Nord-est Llibertari: Luis Pintado Ochoa

dimarts, 26 de juliol del 2022

Luis Pintado Ochoa

Necrològica de Luis Pintado Ochoa apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 15 de gener de 1991

Necrològica de Luis Pintado Ochoa apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 15 de gener de 1991

El 15 de maig de 2020 es publicà que "el 15 de maig de 1990 mor a Lo Mont de Marsan (Las Lanas) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa. Havia nascut cap el 1918 a Barcelona". Ara tenim més dades: el 26 de juliol de 1918 neix a Cañada Vellida (Comunidad de Teruel) --algunes fonts citen erròniament Barcelona-- l'anarquista, anarcocosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa, que va fer servir el pseudònim Helios Bolgas.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 26 de juliol de 1918 neix a Cañada Vellida (Comunidad de Teruel) --algunes fonts citen erròniament Barcelona-- l'anarquista, anarcocosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa, que va fer servir el pseudònim Helios Bolgas.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya), al castell de Montlluís--, essent finalment internat als camps de concentració de Sètfonts, Bram i la platja d'Argelers de la Marenda. Posteriorment , però el seu caràcter rebel i les ses contínues protestes contra la mala nutrició que patien els treballadors implicaren el seu destí a una companyia disciplinària a Briva la Galharda (Corresa)

Durant l'Ocupació va ser internat en un camp de treball dels alemanys a Hennebont, a Bretanya, del que escapà, però en 1943 va ser detingut per la policia del Govern de Vichy i reclòs a la presó de Lo Mont, fins que fou alliberat per la Resistència

Luis Pintado Ochoa: El 26 de juliol de 1918 neix a Cañada Vellida (Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó) --algunes fonts citen erròniament Barcelona-- l'anarquista, anarcocosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa, que va fer servir el pseudònim Helios Bolgas. El seu pare es deia Teodoro Pintado Fernández, jornaler, i la seva mare, María Ochoa García.

Si vols llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Luis+Pintado+Ochoa].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...