dimecres, 13 d’octubre del 2021

Emili Sardà Jordàs

Necrològica d'Emili Sardà Jordàs apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 18 de desembre de 1966

Necrològica d'Emili Sardà Jordàs apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 de desembre de 1966


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 d'octubre de 1913 neix a Càrcer (Ribera Alta) l'anarquista i anarcosindicalista Emili Sardà Jordàs 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Emili Sardà Jordàs: El 13 d'octubre de 1913 neix a Càrcer (Ribera Alta, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Emili Sardà Jordàs. El seu pare es deia Miquel Sardà i la seva mare, Elionor Jordàs.  

Quan era molt jove emigrà a Barcelona, on s'afilià a la Secció de Pintors del Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant la Guerra Civil lluità contra el feixisme al front d'Uesca (Uesca, Aragó) com a soldat en un batalló d'Artilleria de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Durant l'Ocupació alemanya participà en la reconstrucció clandestina de la CNT a l'exili i dels grups anarquistes.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Clarmont e Montferrand (Puèi Domat, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània).  

Vivia amb la seva companya Matilde Pagès a Sainte-Foy-l'Argentière (Roine, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).  

Malalt dels pulmons, en 1952 va ser ingressat al Sanatori de L'Argentière d'Aveize (Roine, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on patí tres operacions quirúrgiques.  

Emili Sardà Jordàs va morir el 23 d'octubre de 1966 al Sanatori de L'Argentière d'Aveize. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada