Figueres recupera la memòria d’Enric Moner, resistent deportat als camps nazis d’extermini i assassinat per SS l’abril de 1945

El figuerenc Enric Moner, víctima del nazisme 

Col·loquen una stolpersteine davant la casa on va viure aquesta persona, assassinat en un camp nazi de concentració 

Figueres recupera la memòria d'Enric Moner, resistent deportat als camps nazis d'extermini i assassinat per SS l'abril de 1945 

La consellera de Justícia va instar a «no baixar la guàrdia» davant les idees xenòfobes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 10/10/2021.- Llegim al Diari de Girona que ahir dissabte la ciutat de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) va recuperar ahir la memòria dels figuerencs deportats als camps nazi d'extermini amb un homenatge a Enric Moner, afusellat per SS al subcamp de Hradischko (Prešov), a la República Eslovaca, el 8 d'abril de 1945.  

L'Ajuntament va col·locar una llamborda Stolpersteine on va néixer, al número 88 del carrer Sant Pau. Amb aquesta ja són onze les instal·lades a la ciutat.  

L'alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), va remarcar que «aquest acte d'avui és un acte de justícia i de reparació democràtica, no podem tancar els ulls al nostre passat».  

No baixar la guàrdia davant les idees xenòfobes 

La consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, present també a l'acte d'ahir, va instar a «no baixar la guàrdia» davant les idees xenòfobes. 

Recuperar els noms, les històries i poder fer un homenatge a tots els catalans i a tots les catalanes que van ser deportats a camps nazzis d'extermini «ens fa dignes davant els ulls de la història», remarquen des de l'Ajuntament. «No ens podem permetre, com a societat ensopegar dues vegades a la mateixa pedra i repetir errors del passat», va dir la consellera de Justícia, «deixant que el feixisme campi pels nostres carrers». Va fer una crida a «no abaixar la guàrdia» davant les idees xenòfobes. Amb la col·locació de la llamborda reivindica «justícia cap a totes les víctimes de la barbàrie del feixisme» i va recordar la figura d'Enric Moner «un dels milers de catalans que va ser deportat a un camp de concentració i assassinat per les seves idees impunement».  

L'acte va comptar amb la presència de familiars d'Enric Moner i representants de diferents entitats. 

Figueres va col·locar l'octubre de 2020 deu Stolpersteine a la ciutat, record a deportats figuerencs. Però arrel d'un estudi de l'investigador Unai Eguia Bizkarralegorra es va decidir esperar. L'estudi va permetre localitzar les cendres. 

Enric Moner va néixer el 18 d'agost de 1900 al carrer Sant Pau número 88, el 1921 va fugir a territori francès amb la seva família per evitar el servei militar obligatori durant la guerra del Rif i tornarà en època republicana per tornar-se a exiliar en 1938, quan s'estava a punt d'arribar a la fi la Guerra Vicil, i establint-se a la Catalunya Nord, integrant-se a la Resistència com a passador de frontera el novembre de 1942. 

Va ser detingut per la Gestapo el 2 d'abril de 1943 a Moreillas i les Illes (Vallespir, comtat de Vallespir) i internat al camp de Compiègne (Oise, Alta França) el 6 de maig del mateix any.  

El 19 de gener de 1944 és deportat a Buchenwald (Weimar, Turígia, Alemanya) amb numero de presoner 40.075, traslladat a Flossenbürg (Neustadt an der Waldnaab, Baviera, Alemanya) el 23 de febrer de 1944 amb número de presoner 6.448 i afusellat al subcamp de Hradischko el 8 d'abril de 1945. 

El 16 de desembre de 1992, Demning Gunter va col·locar el primer llambordí davant de l'ajuntament de Colònia (Rin del Nord - Westfàlia) com a homenatge als gitanos deportats als camps d'extermini nazis. 

Figueres no oblida, víctima del nazisme 

Col·loquen una stolpersteine davant la casa on va viure Enric Moner mentre la consellera de Justícia i l'alcaldessa de Figueres alerten de la revifalla del feixisme 

Llegim al diari El Punt Avui que el figuerenc Enric Moner, afusellat per SS el 1945 al camp de concentració nazi Hradischko té des d'ahir una stolpersteine ("pedres que fan ensopegar", en alemany) a la seva ciutat, per iniciativa del Memorial Democràtic i l' Ajuntament de Figueres. Familiars seus procedents de l'Estat francès van assistir a l'acte de col·locació de la llamborda davant del número 88 del carrer Sant Pau --on havia viscut Moner-- en companyia de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, l'alcaldessa, Agnès Lladó, i altres autoritats, així com representants de diverses associacions vinculades a l'exili republicà. 

Moner, nascut el 18 d'agost de 1900, cap al final de la Guerra Civil es va exiliar a Catalunya Nord, on va col·laborar amb la Resistència fins que va ser detingut per la Gestapo.  

Després d'estar internat en diferents camps nazis, acabà a Hradischko, on va ser executat. "Ens toca i estem obligats a homenatjar les víctimes [del nazi-feixisme]" va dir la consellera de Justícia en el seu parlament, que va advertir del fet que Moner feia una vida normal i corrent ("com qualsevol de nosaltres") fins que de cop i volta, es va convertir en víctima del feixisme. Tant ella com l'alcaldessa de Figueres van alertar precisament de la crescuda experimentada darrerament pels corrents feixistes i la xenofòbia, un fet davant del qual "no es pot abaixar la guàrdia". 

Les llambordes 

Les stolpersteine són unes petites plaques de llautó sobre un suport de formigó, que duen inscrites les dades de gent deportada pel III Reich. A Figueres ja n'hi ha onze, i a tot el Principat de Catalunya, 344. La consellera de Justícia va anunciar que se'n posaran 66 més a curt termini. A tot el món n'hi ha unes 82.000, distribuïdes en uns vint Estats. 

La ciutat tindrà el Passeig de la Memòria 

L'alcaldessa de Figueres va aprofitar el seu parlament per explicar que l'Ajuntament dedicarà un espai de la ciutat a les víctimes dels bombardejos aeris que va viure el 1938. El projecte, que es dirà Passeig de la Memòria, té l'origen en un treball d'alumnes de l'Institut Ramon Muntaner. Els atacs aeris --gairebé tots, a càrrec de l'aviació feixista italiana-- es van centrar en objectius civils, entre els quals l'hospital, i van provocar desenes de morts i centenars de ferits. Per això, la ciutat de Figueres va ser coneguda com "la Gernika catalana".