dijous, 6 de gener del 2022

Homenatge a Quico Sabaté ahir a Sant Celoni

Retren homenatge a Quico Sabaté a Sant Celoni











Homenatge a Quico Sabaté ahir a Sant Celoni 

Dimarts passat, també van ser recordats al cementiri vell de Girona els militants anarquistes Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal, assassinats al mas Clarà fa 62 anys pel franquisme 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) 06/01/2022.- Llegim al portal independentista Llibertat.cat que ahir dimecres, 5 de gener, es va fer un emotiu homenatge al guerriller anarquista Quico Sabaté al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) coincidint amb el 62è aniversari del seu assassinat en mans de la Guàrdia Civil. 

Diversos col·lectius llibertaris i anarquistes de diferents punts de Catalunya han recordat al maqui anarquista davant de la seva tomba. Aquests col·lectius, any rere any, cada 5 de gener l'homenatgen amb la finalitat de mantenir viva la flama dels seus ideals. 

A la tarda, a la llibreria restaurant Anònims, a Granollers (Vallès Oriental)) va acollir la xerrada debat Antonio Téllez. La memòria de la guerrilla llibertària amb la participació de Ricard de Vargas Golarons. 

Cementiri vell de Girona 

Dimarts passat, també van ser recordats al cementiri vell de Girona els militants anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal encara es troben en una fossa del cementiri vell de Girona. El 4 de gener de 1960 aquests quatre militants anarquistes van ser assassinats per la Guàrdia Civil al Mas Clarà i a Can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l'Estany). Eren membres del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), que actuà al Nord-est de Catalunya entre desembre de 1959 i gener de 1960. Només Quico Sabater aconsegueix fugir ferit fins Sant Celoni, on també és assassinat el dia 5 de gener. 

Revelació sobre la Llei 29/2011 

Des de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL arriba la informació Resulta que des del 16 de juny de 2015 el MURLE es declarat de fet banda terrorista i Quico Sabaté i els altres quatre companys assassinats al mas Clarà "terroristes" per part del Goverrn espanyol, presidit per Mariano Rajoy (govern del PP). 

A l'homenatge, el migdia del dimarts 4 de gener d'aquest any al fossar del cementiri vell de Girona, en memòria dels quatre companys assassinats el 4 de gener de 1960 al mas Clarà (la Mota), un company va exposar aquest fet sobre l'aplicació de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, en aquest cas. 

Entre tots s'acordà iniciar una campanya internacional per denunciar aquest fet i obligar al Congrés de Diputats a treure Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal, mort per foc amic d'un altre guàrdia civil, de les "víctimes del terrorisme" per la Llei 29/2011.  

Referències de l'entorn familiar del tinent Francisco Fuentes:  

"Teniente de la Guardia Civil Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal, primera víctima del terrorismo según la Ley 29/2011, de 22 de septiembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, muerto en enfrentamiento armado con el maquis Francisco Sabater Llopart el 3 de enero de 1960 en la masía Clara de Palol de Revardit."  

[La Llei 29/2011 sortí en temps del president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)].   

"Tras varias comunicaciones intermedias, interrupción del plazo para la resolución del procedimiento y solicitud de documentación probatoria adicional, el 16 de junio de 2015 Dª. Isabel de Fuentes [filla del guàrdia civil] recibe una comunicación oficial de la Subdirección General de Ayudas a Víctimas del Terrorismo y de Atención Ciudadana del Ministerio del Interior en la que se le informaba que su solicitud había sido "estimada" y en la que se calificaba el asesinato de su padre, el teniente Fuentes, como "acto terrorista"."  

[En temps del president del Govern espanyol Mariano Rajoy Brey (PP)].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada