Nord-est Llibertari: Alarma i rebuig a Viladamat després que una noia va ser punxada a la festa major

dimarts, 2 d’agost del 2022

Alarma i rebuig a Viladamat després que una noia va ser punxada a la festa major

Alarma i rebuig a Viladamat després que una noia va ser punxada a la festa major

En tot moment, va funcionar el protocol previst per l'Ajuntament i l'Associació Juvenil Sant Felius

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Viladamat (Baix Ter/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 02/08/2022.- Segons EMPORDA.INFO i altres mitjans, l'Ajuntament de Viladamat (Baix Ter/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries) i l'Associació Juvenil Sant Felius han fet públic un comunicat de "contundent rebuig a l'agressió que va tenir lloc a la festa major" del municipi, el dissabte 30 de juliol. En el text, s'informa que una jove va ser víctima d'una punxada. "Els fets van passar quan la noia gaudia de la festa i una persona desconeguda va punxar-la sense conseqüències de submissió química, segons els informes clínics".

Segons s'exposa en el mateix comunicat de premsa, en tot moment, va funcionar el protocol previst per l'Ajuntament i l'Associació Juvenil Sant Felius, amb la intervenció del Punt Lila, l'ambulància, el personal de seguretat i els Mossos d'Esquadra. "No entenem com algú pot tenir la desagradable i mesquina idea de dur a terme una actuació així, amb o sense submissió química", s'indica en el text de l'Ajuntament.

També s'hi afegeix: "Volem mostrar tota la nostra solidaritat amb la noia afectada, així com reafirmar la nostra voluntat de continuar treballant per generar espais de festa segurs i eines per conscienciar que les dones puguem seguir guadint de la festa major amb tranquil·litat, llibertat i total alegria".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...