Proposen dos parcs eòlics més amb 22 molins a l’Alt Empordà

Proposen dos parcs eòlics més amb 22 molins a l'Alt Empordà 

Cadascun tindria onze molins i generaria 49,5 MW de potència, i les torres s'instal·larien a Agullana, la Jonquera i Campmany 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera/Campmany (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 16/11/2021.- Llegim al Diari de Girona que a Generalitat ha rebut dues sol·licituds per instal·lar dos parcs eòlics més a l'Alt Empordà, que sumarien 22 molins de vent (onze cadascun) i s'ubicarien a la Jonquera, Agullana i Campmany. Les dues peticions vénen de la mà de la mateixa empresa, la canària Alisios Green Park, i de moment el Govern de la Generalitat encara no ha emès cap veredicte sobre la seva idoneïtat. 

Segons consta al web de la Generalitat, les dues peticions es van registrar a mitjans del mes d'octubre. La primera proposta es diu parc eòlic Serrat de la Plaça i proposa vuit molins de vent a Agullana i tres més a la Jonquera: en total, doncs, onze, que permetrien generar una potència de 49,5 MW. La mateixa empresa també ha demanat permís per a un segon parc, anomenat Serra de Comunera, que proposa la instal·lació de set molins a Campmany, tres a Agullana i un a la Jonquera. Per tant, serien onze molins més que permetrien generar també 49,5 MW més. 

Les dades del web del Govern de la Generalitat permeten veure que, a hores d'ara, s'ha sol·licitat permís per instal·lar 185 aerogeneradors a l'Alt Empordà, tot i que en diversos casos la proposta ha estat desestimada. Davant l'allau de peticions que s'han rebut en l'últim any, i veient el rebuig que han generat a bona part del territori, la Generalitat ha modificat recentment el decret d'energies renovables, amb l'objectiu de prioritzar els projectes de dimensions més reduïdes i que comptin amb el consens del territori. 

D'aquesta manera, el nou decret dona prioritat a les instal·lacions d'energies renovables de dimensions petita i mitjana, i incorpora mesures perquè tots els projectes d'energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin d'acord amb el territori. A més, prioritzarà també els tràmits per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o que siguin inferiors a 5 MW de potència. El nou document també exigeix als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kW per a aquests projectes. 

D'altra banda, el decret de la Generalitat també defineix les figures de protecció ambiental no compatibles amb la implantació de parcs eòlics, per tal de minimitzar-ne l'impacte sobre la biodiversitat. A més, dona prioritat a l'ocupació de les cobertes de les edificacions. Finalment, en matèria de protecció i equilibri territorial, es determina l'elaboració d'un Pla Territorial Sectorial. Tot i això, mentre s'elabora aquest document, el nou text explicita la protecció ambiental, agrícola i l'impacte acumulatiu. 

Des de les principals entitats ecologistes, tanmateix, es miren amb recel la modificació de la Generalitat. La seva principal crítica és que, malgrat que se'ls havia promès que la seva opinió es tindria en compte en un procés participatiu, al final el Govern català ha «tirat pel dret» i ha aprovat la modificació del decret sense tenir-les en compte. 

Mentrestant, les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec van presentar justament ahir un manifest conjunt en el qual demanen impulsar les energies renovables i deixar d'aplicar moratòries per aconseguir la sobirania energètica. Ho van fer durant l'acte Impulsem les renovables, celebrat al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya amb l'objectiu d'analitzar els reptes de futur de la transició energètica dins del món empresarial i econòmic. Els presidents de les dues entitats, Josep Sánchez-Llibre i Antoni Cañete, van coincidir en què el món empresarial vol «liderar» el procés de transició energètica.