Suspès el judici a Girona contra Pau Sánchez perquè la defensa i la Fiscalia no volen que els policies declarin per videoconferència

Suspès el judici a Girona contra Pau Sánchez perquè la defensa i la Fiscalia no volen que els policies declarin per videoconferència 

El jove, que va ser empresonat arran de les protestes contra la sentència de l'1-O, s'enfronta a sis anys i mig de presó per desordres públics i atemptat a agents de l'autoritat 

Pau Sánchez: "Els policies em deien: 'Sabràs el pa que s'hi dóna, català de merda" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 01/12/2021.- Llegim a VilaWeb que l'Audiència de Girona ha suspès el judici contra Pau Sánchez, que s'enfronta a sis anys i mig de presó per suposadament haver llançat una pedra contra la Policia Nacional espanyola durant les protestes a Girona contra la sentència del Tribunal Suprem. La defensa i la Fiscalia han demanat la suspensió perquè no volen que els agents del Cos Nacional de Policia declarin per videoconferència o, com a mínim, que es garanteixi que els quatre agents que el van detenir testifiquin des de la sala de vistes. 

El tribunal ha fixat el judici per al 6 de juliol.  

El processat, que va estar quasi un mes en presó preventiva, nega totes les acusacions. En aquest sentit, la defensa en demana l'absolució i, per això, no va acceptar un pacte que li va proposar la Fiscalia: un any de presó per desordres públics i un altre per lesions lleus. Dos anys de presó és precisament el màxim per a suspendre la pena de presó i no haver-hi d'entrar. "Els vaig contestar que no volia pactar, que no admetria uns fets que no he comès. Esperem l'absolució i, a partir d'aquí, demanar que s'esborri la meva fitxa policíaca i quedar net", ha explicat Sánchez en una entrevista a VilaWeb. 

El judici contra aquest jove de Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) és un dels quatre que hi ha pendents per les mobilitzacions independentistes a Girona. Els judicis fan referència al tall de l'AVE durant el primer aniversari del referèndum i per les mobilitzacions postsentència de l'octubre del 2019. En total, hi ha set activistes encausats, per a qui la Fiscalia demana penes entre dos anys i mig i sis anys i mig de presó. 

Segons s'ha explicat a la sala, la Secció Tercera, que és qui porta el cas, fa mesos que va enviar les citacions a la Direcció General de Policia del Regne d'Espanya. No van rebre resposta fins a la setmana passada, quan se'ls va dir que als agents no els constaven les citacions, i que l'única possibilitat de declarar que tenien era mitjançant videoconferència. 

La defensa de Sánchez, encapçalada per l'advocat Manel Mir, ha demanat que el judici se suspengués, perquè els policies que van detenir el jove de Llagostera declaressin presencialment. La fiscal s'ha adherit a la petició i el tribunal, després de deliberar, ha acordat posposar la vista oral i tornar-la a assenyalar per al 6 de juliol. 

"No ens poden acusar de res" 

Aquest matí, a les portes del Palau de Justícia de Girona, s'ha fet una concentració de suport al jove de Llagostera. Pau Sánchez assegura que no els poden acusar de res ni a ell ni a la resta d'activistes. "No hi tenim res a veure", ha dit el jove de Llagostera, que també considera "totalment desproporcionada" i, fins i tot, "absurda" la petició de sis anys i mig de presó que pesa contra ell. 

A la sortida de la sala de vistes de l'Audiència, el jove ha dit que entén el motiu que ha portat a suspendre el judici, però que per a ell l'ajornament li suposa un pes afegit. "És com fer un pas enrere, perquè suposa tornar a esperar", ha dit en referència als set mesos que queden fins al nou assenyalament. 

Pau Sánchez: "Els policies em deien: 'Sabràs el pa que s'hi dóna, català de merda" 

En Pau Sànchez diu que la política li interessa, tot i que no hi participa gaire. Quan el Tribunal Suprem espanyol va condemnar els presos polítics, va pensar que no era just, però diu que no va participar en les grans manifestacions que van encendre Catalunya. Tot i així, l'Audiència de Girona el jutjarà pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions lleus. El van detenir la nit del 18 d'octubre de 2019, dia de vaga general, i va restar empresonat gairebé un mes al Puig de les Basses (Figueres, la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), en què també hi era la consellera Dolors Bassa (ERC).  

Així com a ell, també van empresonar l'Ibrahim i en Charaf, finalment absolts; en Mohcine, condemnat a un any i mig de presó per desordres públics agreujats; i en Robert, que va ser el seu company de cel·la i que jutjaran el 26 de gener.  

La Fiscalia li demana sis anys i mig de presó. "Em va proposar de pactar una condemna de dos anys justos, la pena mínima per no entrar a la presó, però els vaig contestar que no. No admetré uns fets que no he comès", explica. El 18 d'octubre de 2019 "Estava d'acord amb el contingut de la manifestació, però no hi havia anat. Vaig sortir perquè aquell vespre havia discutit amb la companya de pis. Com que estava emprenyat, vaig anar cap a la Devesa. No em vaig trobar cap cordó policíac ni res. Se sentia soroll, però venia de lluny. No em pensava que s'hagués de descontrolar. Quan vaig arribar a la Devesa, em vaig trobar la situació. Vaig ser ximple i em vaig quedar mirant-ho." ¨Després d'una estona de mirar, van començar les càrregues. La gent va passar a l'altra banda del pont i ja vaig voler apartar-me'n. Volia travessar la passera cap a Fontajau i, a partir d'aquí, donar tota la volta i entrar al Barri Vell des d'una altra banda per no trobar-me el merder. La Devesa tenia totes les llums apagades i quan vaig acostar-me a la foscor es van encendre els llums d'un grup de Mossos d'Esquadra que hi havia esperant. Van cridar: "Al terra!", em vaig estirar de bocaterrosa i van fotre'm puntades de peu. Em van escorcollar, van veure que no tenia res i després de cinc minuts em van demanar que els mirés. Van dir que ja m'havien identificat i que me'n podia anar."En va ser un, el que se'm va acostar primer. Va venir i d'entrada ja em va donar una coça. Suposo que amb els tres dies de manifestacions anaven escalfats.¨L'única via de sortida que em van deixar va ser on hi havia la línia de la policia espanyola. El mosso em va ordenar que aixequés les mans i me'n vaig anar amb les mans enlaire. A cinc-cents metres, quan vaig passar pel costat de la policia espanyola, un d'ells va cridar que jo era el que llançava pedres. Va treure la porra i em va començar a cardar hòsties. La meva primera reacció va ser la d'anar-me'n corrents, però tenia cinc o sis agents més al davant. Em vaig posar de genolls a terra, amb les mans aixecades, van venir i van fer com els mossos: puntades, cops, un em trepitjava el cap, un altre estava a sobre agafant-me els genolls i un altre em trepitjava les cames. Em van emmanillar i em van tenir vora deu minuts de genolls mirant el terra. Quan em van detenir, em van perdre les ulleres i em van deixar sense veure-hi. Els vaig demanar on eren i em van contestar que les tenien ells i que ja me les tornarien.¨ ¨Em van fer anar a peu fins la comissaria. Mentre hi anava, em deien: "Sabràs el pa que s'hi dóna, català de merda", "independentista" i coses així. La frase que em va glaçar la sang va ser: "Et fotrem la porra pel cul." Veia que, quan entrés a la comissaria, em cardarien hòsties de l'alçada d'un campanar. ¨Davant la comissaria em van posar de genolls de cara a la paret, com si fos un nen petit, i em van fer esperar. Van portar dos nois més que eren menors i els van deixar anar, i després van portar en Robert. En aquell moment, tenia una contusió al cap pels cops. Vaig demanar d'anar a l'hospital, em van dir que després hi aniria i ens van fer entrar dins la comissaria. Ja hi era l'Aniol, un altre detingut, assegut en una cadira. Quan el policia que ens portava el va veure, va ordenar que tots estiguéssim de genolls i de cara a la paret. L'ambient era tens. Ells estaven força excitats. No ens van pegar més, però l'ambient era d'intimidació. Vaig haver de fer un esforç per no desmaiar-me allà mateix.¨