Gustave Maurice Bernardon Lizot

Foto policíaca de Maurice Bernardon

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de novembre de 1882 neix a Brussel·lès (Bèlgica) el pirotècnic anarquista i sindicalista Gustave Maurice Bernardon Lizos --també citat Bernardou o Bernandon— 

Recomanat per Vallina, també molt interessat en la química aplicada, cap a la primavera de 1903 viatjà a Barcelona, tot passant la frontera del Pirineu Oriental, on s'entrevistà amb altres químics llibertaris 

Maurice Bernardon: El 30 de novembre de 1882 neix a Brussel·lès (Bèlgica) el pirotècnic anarquista i sindicalista Gustave Maurice Bernardon Lizot --també citat Bernardou o Bernandon--.  

Estudià química i aprengué l'ofici d'artificier.  

En 1900 militava en la Joventut Anarquista de la Unió Llibertària (UL) de Saint-Gilles (Brussel·les), que es reunia al domicili de Barrer.  

Segons la policia, el 27 de juliol de 1902, amb Bergen, va disparar uns trets al parc de Saint-Gilles i per aquest motiu hagué d'abandonar la ciutat.  

A París (Illa de França) entrà en contacte amb el Comitè Antimilitarista i amb Mateu Morral Roca i Pedro Vallina Martínez.  

Recomanat per Vallina, també molt interessat en la química aplicada, cap a la primavera de 1903 viatjà a Barcelona, tot passant la frontera del Pirineu Oriental, on s'entrevistà amb altres químics llibertaris.  

El va contactar el confident de la policia Joan Rull i Queraltó, aleshores president del Comitè Antimilitarista local, al domicili del qual visqué uns mesos i a qui va introduir en la química.  

A Barcelona treballà en una pirotècnia i freqüentà el grup «Joventut Llibertària» i el Cercle d'Estudis Socials (CES).  

L'octubre de 1903 va ser detingut amb Rull per fer propaganda llibertària pels cafès de Badalona (Barcelonès Nord) i posat a disposició del cònsol de França, que el retornà a territori francès per la frontera.  

De bell nou al Principat de Catalunya, instruí companys en l'ús d'explosius i de la «bomba d'inversió», nou tipus de bomba més segura per a qui la col·locava, ja que explotava quan qualcú la canviava de posició.  

En 1904 col·laborà en L'Espagne Inquisitorial, periòdic escrit a Barcelona, però publicat a París, que dirigí la campanya internacional contra el Govern espanyol i el rei Alfons XIII.  

En 1904 signà des de Barcelona el manifest «Antimilitarismo reivindicado por los firmantes», en solidaritat amb els perseguits pels articles publicats en Nuestra Protesta.  

Novament detingut el setembre de 1904 a Barcelona arran d'unes explosions, va ser incomunicat fins el desembre i no ser excarcerat fins el 23 de maig de 1905, amb l'obligació d'abandonar el territori espanyol i enviat amb el vapor Saboya a Gènova (Rivèa de Levante, Ligúria), on estava reclamat per la justícia.  

Mentrestant, el novembre de 1904, la seva fórmula explosiva va ser publicada pel periòdic barcelonès El Espartaco.  

A finals de 1905 va ser detingut a Milà (Llombardia) a causa de l'explosió d'un artefacte mentre el manipulava a la seu de la Cambra del Treball, però va declarar davant el jutge que «només eren focs artificials». Processat i jutjat per aquesta causa, el 10 de gener de 1906 va ser absolt per manca de proves, però aquell mateix dia va ser expulsat cap a Àustria.  

Des d'aquest país retornà a Brussel·les i després a París, on es va lliurar a les autoritats militars per a regularitzar la seva situació d'antic insubmís.  

Després d'un empresonament i de fer dos anys de servei militar, va ser llicenciat el 6 d'agost de 1908.  

El 26 de maig de 1909, en el marc de les agitacions prèvies a causa de la guerra del Marroc i del Certamen Internacional Esperantista, va ser detingut a Barcelona i expulsat de nou del Regne d'Espanya.  

Entre 1910 i 1914 milità en la Unió de Sindicats del departament francès de Meurthe i Mosel·la (Gran Est) i en el grup llibertari de Nancy (Lorena, Meurthe i Mosel·la, Gran Est). Fou secretari, amb el tipògraf François Farnier, de la Unió Departamental entre 1911 i 1912. En aquesta època col·laborà en Le Syndicaliste. Entre 1912 i 1914 dirigí el setmanari L'Éveil de l'Est. Organe d'émancipation et de défense sociale, publicat a Nancy.  

Representà els sindicats de la regió de l'Est en la manifestació del 16 de març de 1913 a Le Pré-Saint-Gervais (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

En aquesta època va ser inscrit per les autoritats en el «Carnet B» dels antimilitaristes. 

En 1914 fou membre del consell d'administració de la Casa del Poble de Nancy.  

Entre 1919 i 1920 continuà militant i aleshores era membre del Sindicat d'Empleats de Comerç de Nancy i membre de la Comissió Administrativa de la Unió Departamental.  

A partir d'aquí se'n va perdre el rastre.