Commemoració dels fets de Prats de Molló

Commemoració dels fets de Prats de Molló 

S'han fet ofrenes florals davant els monuments a Francesc Macià, als voluntaris del 4 de novembre de 1926 i a Jacint Verdaguer 

S'ha presentat el llibre Diccionari biogràfic d'Estat Català 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) 21/11/2021.- Llegim a VilaWeb que Prats de Molló (Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) ha estat l'escenari avui del primer acte públic de commemoració del centenari de la creació d'Estat Català.  

El partit, fundat per Francesc Macià, va ser la primera organització independentista a Catalunya i va ser l'impulsor dels fets de Prats de Molló, on el seu líder i un parell de centenars de voluntaris més van intentar el 4 de novembre del 1926 d'alliberar el principat de Catalunya, per les armes, de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. 

Per tal de commemorar aquests fets, avui diumenge Prats de Molló ha acollit ofrenes florals davant els monuments a Francesc Macià, als voluntaris i a Jacint Verdaguer. Hi ha hagut un parlament a vil·la Denise, que va ser el quarter logístic dels voluntaris, i la presentació del Diccionari biogràfic d'Estat Català. Aquest llibre ha estat editat per la Comissió Cent Anys d'Estat Català i la Fundació Reeixida, amb el suport de Memorial Democràtic. 

L'obra compte fotografies de l'organització independentista. Ha estat un treball conjunt de catorze autors, coordinats per Fermí Rubiralta i Tomàs Callau. Els autors són Agustí Barrera, Josep-Lluís Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i l'aportació de Daniela Grau. 

Els fets de Prats de Molló de 1926 

Estat Català és principalment conegut per haver impulsat els fets de Prats de Molló, un intent d'insurrecció armada d'alliberament nacional que pretenia de penetrar al Principat des de Catalunya Nord per proclamar la República Catalana. Finançats per independentistes exiliats a l'Argentina, Cuba i els Estats Units, l'organització va ser capaç d'armar i uniformar un parell de centenars d'homes. 

L'impulsor de la iniciativa va ser Macià, que en aquell moment es trobava exiliat a l'hexàgon francès arran del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera. Bo i aprofitant la seva formació --Macià havia estat oficial de l'Exèrcit espanyol-- i amb el suport econòmic provinent d'Amèrica, va estructurar un exèrcit paramilitar català amb soldats antifeixistes italians, en part anarquistes, entrenats per a la guerra. 

Tot i això, el 4 de novembre de 1926, l'estat major d'Estat Català era detingut i es frustrava l'operació. Molts dels detinguts, vora vuitanta-sis, van ser deportats a Bèlgica i els dirigents van ser jutjats a París (Illa de França), on es van declarar en tot moment independentistes, democràtics i revolucionaris. Malgrat que el cop independentista va fracassar, l'acció impulsada per Macià va ser un èxit propagandístic per a la causa independentista catalana. Macià es va convertir en un símbol tant dins com fora dels Països Catalans.