dissabte, 6 d’agost del 2022

El dèficit de socorristes de platja al Principat de Catalunya supera els 300

El dèficit de socorristes de platja al Principat de Catalunya supera els 300 

El sector demana una normativa que reguli la vigilància, que depèn dels municipis 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Tossa de Mar/Lloret de Mar/Blanes (la Selva marítima/la Selva, vescomtat de Cabrera/comtat de Girona) 06/08/2022.- Llegim al diari La Vanguardia que de cada quatre platges catalanes no tenen servei de socorrisme. La llei que regula el sector, que data del 1972, no obliga els Ajuntaments a disposar d'aquesta figura de vigilància al litoral, que sí que s'exigeix a les piscines d'ús públic. Municipis costaners com Cadaqués, Colera o Portbou, a la Costa Brava; Sant Pere de Ribes, a la costa del Garraf, o Sant Jaume d'Enveja, a les Terres de l'Ebre, no disposen de vigilància en cap de les seves platges, ja sigui per falta de recursos econòmics, per l'escassa massificació, per la llargària o pel difícil accés, entre altres raons. La llei els empara. 

"Queda a criteri del consumidor, depèn de la bona voluntat de cada Ajuntament i de la seva experiència prèvia amb la xifra d'ofegats que hagi tingut en anys anteriors, alguns ho fan més o menys bé i d'altres tenen un servei que estressa el treballador, amb un sol lloc de vigilància per quilòmetre de platja", expliquen des de la plataforma SOS Socorristes, impulsada per la UGT amb l'objectiu de defensar els drets i reivindicacions del sector. Aquest estiu, uns 1.200 professionals controlen el litoral català, una xifra "insuficient" segons el sector, que creu que en farien falta un mínim de 300 més. 

La meitat d'aquests professionals procedeixen d'altres punts del Regne d'Espanya o d'altres Estats, la majoria de Sud-amèrica, que venen a fer temporada. "És un sector low cost , la gent d'aquí no vol treballar en aquest camp", explica Bartomeu Casellas, formador de salvament aquàtic. Els baixos sous, jornades de vegades maratonianes i un esforç més gran per treure el títol explicarien la caiguda d'alumnes interessats a cursar els estudis. Una dada: a la prova de selecció per cursar el cicle de grau mitjà de salvament aquàtic de quatre instituts només es van presentar 30 candidats en total. Un 80% de places van quedar vacants. "Des que el 2015 va canviar el sistema de formació a Catalunya, el descens ha estat notable; abans feien un curs ràpid i senzill que podien compaginar amb els estudis, ara n'han de fer un de 700 hores. Qui estudia set mesos per després només poder treballar dos mesos i mig?", reflexiona Johnny Acevedo, president de l'Associació d' Empreses Catalanes de Salvament (Aecsa). 

A la falta de persones professionals, se li afegeix també la falta de regulació. Fa anys que el col·lectiu reclama una normativa autonòmica de mínims, d'obligat compliment, que estipuli, per exemple, els punts de vigilància que ha de tenir cada platja en funció de la perillositat i densitat, la xifra d'efectius idònia, la durada del servei, l'horari o els mitjans tècnics que ha de precisar cada professional. El 2020, la Generalitat, juntament amb sindicats, entitats municipals, empresarials i del tercer sector van crear un document de bones pràctiques en la contractació del servei de socorrisme a les platges dirigit a ajuntaments. Per posar només un exemple, a les platges més sovintejades, el text estipulava un punt de vigilància com a màxim cada 400 metres, un lloc de primers auxilis que garanteixi un temps de resposta per sota dels quatre minuts, una embarcació d'auxili... A les platges de risc mitjà, aquelles on una persona pot disposar d'una superfície entre 10 m2i 60 m2, s'insta a tenir un punt de vigilància com a mínim cada 800 metres. 

"Però aquest codi no és obligatori complir-lo, la regulació milloraria la qualitat del servei", afirma José Pasadas, membre de la plataforma. "La majoria d'Ajuntaments no es doten de recursos per oferir un servei de qualitat", explica. Un servei que consideren que els Consistoris haurien d'oferir molt abans del que és habitual. "El canvi climàtic ens està portant més onades de calor i cada vegada més aviat, com la del juny: el resultat és que teníem platges plenes i sense socorristes, ja que la majoria no comencen fins al pont de Sant Joan", afirma Pasadas. El professional Nicolás Migueiz reforça aquesta afirmació. "Si els xiringuitos estan oberts abans de la temporada de bany, també cal donar cobertura en matèria de socorrisme", afirma. 

Alguns Ajuntaments com el de Tossa de Mar, Lloret de Mar o Sitges, per citar-ne només alguns, han allargat la temporada fins al 15 d'octubre en algunes de les seves platges. En el municipi de la costa del Garraf, la vigilància va començar per Setmana Santa. Aquest any, abans del 15 de juny, havien mort cinc persones a les platges , i des que va començar l'estiu, tretze han perdut la vida en aquest medi. Deu van morir en platges vigilades i, d'aquests, set quan onejava la bandera verda. 

"Caldrà estudiar-ho i veure què ha passat, ja que en alguns casos les víctimes pot ser que tinguessin patologies prèvies", explica Imma Solé, subdirectora general de Protecció Civil. S'estima que un 15% de les morts al medi aquàtic són inevitables, o sigui haurien passat a casa o al carrer. El socorrista Nico Migueiz reconeix que en alguns casos sí que hi pot haver patologies prèvies que hagin condicionat aquestes morts, però està convençut que "amb un nombre més alt de socorristes, més prevenció i més treball preventiu es podrien evitar moltes d'aquestes morts". També ho veu així Casellas, que fa la reflexió següent: "Les platges de Los Angeles reben 300 milions de visitants i tenen la mateixa xifra de morts que aquí, que tenim trenta vegades menys banyistes. Si multipliquéssim o tripliquéssim la xifra de professionals, la xifra es reduiria de manera dràstica". 

Els últims set anys, entre el 2015 i el 2021, s'han ofegat, de mitjana, al litoral català un total de 22 persones. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada