Nord-est Llibertari: L'Alt Empordà registra taxes d'ingressos i morts per coronavirus-19 superiors a la tota la demarcació de Girona i de tot el Principat de Catalunya

dimarts, 16 de novembre del 2021

L'Alt Empordà registra taxes d'ingressos i morts per coronavirus-19 superiors a la tota la demarcació de Girona i de tot el Principat de Catalunya

L'Alt Empordà registra taxes d'ingressos i morts per coronavirus-19 superiors a la tota la demarcació de Girona i de tot el Principat de Catalunya

L'observatori INDIKA creu que es deu al fet que la comarca ha fet menys proves de detecció

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 15/11/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la comarca de l'Alt Empordà ha registrat de gener a octubre d'aquest any taxes d'ingressos i defuncions per covid-19 per sobre de les que va tenir el conjunt de la demarcació de Girona i la resta del Principat de Catalunya. I això malgrat tenir una taxa inferior de casos detectats de la malaltia. En concret, durant aquest període, per cada 100.000 habitants, es van registrar 5.918,36 casos i unes taxes d'ingressos i defuncions de 538,11 i 94,65%, respectivament. En el cas de la demarcació de Girona, els casos se situen en 6.387,33 i les taxes d'ingressos i morts en 454,02 i 78,47 respectivament. Si s'observen les mateixes dades en el conjunt de Catalunya, hi ha hagut 6.763,67 casos, però els ingressos i defuncions han estat menors: 515,23 i 82,79, respectivament.

Segons l'Observatori INDIKA que ha analitzat les dades, aquesta situació s'explicaria pel fet que probablement s'han fet menys proves de detecció a la comarca per les característiques sociodemogràfiques pròpies del territori. D'altra banda, si s'analitza l'evolució dels nous ingressos per coronavirus-19 a l'Hospital de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) de gener a setembre d'aquest any, s'observa que a l'Alt Empordà hi ha hagut dos pics: el primer després de les vacances de Nadal de l'any 2020 (59 ingressats del 18 al 24 de gener de 2021) i el segon després de la relaxació de les mesures durant el mes de juny (41 ingressats durant el període del 26 al 31 de juliol de 2021). Una altra conclusió que es pot extreure de l'evolució dels nous ingressos és que durant el 2021 l'Hospital de Figueres sempre ha tingut alguna persona pacient ingressada per coronavirus-19, amb dues persones ingressades com a xifra més baixa a finals de juny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...