Protesta perquè la Unió Europea aclareixi el 17-A davant la "manca de respostes" de l'Estat

El Consell per la República Catalana: "5 anys del 17-A: hem sortit al carrer" 

Protesta perquè la Unió Europea aclareixi el 17-A davant la "manca de respostes" de l'Estat 

Les i els manifestants també han carregat contra la "inacció" del Govern de la Generalitat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 18/08/2022.- El Consell per la República Catalana ha emès un comunicat en que informa que "ahir, la institució republicana va voler sortir al carrer i donar suport a la iniciativa ciutadana "17-A Exigim Responsabilitats" amb motiu dels cinc anys dels atemptats a Les Rambles de Barcelona i Cambrils." 

I segueix: "La trobada ha estat davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona i ha compaginat l'expressió de suport a les víctimes (s'han llegit els seus noms i nacionalitats i guardat un minut de silenci) amb la reivindicació que les institucions internacionals i europees s'impliquin en una investigació a fons dels atemptats que Espanya es nega a promoure. La finalitat d'aquesta investigació és garantir el dret a la veritat de les víctimes i de la societat, oferint respostes a punts foscos que encara no s'han aclarit, i assegurar la no recurrència." 

I a més que "la consellera Aurora Madaula, que ha fet acte de presència a la concentració, ha expressat el seu suport a les víctimes i als seus familiars i ha declarat: "instem a les instàncies internacionals que investiguin els atemptats, ja que l'Estat espanyol no ho ha fet i encara hi ha moltes preguntes sense resposta"." 

Protesta perquè la Unió Europea aclareixi el 17-A davant la "manca de respostes" de l'Estat 

Llegim a El Nacional.Cat que unes dues-centes persones van sortir ahir dimecres al carrer per evidenciar les incògnites que encara ara envolten els atemptats del 17 d'agost de 2017. Entre altres dubtes, perdura l'interrogant pel que fa a la relació entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, qui va ser el cervell de la cèl·lula, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència. La recent sentència de l'Audiència Nacional fa ara un mes descartava la responsabilitat civil de l'Estat en els atemptats del 17-A, malgrat les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo en què insinuava que el CNI va permetre donar un "petit ensurt" a Catalunya abans del referèndum de l'1 d'octubre. La mateixa Audiència Nacional titllava de "teoria conspirativa" una altra incògnita de les víctimes en què es qüestionava el relat oficial segons el qual es-Satty havia mort durant l'explosió d'Alcanar. 

Davant d'aquesta situació, la plataforma 17-A Exigim Responsabilitats va convocar pel 17 d'agost una protesta davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, ubicada al Passeig de Gràcia. L'assistència ha estat força important, i des d'una bona estona abans ja s'han vist els primers manifestants, molts dels quals provenien de l'acte d'homenatge que, com cada any, ha tingut lloc a la Rambla, al lloc on la furgoneta va finalitzar el seu recorregut aquell 17 d'agost després de deixar 14 morts. En aquest indret s'hi havien congregat familiars de les víctimes i representants polítics, i també s'hi han apropat un centenar de manifestants que es van queixat durant la commemoració a favor, precisament, d'aclarir els fets. 

Cap a les 12 hores, i amb l'espai davant de la seu europea plena a vessar, un grup de persones que portaven les cares tapades amb mascaretes van desfilat mostrant banderes dels 38 Estats que van tenir morts i ferits durant els atemptats. La protesta va continuar posteriorment amb un breu acte musical i també crits com "Volem la veritat" i "17-A, crim d'Estat". Un breu parlament va celebrat que, durant aquella jornada, Catalunya va actuar "com un país". També va lamentat les informacions recents que vinculen el CNI amb el cervell de la cèl·lula terrorista, i el fet que el Congrés dels Diputats rebutgés una comissió d'investigació amb els vots del PSOE, PP, Cs i Vox. 

Finalment, la plataforma va voler entregar a la delegació europea una carta amb un manifest en què s'hi subratlla la possible vinculació de l'Estat en el cas, recordant que es va produir poc abans del referèndum de l'1 d'octubre. "Ens agradaria conèixer quins passos s'han fet fins ara per exigir responsabilitats i que es jutgin els càrrecs que van planejar la massacre", diu el text. També descriu l'atemptat com un "crim d'Estat", i carrega contra la "manca de respostes" per part del Govern espanyol, així com la "inacció" del govern de la Generalitat. És per això que la plataforma confia que la Unió Europea sigui capaç d'aprofundir en el cas i assenyalar els responsables. 

Junts, CUP, ANC i CxRep 

L'acte ha comptat amb la presència d'alguns representants polítics, principalment de Junts, en què s'ha vist la diputada Aurora Madaula i la presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, així com de la CUP-G, que ha comptat amb la presència de la diputada Basha Changue. A més, una multitud d'altres plataformes i entitats han donat suport a la concentració pro veritat, com ara l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. 

Les diferències a l'interior del partit Junts tornen a aflorar, segons llegim a El Nacional.Cat. En aquesta ocasió, ha estat l'homenatge que ha tingut lloc a la Rambla de Barcelona el matí d'ahir dimecres. I és que com cada any, i en el cinquè aniversari dels fets, la Rambla de Barcelona ha estat l'indret on els familiars de les víctimes i una multitud de representants polítics s'han reunit per commemorar l'atemptat del 17-A. Un acte que també ha comptat amb la presència d'un centenar de manifestants que s'han situat al voltant de l'espai i han volgut compartir el seu descontentament amb la manera com el Govern espanyol ha actuat després de l'atac. Al llarg de l'homenatge, els manifestants han fet palesa la seva desconfiança amb crits que reclamaven saber "tota la veritat", i mostrant també cartells en què es llegia 'Exigimresponsabilitats' i 'Falsa bandera'. Segons El Nacional.Cat, quan ha tingut lloc el minut de silenci, que ha començat sense incidents, però al cap de trenta segons ha estat interromput quan un dels activistes ha recordat les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo en què al·legava que el CNI havia permès l'atemptat per donar un "petit ensurt" a Catalunya abans del referèndum de l'1 d'octubre. El mateix manifestant també ha cridat posteriorment "l'Estat espanyol és un Estat d'assassins", i altres persones s'han sumat també a l'escridassada. 

Un cop finalitzat tot l'acte, la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, ha abandonat l'espai optant per saludar-se amb els mateixos manifestants, que l'han acollit amb escalf i li han compartit missatges d'ànim. El diputat de Junts Francesc de Dalmases, ha compartit un vídeo a les xarxes socials en què s'ha pogut veure la presidenta interactuant amb els activistes pro veritat. 

Cuevillas es desmarca de la posició de Junts 

Ràpidament, però, el compte oficial de Junts per Catalunya a Twitter ha penjat una xiulada en què ha volgut desmarcar-se completament dels crits de l'activista esmentat, i ha reiterat el seu suport a les víctimes dels atemptats, així com als seus familiars. "Volem expressar el més enèrgic rebuig a la interrupció del minut de silenci d'avui a la Rambla de Barcelona", diu el missatge. L'exsecretari general de Junts Jordi Sànchez també s'ha pronunciat en una línia similar, lamentant els fets i afirmant que "no hi hauria d'haver hagut cap més protagonisme que el dels familiars de les víctimes". "No era el lloc ni per trencar el minut de silenci ni el moment per buscar protagonismes polítics. Així no!", ha manifestat per Twitter. 

Tot plegat, però, no ha quedat així. I és que el diputat Jaume Alonso-Cuevillas també ha fet ús de les xarxes socials per desmarcar-se del tuit del compte de Junts i desmentir la manera com narrava els fets. "Perdoneu; no ha anat així", ha dit. "A la fi del minut de silenci, la gent ha començat a cridar 'volem saber la veritat'. Com a advocat de víctimes, us asseguro que això és al que volem", ha defensat. Cuevillas defensa que els activistes han xiulat "els polítics que no volen que s'investigui" i, en canvi, han aplaudit "els que sí". Laura Borràs ha compartit el seu suport al missatge de Cuevillas amb un retuit. 

Laura Borràs critica Alba Vergés per no haver anat a l'acte del 17-A i haver-ho deixat en mans d'Assumpta Escarp 

Llegim a VilaWeb que Laura Borràs critica Alba Vergés (ERC) per no haver anat a l'acte del 17-A i haver-ho deixat en mans de la del PSC Assumpta Escarp. 

En relació amb la polèmica dels crits ahir a l'acte institucional d'homenatge a les víctimes del 17-A, Borràs considera que va estar totalment fora de lloc interrompre el minut de silenci. Ha dit que no va saludar ni aplaudir la persona que va cridar durant el minut consignes com ara "Exigim la veritat", i que tampoc li va agrair l'acció. En una entrevista a RAC1, ha criticat la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, per no haver-hi anat i per haver deixat l'assistència en mans de la vicepresidenta segona, la del PSC, Assumpta Escarp. "Mereix una reflexió que en el primer acte on s'hauria hagut d'atribuir les funcions que m'han privat no solament no hi vagi, sinó que recaiguin en una persona del PSC", ha dit. 

Borràs ha dit que sempre havia interromput les vacances per ser a l'homenatge i que, si es parlava de dignitat del parlament, s'havia de demostrar amb fets. Per una altra banda, ha manifestat que durant l'acte va defugir del protagonisme, que era de les víctimes. "Quan es va acabar, vam trobar aquest grup de persones i el vam saludar, però això no té res a veure amb el minut de silenci ni amb aquesta persona que es va expressar així", ha raonat. També ha demanat de no criminalitzar tothom que era allà, perquè molts eren familiars de víctimes. 

Borràs va ser suspesa per la majoria de la mesa del Parlament  d'acord amb l'aplicació de l'article 25.4, arran de la decisió del TSJC d'enviar-la a judici per un presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser suspesa de totes les seves funcions i dels drets i deures. Té el sou suspès i tampoc pot utilitzar el cotxe oficial.