Nord-est Llibertari: Semilla Migrante ha destacat que s'havia intentat fer un projecte social en aquest bloc però ha lamentat i criticat el paper de la Sareb

dijous, 25 de novembre del 2021

Semilla Migrante ha destacat que s'havia intentat fer un projecte social en aquest bloc però ha lamentat i criticat el paper de la Sareb

Semilla Migrante ha destacat que s'havia intentat fer un projecte social en aquest bloc però ha lamentat i criticat el paper de la Sareb. Que assegura que els ha dit "que no negocien lloguers socials"

Set pisos amb gent

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 24/11/2021.- Llegim al Diari de Girona que una de les persones desallotjades, Lu, ha explicat que en el bloc actualment hi ha només set pisos on s'hi vivia. Perquè un vuitè, que estava ocupat, ja es va desallotjar fa uns mesos. En el cas d'avui, ella juntament amb vuit persones més han quedat al carrer. Lu és una noia jove que pertany a l'associació Semilla Migrante i ha destacat que s'havia intentat fer un projecte social en aquest bloc però ha lamentat i criticat el paper de la Sareb. Que assegura que els ha dit "que no negocien lloguers socials", quan en canvi, s'havien entaulat amb els veïns i l'Ajuntament de Girona per negociar-ho. També denuncia "irregularitats" amb el desnonament, ja que segons assegura "només hi havia el meu pis que havia de ser desnonat per ordre judicial i n'han desallotjat tres més".

Aquest matí, pels volts de les set, Lu era a casa seva i també la resta dels seus veïns. En un dels pisos, on viu una mare amb tres criatures, relata Lu, s'han trobat que "els Mossos entraven al bloc i tiraven portes a terra, quan tot just es llevaven per anar a l'escola". A més, explica que han pogut recuperar quatre coses de casa i que les han hagut de deixar al passadís.

On viuran

Sobre el seu reallotjament, Lu destaca que han parlat amb els Serveis Socials municipals però aquests només garanteixen "hotel per a les famílies amb menors" i per tant, la resta "s'ha de buscar la vida". Entre les persones que hi ha al bloc i que no tenen on viure hi ha per exemple, diu Lu, una dona d'edat avançada que pateix diabetis.

D'altra banda, la portaveu també ha explicat que el mediador de la Sareb els ha anunciat que segurament demà es produirà el desallotjament dels tres pisos restants del bloc on encara hi viu gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...