Nord-est Llibertari: CCOO denuncia que l’empresa FCC Medio Ambiente, substitueix a les persones treballadores en vaga de Salt i porta esquirols d’altres municipis a on l’empresa té contractes de neteja viari

dimarts, 11 de gener del 2022

CCOO denuncia que l’empresa FCC Medio Ambiente, substitueix a les persones treballadores en vaga de Salt i porta esquirols d’altres municipis a on l’empresa té contractes de neteja viari

CCOO denuncia que l'empresa FCC Medio Ambiente, substitueix a les persones treballadores en vaga de Salt i porta esquirols d'altres municipis a on l'empresa té contractes de neteja viari

Aquesta actuació, no només vulnera de forma flagrant el dret de vaga, sinó que l'empresa està utilitzant als treballadors i treballadores pagats per la ciutadania d'altres ciutats i municipis, per atacar els drets dels companys que companyes de Salt

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès) 11/01/2022.- Llegim a CCOO.CAT Notícies

[https://www.ccoo.cat/noticies/ccoo-denuncia-que-lempresa-fcc-medi-ambient-substitueix-a-les-persones-treballadores-en-vaga-de-salt-i-porta-esquirols-daltres-municipis-a-on-lempresa-te-contractes-de-neteja-viari/] que CCOO denuncia que l'empresa FCC Medio Ambiente, substitueix a les persones treballadores en vaga de Salt i porta esquirols d'altres municipis a on l'empresa té contractes de neteja viari.

La plantilla del servei de neteja de Salt, en defensa d'un conveni digne pels propers anys, està en vaga indefinida des del 25 de desembre i l'empresa, lluny d'afavorir un ambient que faciliti l'acord, ha decidit començar a portar personal per substituir els vaguistes des d'altres municipis i ciutats de Catalunya.

CCOO no permetrem la vulneració del dret de vaga i farem efectives les accions legals i davant la inspecció de treball. Així mateix, recordem a l'empresa, que els treballadors i treballadores de neteja que porten a fer esquirolatge, formen part de contractes administratives d'altres municipis, que tot i estar operades per FCC, estan essent pagats amb pressupostos d'altres municipis.

Ens trobem davant d'unes actuacions molt greus per part de l'empresa, amb el consentiment per part de l'ajuntament.

CCOO, com sempre, està disposada a negociar tantes hores com facin falta per resoldre el conflicte, però, l'actitud emprada per l'empresa en connivència de l'Ajuntament la considerem intolerable, doncs trenca els principis per poder negociar i buscar solucions al conflicte.

És en aquest sentit que exigim a l'empresa que cessi immediatament en aquestes pràctiques i els emplacem a establir una negociació real i efectiva, en la que es vegin intencions d'acabar amb l'actual situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...