Antoni Pena Romia

Antoni Pena Romia

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 3 de desembre de 1896 --algunes fonts citen erròniament el 6 de desembre de 1898-- neix a Seròs (Segrià) el professor, hispanista, traductor, anarquista i militant anarcosindicalista Antoni Pena Romia --a vegades citat erròniament Perna i Rumia-- 

Destacat militant de la CNT-AIT i d'un grup anarquista, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a territori francès després de passar fugint per la frontera del Pirineu Oriental 

Antoni Pena Romia: El 3 de desembre de 1896 --algunes fonts citen erròniament el 6 de desembre de 1898-- neix a Seròs (Segrià) el professor, hispanista, traductor, anarquista i militant anarcosindicalista Antoni Pena Romia --a vegades citat erròniament Perna i Rumia--. El seu pare es deia Antoni Pena Ybars, pagès, i la seva mare, Maria Romia Monclús.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), entre 1918 i començaments de 1920 dirigí, per suggeriment del Comitè Nacional d'aquesta central sindical, el periòdic Solidaridad Obrera de Bilbo (gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Era membre, amb Joan Ferrer Farriol, Juli Marbà, Alfredo Gómez, Salvio Ayguaviva i altres, del grup «Juventud Ácrata» de Barcelona, el qual en 1918, amb membres de la redacció de Tierra y Libertad, engegaren el projecte de creació d'una federació anarquista, assistint en 1920 a una reunió a Barcelona amb aquesta finalitat.  

Amb Simó Piera i Pagès, en 1922 va ser encarregat pel Comitè Nacional de la CNT d'estudiar la situació dels presos anarcosindicalistes i en 1923 encapçalà el projecte de revista El Espíritu Libre.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a territori francès després de passar fugint per la frontera del Pirineu Oriental.  

Amb la proclamació de la República del 14 d'abril de 1931 retornà a Barcelona i col·laborà en el periòdic La Publicitat.  

En 1934 s'instal·là definitivament a París (Illa de França) i el 3 de novembre d'aquest any va fer la conferència «L'Espagne en feu! Révolution ou Dictadure?» al Club du Faubourg Poissonnière.  

A París fou professor de l'École des Hautes Études Commerciales (HEC, Escola d'Estudis Superiors de Comerç), la qual li va condecorar amb les Palmes Acadèmiques, i fou president de l'AteneuHispanista.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista organitzà conferències i debats a l'Hôtel des Sociétés Savantes de París i a la Sorbona.  

Destacà com a professor de llengua i literatura castellanes i com a traductor de diverses llengües (francès, italià, portuguès, castellà i català).  

Era membre de l'Institut Superior d'Interpretació i de Traducció (ISIT) i d'École Supérieure des Sciences Économiques et Commerciales (ESSEC, Escola Superior de les Ciències Econòmiques i Comercials).  

Mantingué correspondència amb Louis-Ferdinand Céline.  

En 1978 encara vivia a París, al número 11 de la plaça Saint-Michel, encara que ja feia anys que no militava.  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.