Nord-est Llibertari: Agustí Florenci Lluís Dalmau Puig

dijous, 2 de desembre del 2021

Agustí Florenci Lluís Dalmau Puig

Agustí Dalmau Puig

El 25 d'abril de 2014 es publicà que "el 25 d'abril de 1939 es afusellat a Girona l'anarcosindicalista Agustí Dalmau Puig"

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Agust%C3%AD+Dalmau+Puig]

Ara tenim més dades: l'1 de desembre de 1903 neix a Torroella de Montgrí l'anarcosindicalista Agustí Florenci Lluís Dalmau Puig.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'1 de desembre de 1903 neix a Torroella de Montgrí l'anarcosindicalista Agustí Florenci Lluís Dalmau Puig

Militant d'ERC i Unió de Rabassaires, va formar part del Comitè Revolucionari de Torroella de Montgrí el juliol de 1936 i s'afilià a la CNT-AIT

Agustí Dalmau Puig: L'1 de desembre de 1903 neix a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà) l'anarcosindicalista Agustí Florenci Lluís Dalmau Puig. El seu pare es deia Genís Dalmau, pastor, i la seva mare, Maria Puig.

Feia de pagès al seu poble natal.

Membre de la Unió de Rabassaires (UR), fou vocal segon de la direcció del Sindicat de Cooperació Agrícola.

Després del triomf militar franquista, va ser denunciat per un propietari del municipi.

Jutjat en consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort per pertànyer a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) abans de l'aixecament feixista, per afiliar-se a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) el juliol de 1936 i per formar part del Comitè Revolucionari de Torroella de Montgrí entre juliol de 1936 i els fets de maig de 1937.

Agustí Dalmau Puig va ser afusellat el 25 d'abril de 1939 a la tàpia del cementiri vell de Girona (Gironès), al camí de la Font de la Pólvora, amb 28 persones més, entre elles Salvadora Catà Verdura, Josep Tauler Perals, Antoni Pujol Verges, Joaquim Juncà Costa, Joan Oliveras Vadruna, Joan Caufrapé Ripoll, Sebastià Viñas Pou, Raimon Rigau Vido i el secretari de les Joventuts Llibertàries de Girona, Joan Radó Cruañas.

Al cementiri de Girona van ser assassinades d'aquesta manera més de 500 persones, entre el 8 de març de 1939 fins a l'any 1945.

Podeu consultar:

[http:miliarsrepre//fasaliatsfranquisme.entitatsfigueres.cat/serveis_1/_5G1ICS7tAW7UkIXdyP5K7VkRLpbhOzpnW-olXUXgYUpvUEgXS0c8xw].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...