dimarts, 4 de gener del 2022

Aquest migdia s’han homenatjat quatre guerrillers anarquistes al fossar del cementiri vell de Girona, on hi ha inhumats els companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal, assassinats avui fa 62 anys pel franquisme

Aquest migdia s'han homenatjat quatre guerrillers anarquistes al fossar del cementiri vell de Girona, on hi ha inhumats els companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal, assassinats avui fa 62 anys pel franquisme  

Demà, 5 de gener, al migdia, com cada any, hi haurà a l'entorn de la tomba de Quico Sabaté al cementiri de Sant Celoni un homenatge a la seva memòria i a la guerrilla llibertària 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 04/01/2022.- Aquest migdia s'han homenatjat, amb presència de la bandera vermella i negra, quatre guerrillers anarquistes al fossar del cementiri vell de Girona, on hi ha inhumats els companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal, assassinats avui fa 62 anys pel franquisme. 

El sentit homenatge ha comptat amb el suport de la Federació Anarquista de Catalunya (FAC), organització també present a les comarques del Nord-est de Catalunya.  

El militants anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal encara es troben en una fossa del cementiri vell de Girona. Es tracta de guerrillers llibertaris del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), un òrgan idoni de defensa interior format per grups anarcosindicalistes de combat que estava creant bases logístiques al Principat de Catalunya coordinat amb el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), en gestació aquell moment i vinculat al Partit Sindicalista (PS), i altres col·lectius de combat llibertari.  

Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que anaven degudament uniformats regularment de maqui, assassinats per la Guàrdia Civil quan es van entregar el matí del 4 de gener de 1960 en el mas Clarà, a la Mota (Palou de Revardit, Pla de l'Estany), mentre hi havia un operatiu general per assassinar el company Francesc Sabaté, que ferit pels drets del capità, aleshores, del cos José Blásquez, dit 'El Gato con Botas', havia aconseguit fugir de l'encerclament muntanya avall. Blásquez va morir de malaltia a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) fa uns pocs anys i formava part d'una família amb diversos hotels turístics.  

L'assassinat dels quatre companys del mas Clarà va ser decidit pel govern franquista i dirigit per l'abans esmentat capità, que una vegada jubilat del cos armat residia al carrer Antoni Canals de Roses amb una pensió de classes passives en el grau de tinent coronel. Com també van participat en els assassinats del mas Clarà altres criminals de guerra, segons totes les convencions internacionals, el tinent general Antonio Alcubilla, director general del cos; el general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo; el cap de la 131 comandància d'aquest cos, Rodrigo Gayet, tinent coronel; el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles (Pla de l'Estany), Lorenzo Gómez. Es va dir que també hi havia en l'encerclament del mas l'antic comissari de policia Eduardo Quintela.  

Homenatge a la memòria de Quico Sabaté i la guerrilla llibertària al cementiri de Sant Celoni 

El company Francesc Sabaté va ser assassinat a traïdoria a quarts de vull del matí del 5 de gener de 1960 en un carrer de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental), on demà, 5 de gener, al migdia, com cada any, hi haurà a l'entorn de la seva tomba del cementiri d'aquesta localitat un homenatge a la seva memòria i a la guerrilla llibertària.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada