instància "efectua una minuciosa anàlisi de les raons per les quals estableix, com a fet provat la mort d'es-Satty". No obstant això, hi insisteix que "en cap moment de la causa s'ha dictat una resolució de sobreseïment lliure sobre la mort de l'imam", i, per tant –indica-- que "sempre seria possible, davant noves proves que facin contradir la sentència i ordenar la reobertura de la causa". 

La Sala Penal afirma que el tribunal presidit pel magistrat Félix Alfonso Guevara, "conscient de l'exigència legal a la veritat", ha realitzat una "anàlisi, la més completa possible, de les circumstàncies en què es van produir els fets, amb els seus necessaris antecedents, la constitució del grup, els seus integrants, i el procés de radicalització, cerca d'objectes i mitjans materials per atemptar, l'explosió d'Alcanar, els fets posteriors de Barcelona i Cambrils, i sobretot, la sentència realitza una referència precisa a les víctimes, amb lesions i seqüeles patides". Certament, la majoria de víctimes i la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) lloen la tasca feta pel magistrat ponent Guevara, que en la sentència escriu que "les víctimes han estat les grans oblidades del procediment", i entre les 177 víctimes reconegudes pel tribunal, n'hi ha 82 que les havia descartat el Ministeri de l'Interior, i que ara les haurà d'indemnitzar. 

Pel que fa a l'explosió, la Sala Penal recorda que el condemnat Mohamed Houli Chemlal, que recollia els estris de menjar a l'exterior i va patir lesions, ha afirmat que dins la casa d'Alcanar quan va explotar hi havia Abdelbaki es-Satty i Youssef Aalla. Amb tot, s'admet que "no afirma ni nega la possible presència d'altres persones a la casa". 

L'ADN de l'imam 

A banda d'Alcanar, les víctimes insisteixen en la "deficient determinació del perfil genètic" d'Abdelbaky es-Satty i per això posen en dubte la seva mort. La Sala Penal respon que aquestes queixes són perquè no es va donar compliment correctament a la comissió rogatòria internacional del jutge instructor de l'Audiència Nacional al Marroc, i per la falta de ratificació en el judici de les autores de l'informe marroquí, el qual afegeixen no compleix els estàndards. La sala admet que fins que no es va rebre l'informe del Marroc, amb perfils genètics de la mare i una filla d'es-Satty, no es podia comparar amb les restes trobades a Alcanar. Amb tot, s'assegura que els forenses "van actuar correctament" i es va mantenir la cadena de custòdia de les restes cadavèriques trobades en l'explosió. 

El tribunal detalla que dels dos perfils genètics trobats a Alcanar, un és de Youssef Aalla i el segon perfil coincideix amb l'obtingut en els informes biològics dels Mossos, en concret a patir d'una llauna trobada a la furgoneta d'es-Satty i en una xalava del seu pis a Ripoll. 

Les restes de l'imam enterrades a Alcanar 

També es treu ferro que des del Marroc no es complís amb tot el que demanava el jutge espanyol, i s'afegeix que el que és important és el respecte al principi de legalitat, que obliga el conveni entre els regnes d'Espanya i el Marroc. I reprodueix els resultats: "El perfil ADN de Fàtima Akrizer comparteix la meitat de les seves cèl·lules amb el perfil ADN trobat a Alcanar i el perfil ADN Maryma es-Satty comparteix la meitat de les seves Cèl·lules amb el perfil d'anterior". Per tot això, conclou que "no es pot qüestionar un document públic estranger aconseguit conforme a la seva legislació, excepte que es vulneri la normativa internacional, i no és el cas". 

Finalment, la sala penal afirma que la falta de reclamació de les restes mortals d'Abdelbaky es-Satty, inhumats en el cementeri d'Alcanar, malgrat ser religiós i tenir esposa i nou fills, "no és raó suficient, davant l'existència d'una prova científica, per dubtar de la seva identitat", ja que sosté que "poden ser múltiples les raons de la inacció de la família, incloses les de tipus emocional". 

La relació amb el CNI 

Pel que fa als vincles, va ser el diari Público qui l'estiu del 2019 va revelar que el CNI hauria captat Abdelbaki es-Satty com a confident el 2014 a canvi de no ser deportat i el va ajudar a ser imam de Ripoll, on va anar a viure a principis del 2015. El gener de 2021, el tribunal del judici pels atemptats del 17-A va rebutjar que l'excomissari José Manuel Villarejo testifiqués sobre si l'imam de Ripoll va treballar per al CNI espanyol i va ser agent doble dels serveis secrets del Marroc, tal com va assegurar en un judici contra ell, denunciat pel seu superior, Eugenio Pino. Villarejo va assegurar que el CNI va ser alertat dels atemptats de Barcelona, però que no hi va donar credibilitat. 

Per a víctimes del 17-A, cinc anys després dels atemptats encara hi ha moltes preguntes sense resposta, mentre el govern espanyol manté l'opacitat. 

Joaquim Forn: "Hi ha coses del 17-A que encara no sabem, que no s'han explicat", que aleshores era conseller de l'Interior de la Generalitat, ha assegurat que "hi ha coses que no van passar perquè sí" 

El que aleshores era el conseller de l'Interior de la Generalitat, pres per l'11-O i indultat, Joaquim Forn, ha assegurat que hi ha coses dels atemptats de la Rambla de Barcelona que "encara no sabem" i que "no s'han explicat". Forn va ser nomenat conseller tan sols un mes abans que el gihadisme infongués el terror al cor de Barcelona el 17 d'agost de 2017. Ha concedit una entrevista a Público, allà ha argumentat sobre els fatídics fets que "continuen havent-hi coses que no les sabem i que no s'han explicat". En aquest sentit, ha afegit aquestes incògnites no són per part dels Mossos d'Esquadra, "sinó sobretot per part de l'Estat espanyol". Més en profunditat, ha confessat que un dels afers que "més dubtes" li genera és "el paper de l'imam Abdelbaki es-Satty". També s'ha mostrat molt escèptic sobre el paper que va tenir el Govern espanyol "fent circular una sèrie de notícies per desprestigiar el cos de Mossos al cap de poques hores dels atemptats". 

"Ens hem de situar a les portes del referèndum" 

El que va ser titular del Departament de l'Interior del Govern de la Generalitat ha afirmat sobre els fets: "Crec que hi ha coses que no van passar perquè sí, que tot això estava absolutament dirigit". Forn ha recordat la notícia que va publicar El Periódico hores més tard que la furgoneta gihadista sembrés el caos als carrers de Barcelona, on el rotatiu assegurava que el CNI havia avisat els Mossos d'un possible perill d'atemptat. Forn ha sentenciat rotundament que aquella informació "era mentida". "Però és evident que en aquell moment ens va fer molt mal i que no era gratuït. Era absolutament intencionat. Ens hem de situar a les portes del referèndum", ha argumentat sobre la intoxicació que va patir en uns moments molt delicats. Sobre aquest incident ha apuntat a l'exvicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría: "Podia fer i desfer el que volgués amb la seva Operació Catalunya particular. Tenia el control absolut dels mitjans de comunicació que es deixaven controlar". 

Tornant a l'imam que va adoctrinar els joves que van perpetrar els atemptats, Forn ha assegurat que "és molt sospitós que l'Audiència Nacional durant el judici no el volgués investigar". En aquest sentit, s'ha estranyat que "tampoc vulguin crear comissions d'investigació al Congrés". "S'amaga un tema que requeriria molta transparència, no només en l'àmbit polític, sinó també ni que sigui per respecte a les mateixes víctimes", ha lamentat. Sobre l'afer de l'imam ha sentenciat: "Tinc confiança perquè al final tot s'acaba sabent en un moment o altre. I veurem les responsabilitats que hi ha, més enllà de les declaracions que va fer l'excomissari Villarejo". 

Forn ha lamentat que les víctimes "no han rebut totes les explicacions". "No saben exactament què ha passat i si allò era evitable o no, o per què va succeir", ha dit. Ha explicat que el pare d'una de les víctimes li ha demanat "saber la veritat" i ha assegurat al respecte que "és absolutament comprensible".