Exigir la veritat als representants institucionals marquen l’acte pel 17-A, al pla de l’Os de la Rambla a Barcelona

El CNI, el quart home i l'imam de Ripoll: totes les incògnites sense resoldre del 17-A: la sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils va deixar sense resoldre algunes incògnites que es mantenen vives cinc anys després dels atacs 

Crits exigint la veritat als representants institucionals marquen l'acte pel 17-A, al pla de l'Os de la Rambla a Barcelona 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 17/08/2022.- Llegim a VilaWeb: 

-. Vostè creu que hi ha incògnites que han quedat sense resoldre, en relació amb la figura de l'imam, i que potser les sabrem d'ací a uns anys? 

-. Jo crec que sí, que hi ha coses que no sabem. Era ell, qui hauria pogut tenir relacions amb tercers, que serien els qui l'haurien orientat cap a la formació d'una cèl·lula terrorista. Jo crec que hi ha uns quants llaços pendents de lligar en aquesta investigació. 

Aquesta és la resposta que va donar el jutge instructor dels atemptats del 17-A al documentari 800 metros una volta ja s'havien jutjat els fets. En el judici, van condemnar els tres acusats supervivents de la cèl·lula gihadista que havien comès els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017, i que van causar setze morts i cent quaranta ferits. Tot i les penes de presó, el judici no va resoldre moltes ombres que hi havia sobre els preparatius dels atacs. A continuació repassem les principals incògnites que algunes parts dels afectats consideren que no s'han esclarit. 

El paper del CNI 

Cinc anys després, aquesta continua essent la incògnita més gran. Fins a quin punt el Centre d'Intel·ligència espanyol (CNI) estava al cas de la radicalització de l'ex-imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti? Fins quan van estar-hi en contacte? El jutge instructor, Fernando Andreu, no va voler indagar aquestes qüestions, tot i que algunes defenses consideraven que eren de màxima importància per a entendre el paper de l'imam en la creació de la cèl·lula. Andreu va denegar de practicar més diligències, com ara proves cal·ligràfiques i nous testimonis. Parlem d'homes de gran notorietat com són l'ex-secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto i José Luis Olivera, ex-director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat espanyol (CITCO). 

Es-Satti va ser confident del CNI, tal com va admetre el mateix cos mesos després dels atacs. Van captar-lo quan era a la presó, una pràctica molt comuna que fan els serveis secrets per a obtenir informació a canvi d'atorgar millores en els permisos penitenciaris. Per això, quan va acabar la condemna, la seva expulsió va quedar sense efecte i li van donar un permís de residència permanent. 

Després de passar per Castelló, va acabar a Ripoll a final del 2015. Entre el gener i l'abril del 2016 va ser en una mesquita a Bèlgica, el president de la qual va declarar en el judici que l'havia enxampat parlant per telèfon amb els serveis secrets espanyols. Així doncs, quan ja era imam de Ripoll i va entrar en contacte amb tots els joves que van perpetrar els atacs de Barcelona i Cambrils, encara mantenia la relació amb el CNI. 

Totes aquestes dades van guanyar força amb les declaracions que va fer l'ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo: "Jo he continuat treballant amb el CNI fins al darrer dia. Vaig treballar amb ells per mirar d'arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán [ex-director del CNI], que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya." 

Es-Satti va ser confident del CNI, tal com va admetre el mateix cos mesos després dels atacs. Van captar-lo quan era a la presó, una pràctica molt comuna que fan els serveis secrets per a obtenir informació a canvi d'atorgar millores en els permisos penitenciaris. Per això, quan va acabar la condemna, la seva expulsió va quedar sense efecte i li van donar un permís de residència permanent. 

Després de passar per Castelló, va acabar a Ripoll a final del 2015. Entre el gener i l'abril del 2016 va ser en una mesquita a Bèlgica, el president de la qual va declarar en el judici que l'havia enxampat parlant per telèfon amb els serveis secrets espanyols. Així doncs, quan ja era imam de Ripoll i va entrar en contacte amb tots els joves que van perpetrar els atacs de Barcelona i Cambrils, encara mantenia la relació amb el CNI. 

Totes aquestes dades van guanyar força amb les declaracions que va fer l'ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo: "Jo he continuat treballant amb el CNI fins al darrer dia. Vaig treballar amb ells per mirar d'arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán [ex-director del CNI], que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya." 

Villarejo ja havia dit que una font molt important havia avisat del possible risc d'atemptat a Barcelona. "El CNI va dir que no era fiable, perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí." Amb totes aquestes informacions sobre la taula, el judici va seguir el seu curs sense aprofundir en cap aspecte que afectés el CNI. 

Negligència de l'Estat espanyol? 

La insistència de les defenses per a saber quin paper va tenir el CNI entronca amb un altre interrogant que tampoc no s'ha resolt: l'estat espanyol va fallar en el control del gihadisme? Es va fer realment tot allò que calia per a aturar la preparació d'un atemptat com aquell? Hi ha dos vessants. Per una banda, la ciberseguretat. Els ordinadors i els mòbils dels autors dels atacs contenien informació sobre com fer els preparatius, pràctiques de com assecar els explosius, plànols del Camp Nou i de la Sagrada Família, i cerques poc innocents com ara "fabricació d'explosius per a principiants". En una entrevista a VilaWeb, Agustí Carles, advocat de la família del nen de Rubí mort en l'atemptat de la Rambla, deia això en una entrevista a VilaWeb: "El dubte és si no hi havia ciberseguretat perquè era un col·laborador del CNI. Perquè en aquest cas, és clar que ningú no el vigilava. Si més no, aquest és el dubte que tenim." 

Un altre aspecte clau és com els joves van aconseguir de comprar substàncies precursores d'explosius. Van arribar a reunir cent bombones de gas, de les quals setanta-cinc eren de butà i vint-i-dues de propà. L'objectiu era utilitzar-les amb Triòxid de Triacetona (TATP), conegut com "la mare de Satanàs". De fet, aquest material va ser el causant de l'explosió d'Alcanar, quan els joves atacants l'assecaven per fer-lo servir. Per fabricar-lo, calen grans quantitats --centenars de litres-- de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada molt concentrada), àcid sulfúric i acetona. Van tardar unes quantes setmanes a obtenir-los, després d'haver passat per diversos establiments tot fent servir diferents pretexts. 

Aquest fet va centrar part de les crítiques de les acusacions, que entenien que els mecanismes per a controlar la venda de precursors d'explosius van fallar en un moment en què el país era en un nivell 4 d'alerta antiterrorista. De fet, quan hi va haver els atemptats, l'estat espanyol tenia obert un expedient de la Unió Europea perquè no havia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d'explosius. Aquestes substàncies ja s'havien emprat anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les. 

Abdelbaki es-Satti és viu? 

El tribunal que va jutjar els atemptats va concloure en la sentència que Es-Satti havia mort a la casa d'Alcanar i que això havia desencadenat que els altres membres de la cèl·lula canviessin els plans inicials i improvisessin els atacs a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Però durant el judici algunes acusacions van presentar dubtes sobre si el cervell dels atacs havia mort realment en aquella casa. 

Consideren que l'informe biològic que va fer el Marroc i que acreditava que les restes d'Es-Satti eren entre les runes d'Alcanar no es va fer respectant les normatives. "És un informe d'un foli i mig, en què no hi ha cap comparació de res, no es comparen marcadors de restes d'ADN. Només diu que coincideix allò que els van enviar el mes d'agost amb l'ADN de la mare, del germà i de la filla gran d'Es-Satti. Però això, jurídicament, a l'Estat espanyol no és un informe d'ADN", deia l'advocat Carles Agustí. 

Una altra informació que apuntala la suposada supervivència d'Es-Satti la van facilitar dos testimonis de la urbanització. Asseguren que "dos o tres minuts" després de l'explosió van veure una furgoneta blanca allunyant-se del xalet a tota velocitat. Qui tenia una furgoneta blanca era Es-Satti, i segons Mohamed Houli Chemlal --únic supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar i que va acabar condemnat a quaranta-tres anys de presó--, era aparcada davant el xalet. 

Els advocats de les víctimes van recórrer contra la sentència, però el tribunal va descartar de fer noves proves per a comprovar si l'imam era viu o no. Això sí, deixava la porta oberta a reobrir el cas si s'aportaven proves de pes que deixessin constància de la seva supervivència. 

La figura d'Es-Satti també inclou altres interrogants, com ara, si ell era l'únic cervell dels atacs o hi havia algun altre actor internacional darrere seu. El març del 2017, havia viatjat a Bèlgica, on havia viscut a començament del 2016. Per una altra banda, els joves atacants van fer múltiples viatges per Europa els dies abans del 17-A, entre els quals a París, on van enregistrar vídeos de la Torre Eiffel. 

Hi havia un quart home a Alcanar? 

Mohamed Houli va ser un dels testimonis més esperats durant el judici. Sobretot perquè en una primera declaració havia assegurat que a la casa hi havia quatre persones. Ho va dir en una confessió ampliada un mes després dels fets i que consta en el sumari de 50.000 pàgines del cas. 

El dia abans de l'explosió, va anar-se'n de la casa juntament amb Youseef Aalla i va veure de lluny com Es-Satti en sortia i parlava amb un noi. El va descriure com un noi d'uns vint anys i escaig, prim, amb el cap rapat i que portava una samarreta del Barça. 

Li va demanar a Aalla, deixeble avantatjat i que feia més temps que era amb l'imam, qui era aquell noi: "Aquest noi és un dels nostres, però les coses, a poc a poc." Quan van tornar a la casa, ja no hi era. Posteriorment, Houli va rectificar aquesta declaració. Però també hi ha testimonis d'Alcanar que diuen que aquells dies, a la casa, hi anava un home marroquí amb una gel·laba blanca. Això sí, el van descriure com una persona d'uns seixanta anys i que anava amb una furgoneta. Casualment, entre la runa d'Alcanar, va aparèixer una fotografia d'un home amb un aspecte semblant a la descripció. Tanmateix, el testimoni no va poder confirmar que fos el mateix individu. 

Crits exigint la veritat als representants institucionals marquen l'acte pel 17-A, al pla de l'Ós de la Rambla a Barcelona 

Una setantena de víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost de 2017 han participat en l'acte oficial de record pel cinquè aniversari dels atacs. S'ha fet al memorial del Pla de l'Ós, on es va aturar la furgoneta que va envestir els vianants que aquell dia passejaven per la Rambla de Barcelona. Víctimes, familiars i representants de les institucions i dels grups polítics hi han dipositat clavells blancs mentre una violoncel·lista interpretava El cant dels ocells. Un grup de manifestants que creuen que el CNI espanyol va estar implicat en els atacs ha cridat contra els polítics assistents, exigint "la veritat", també amb petites pancartes. 

Tot i que el Parlament de Catalunya era representat per Escarp, Borràs també ha participat en l'acte --a tercera fila-- com a presidenta de Junts per Catalunya, al costat d'altres dirigents de partits polítics. Ha estat un acte breu, que ha comptat amb l'actuació de la coral simfònica de Joves Vozes i ha estat conduït per l'escriptora Fàtima Saheb. 

Prop d'un centenar de persones s'ha presentat a l'acte amb cartells amb lemes com Reclamem responsabilitats i Exigim saber la veritat, i han protestat per la manera com s'havien investigat els atemptats. També han cridat contra l'Estat espanyol durant bona part de l'acte. 

Un cop ha acabat l'acte, Borràs i el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, advocat d'alguns dels familiars víctimes de l'atemptat, s'han acostat a saludar els manifestants pro veritat. 

Una protesta davant la seu de la Comissió Europea reclama a la UE la veritat sobre el 17-A, convocada per la plataforma 17-A Exigim Responsabilitats, ha culminat amb el lliurament d'una carta a la representació oficial de la UE a Barcelona  

Tot seguit, prop de dos centenars de manifestants, convocats per la plataforma 17-A Exigim Responsabilitats, s'han concentrat aquest migdia davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona, al passeig de Gràcia, per demanar explicacions sobre la suposada implicació dels serveis secrets espanyols en els atemptats del 17-A. 

La protesta, convocada sota el lema 17-A. Sabem la veritat. Exigim responsabilitats!, ha culminat amb el lliurament d'una carta a la representació oficial de la Unió Europea a Barcelona en què es denuncia la inacció de les autoritats espanyoles i en què es demana a les autoritats europees que intervinguin per obtenir justícia per a les víctimes. 

"Un crim d'Estat!" 

En un manifest fet públic aquest matí, les i els manifestants --entre les i els quals hi havia la presidenta de Junts, Laura Borràs-- han explicat que "la confirmació que darrere dels atacs terroristes del 17-A hi havia els serveis d'intel·ligència espanyols fa necessària una resposta clara i que depuri responsabilitats". I diuen: "Casos recentment descoberts, com l'ús del sistema d'espionatge Pegasus, les conspiracions de l'ex-ministre d'Interior Jorge Fernández Díaz i la declaració en seu judicial de l'ex-comissari Villarejo, revelant que darrere l'imam de Ripoll hi havia els serveis secrets espanyols en l'anomenada operació Catalunya, ens confirma una realitat terrible: que el 17-A va ser un crim d'Estat!". I continuen: "Érem a les portes del referèndum de l'1-O, i abans donar carta lliure a un grup de terroristes que ser demòcrates i permetre votar 'independència sí o independència no.' Ens agradaria saber quins passos s'han efectuat fins ara, per tal d'exigir responsabilitats i que es jutgin tots aquells càrrecs i responsables que van organitzar i preparar aquella massacre. No van ser sols encobridors, van ser qui van preparar i ajudar els executors d'aquest terrible atac contra Catalunya i que va patir la població civil, autòctona i també de molts països europeus i de tot el món, que aquells dies eren a Barcelona." 

"A causa de la manca de respostes per part de l'Estat espanyol i, també cal remarcar-ho, per la inacció del mateix Govern de la Generalitat durant aquests cinc anys, com a ciutadans europeus que som, els integrants de la Plataforma 17-A Exigim Responsabilitats i totes les entitats, grups i organitzacions que li donen suport, demanem la intervenció dels organismes de la Unió Europea així com el suport dels països que varen patir víctimes mortals o ferits en aquell esgarrifós atemptat de falsa bandera", diuen. I per tot això, demanen "a la presidència del Parlament Europeu i a tots els grups euro-parlamentaris que comminin l'Estat espanyol a depurar tots els seus departaments i cossos de seguretat, i lliurin a la justícia tots els responsables d'aquest episodi que retorna a Espanya al seu lloc de no fa gaires anys, allunyant-lo de la realitat europea". 

A l'acte, hi han intervingut l'actor Enric Majó, que ha llegit els noms de les víctimes, i l'actriu Pepa Arenós, que ha recitat un poema en homenatge als morts i els ferits.  

Entitats i plataformes veïnals han convocat avui a les set de la tarda una concentració a la plaça del Rei de Barcelona per a demanar la veritat sobre els atemptats. 

L'Assemblea Nacional Catalana participa a la manifestació en record de les víctimes del 17-A 

A les informacions de VilaWeb, volem afegir el comunicat de l'ANC:  

"Aquest matí, membres del Secretariat Nacional de l'Assemblea s'han sumat a l'acte convocat per la plataforma 17A Exigim Responsabilitats, davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona, per demanar a les autoritats europees que intervinguin i exigeixin responsabilitats a l'Estat espanyol pels atemptats del 17 d'agost del 2017. 

Volem saber tota la veritat de qui hi havia darrere els atemptats. Cal depurar totes les responsabilitats!".