Nord-est Llibertari: Tomás Vitales Lomero

dijous, 25 de novembre del 2021

Tomás Vitales Lomero

El 23 de febrer de 2019 es publicà que "el 23 de febrer de 1978 mor a Sant Juèri (Tarn) l'anarcosindicalista Tomás Vitales Lomero. Havia nascut cap al 1914 a Angüés (Foia d'Osca)". Ara tenim més dades: el 25 de novembre de 1913 neix a Angüés (Foia Osca) --en la reconstrucció del Registre Civil d'Angüés de 1949 figura com a data de naixement el 7 de juny de 1912-- l'anarquista i anarcosindicalista Tomás Vitales Lomero

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 25 de novembre de 1913 neix a Angüés (Foia d'Osca) --en la reconstrucció del Registre Civil d'Angüés de 1949 figura com a data de naixement el 7 de juny de 1912-- l'anarquista i anarcosindicalista Tomás Vitales Lomero

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera --ferit del braç dret, que li fou amputat en un hospital francès-- al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix

Tomás Vitales Lomero: El 25 de novembre de 1913 neix a Angüés (Foia d'Osca, Osca, Aragó) --en la reconstrucció del Registre Civil d'Angüés de 1949 figura com a data de naixement el 7 de juny de 1912-- l'anarquista i anarcosindicalista Tomás Vitales Lomero. El seu pare es deia Mariano Vitales i la seva mare, Victoria Lomero. De família llibertària, el seu germà Félix Vitales Lomero i la seva germana María Vitales Lomero també van ser destacats militants.

Quan era jove s'instal·là a Barcelona, on treballà de barber i l'abril de 1933 s'afilià al Sindicat de Barbers i de Perruquers de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). També fou membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Greument malalt, Tomás Vitales Lomero es va suïcidar d'un tret el 23 de febrer de 1978 a Sant Juèri (Tarn, Occitània) i fou inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta localitat.

Per llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Tom%C3%A1s+Vitales+Lomero].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...