S’organitza la XXII Caminada Memorial Isabel Vilà i Pujol per reivindicar la figura de la primera sindicalista catalana

S'organitza la XXII Caminada Memorial Isabel Vilà i Pujol per reivindicar la figura de la primera sindicalista catalana 

Coneguda com a Isabel Cinc Hores, va lluitar per limitar la jornada dels infants de menys de tretze anys  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 10/10/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que el seu nom figura en tots els relats biogràfics de dones que van obrir camí. A 100 pioneres catalanes (Viena, 2020) d'Antoni Gelonch es destaca Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843-Sabadell, 1896) com la primera sindicalista catalana.  

El polític i historiador republicà Francesc Ferrer Gironès en va editar la primera biografia l'any 1996.  

Se la coneix com a Isabel Cinc Hores, títol del monòleg teatral que interpreta l'actriu Carme Sansa amb text de Toni Strubell, i que s'ha pogut veure en diferents sales de les comarques gironines.  

Isabel Vilà, militant antiautoritària de l'AssociacióInternacional de Treballadors (Primera Internacional, AIT), va defensar limitar la jornada laboral dels menors de 13 anys en una època en què els fills dels jornalers, quan feien sis anys, entraven a treballar a les fàbriques amb unes condicions abusives: les dones cobraven la meitat del salari i estava prohibit el dret de vaga i d'associació, 

Va ser silenciada del relat oficial, però no de la memòria popular. Ho demostra la XXII Caminada Memorial Isabel Vilà, que s'organitza a principis d'octubre per rememorar la revolta del 6 d'octubre de 1869, el Foc de la Bisbal, insurrecció popular en defensa de la república federal contra la monarquia liberal del general Prim i el governador militar. El mateix any, Isabel Vilà va promoure una petició a les Corts espanyoles, firmada per vuit-centes dones de Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona), en què demanava l'abolició de les quintes (servei militar obligatori dels minyons), la separació de l'Església i l'Estat i la llibertat de culte. També va demanar una biblioteca per als obrers i les obreres de Llagostera. 

Isabel Vilà va créixer en un entorn suro taper i republicà federal quan amb 14 anys la família es trasllada de Calonge (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) a Llagostera. Treballa a les fàbriques però vol estudiar. Així participa del moviment obrer i de la secció de l'Associació Internacional de Treballadors.  

El cop d'estat del general Pavía i la il·legalització de les societats obreres l'obliga a exiliar-se a Carcassona (Aude, Occitània), on entra en contacte amb francmaçons il·lustrats.  

Va tornar el 1880 i exerceix de mestra a l'escola del Centre Republicà de Sabadell (CRS), al Vallès Occidental, en un ambient de cultura, dissidència i de lliure pensament. Un exemple: decideix canviar la b del seu nom per v  (Isavel, Isa-Vel) ja que considera que l'escriptura, com la vida social, està subjecta a normes excessives. 

Els caminants del Memorial es concentren avui dissabte a les 7:30h a la plaça Catalunya de Llagostera, des d'on han previst arribar al dolmènic Puig d'Arques, al massís de les Gavarres, entre Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura, a les 11:00h. Aquí es faran parlaments i una cantada de la cançó de la Isabel Vilà.  

Ho organitza la Comissió organitzadora de la Travessa Llagostera-La Bisbal, Memorial Isabel Vila amb el suport del Grup de dones de la Bisbal, el Grup Excursionista Bell-Matí, la Colla Excursionista Cassanenca, l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), l'Ajuntament de Calonge i l'Ajuntament de Llagostera.