Nord-est Llibertari: Luis Buján Vilas

diumenge, 10 d’octubre del 2021

Luis Buján Vilas

Notícia sobre la conferència de Luis Buján Vilas apareguda en el periòdic tolosà CNT del 16 de febrer de 1958

El 10 de desembre de 2016 es publicà que "el 10 de desembre de 1910 neix a Santa Eugenia (Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Buján Castiñeira". Ara tenim més dades: es deia Luis Buján Vilas --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Castiñeiras-- i que neix el 10 d'octubre de 1910

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 10 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 10 de desembre-- de 1910 neix a Santa Eugenia (Ribeira, A Coruña,) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Buján Vilas --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Castiñeiras--

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental

onferenciant i col·laborador de premsa llibertària, durant la Transició s'afilià a la Federació Local de la CNT-AIT de Figueres, la qual representà en el V Congrés de la CNT de 1979, i més tard a la de Perpinyà

Luis Buján Vilas: El 10 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 10 de desembre-- de 1910 neix a Santa Eugenia (Ribeira, A Coruña, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Buján Vilas --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Castiñeiras--. El seu pare es deia Manuel Buján i la seva mare, Manuela Vilas. Des de molt jove formà part de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i del grup anarquista «Germinal» de A Coruña.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, s'afilià a la Federació Local de la CNT-AIT de Figueres (la Garriga, Alt Empordà), la qual representà en el V Congrés de la CNT de 1979, i més tard a la de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló).

Malat, Luis Buján Vilas va morir, després de patir cinc operacions, el 20 de juliol de 1988 a l'Hospital de Montalban (Llenguadoc, Occitània) –algunes fonts citen erròniament Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord)– i fou enterrat civilment.

Per llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/2016/12/memoria-proletaria-del-nord-est-el-10.html].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...