dissabte, 20 de novembre del 2021

Lucile Louise Simone Pelletier

Notícia sobre Lucile Pelletier apareguda en el diari parisenc "Le Populaire" del 28 de novembre de 1934

Notícia sobre Lucile Pelletier apareguda en el diari parisenc Le Populaire del 28 de novembre de 1934



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de novembre de 1906 neix a Saint-Cheron (Essonne, Illa de França) l'anarquista i sindicalista revolucionària Lucile Louise Simone Pelletier 

Destacada militant anarcocomunista revolucionària, en 1931, a instàncies de Pierre Monate, passà diverses vegades la frontera del Pirineu Oriental i restà unes temporades amb els companys de la CNT-AIT i de la FAI i va escriure diversos articles sobre la situació peninsular en La Révolution Prolétarienne 

Lucile Pelletier: El 20 de novembre de 1906 neix a Saint-Cheron (Essonne, Illa de França) l'anarquista i sindicalista revolucionària Lucile Louise Simone Pelletier. Era filla de Félix Pelletier, inspector de l'Assistència Pública i lector de L'Humanité, i d'Eugénie Legorgeu.  

Sabé compaginar el treball amb els estudis de lletres i aconseguí llicenciar-se.  

Cap el 1924, després de llegir les obres de Mikhail Bakunin i Piotr Kropotkin, s'adherí a l'anarcocomunisme i esdevingué secretària del grup anarquista dels XVII i XVIII Districtes de París (illa de França), adherit a la Unió Anarquista (UA). En aquesta època vivia al número 14 del carrer Val de Grâce del V Districte de París.  

Cap el 1929 freqüentà l'equip editorial de La Révolution Prolétarienne, revista amb la qual col·laborà.  

Partidària de la Plataforma Organitzativa animada per Piotr Arshinov i Nestor Makhno («Plataforma d'Arshinov»), durant el congrés d'abril de 1930 de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) va ser nomenada responsable del Bulletin mensuel de la minorité de l'Union Anarchiste-Communiste, que es publicà entre el setembre de 1930 i el març de 1931.  

També estava afiliada al Sindicat d'Empleats Públics de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU) i col·laborà en Le Libertaire.  

En 1931, arran de la proclamació de la República Espanyola i a instàncies de Pierre Monate, passà diverses vegades la frontera del Pirineu Oriental i restà unes temporades amb els companys de la Confederació Nacional del Treball (CNT.AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va escriure diversos articles sobre la situació peninsular en La Révolution Prolétarienne. En el número 181 (25 d'agost de 1934) d'aquesta revista publicà la necrològica de Nestor Makhno.  

El 28 de novembre de 1934, a la Sala Laporte de París, mantingué una controvèrsia amb el socialista Rous sobre la Revolució d'Octubre d'Astúries. En aquests anys vivia al número 141 del carrer Broca del XIII Districte de París.  

En 1935 el seu nom figurava en un llistat de domicilis d'anarquistes de la regió parisenca a controlar per la policia.  

En 1935 aprovà unes oposicions d'inspector de l'Assistència Pública i va ser traslladada al departament de Mosa (Lorena, Gran Est), però aprovà unes noves oposicions de redactora administrativa general de l'Assistència Pública i retornà a París, romanent en aquesta tasca fins el 1968.  

En aquesta conjuntura milità en la Federació de Serveis Públics de la Confederació General del Treball (CGT) reunificada.  

Després de l'Alliberament, s'afilià a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO).  

Quan l'escissió sindical cegetista dels anys 1947 i 1948, constituí, amb la majoria de col·legues de la Inspecció Hospitalària, l'autònom Syndicat de Cadres de l'Assistance Publique (SCAP, Sindicat de Quadres de l'Assistència Pública), i, amb sindicats similars de les administracions parisenques (Prefectures), participà en la creació de la Union des Syndicats de Cadres (USC, Unió dels Sindicats de Quadres). 

En 1956 abandonà l'SFIO i va ser nomenada secretària general de l'SCAP fins a la seva jubilació.  

Lucile Pelletier va morir el 15 d'octubre de 1991 al V Districte de París. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada