dimecres, 13 d’octubre del 2021

Eduardo Val Bescós

Eduardo Val Bescós

Eduardo Val Bescós


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 d'octubre de 1908 neix a Chaca (Vall de l'Aragó, A Chacetania) el militant anarcosindicalista i estrateg militar Eduardo Val Bescós 

Destacat militant de la CNT-AIT, a començaments de 1939, amb Manuel Amil i Juan López, marxà comissionat a la República Francesa passant la frontera del Pirineu Oriental 

Eduardo Val Bescós: El 13 d'octubre de 1908 neix a Chaca (Vall de l'Aragó, A Chacetania, Uesca, Aragó) el militant anarquista, anarcosindicalista i estrateg militar Eduardo Val Bescós, també conegut com El Serio. El seu pare es deia Antoni Val i la seva mare, Julia Bescós.  

En 1930 feia el servei militar a la guarnició de Chaca quan l'aixecament republicà de Fermín Galán.  

Després visqué a Zaragoza (Zaragosa, Aragó) on fou un dels atiadors del Sindicat d'Hostaleria de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Instal·lat a Madrid (Madrid, Castella la Nova), va fer de cambrer i fou un dels organitzadors del Sindicat Gastronòmic i d'Hostaleria madrileny de la CNT-AIT, alhora que participava en els grups d'acció confederals.  

El juliol de 1936, com a secretari de Defensa del cenetista Comitè Regional del Centre, creà un pla, amb Barcia i Mariano Valle, per oposar-se a l'imminent cop d'Estat militar franquista.  

Amb Manuel Salgado i José García Pradas, fou un dels responsables del Comitè de Defensa de la CNT-AIT del Centre.  

A finals de 1936, a Madrid, fou força actiu en la defensa de la ciutat assetjada.  

Molt lligat a Cipriano Mera, lluità a Alcalá de Henares (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), Toledo (Toledo, Castella la Nova), Guadalajara (Castella la Nova) i Somosierra (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). 

El novembre de 1936 marxà amb Mera i Valle a València (l'Horta de València, País Valencià) per exposar la necessitat de coordinar les milícies, empresa que fou un fracàs.  

A començaments de 1937 el Comitè Regional del Centre de la CNT-AIT l'encarregà la formació d'una Divisió amb les Brigades 10, 70 i 77 de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

El febrer de 1937 assistí, amb Mera i Valle, al Ple de Columnes Confederals i Anarquistes a València i el juliol d'aquell any fou nomenat cap de la Secció de Defensa del Comitè Regional del Centre.  

L'abril de 1938, com a delegat de la cenetista Regional del Centre, assistí a Barcelona al Ple de Regionals de la CNt-AIT.  

A començaments de 1939, amb Manuel Amil i Juan López, marxà comissionat a la República Francesa passant la frontera del Pirineu Oriental i després aconseguí tornar a Madrid.  

El 4 de març de 1939 formà part, com encarregat de Comunicacions i d'Obres Públiques, de la Junta Delegada del Govern de la República Espanyola (Junta de Defensa de Madrid), encapçalada per José Miaja Menant.  

L'últim dia de la guerra, sortí pel port de Gandia (Safor, País Valencià) cap al Regne Unit de la Gran Bretanya i s'establí a Newhaven (Londres, Anglaterra).  

El 14 d'abril de 1939 assistí a la reunió londinenca on s'intentà establir la representativitat dels grups en l'exili.  

Es relacionà amb Joan García Oliver, aleshores embarcat en el projecte del Partit Obrer del Treball (POT), i viatjava setmanalment a territori francès per mantenir contactes amb el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i amb el seu amic Francisco Largo Caballero (PSOE i UGT).  

En 1941 s'instal·là a Occitània, on va fer d'enllaç entre Montalban (Tarn e Garon, Occitània) i Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) per a la xarxa de resistència de Francisco Ponzán Vidal, però acabà detingut per la policia feixista del Govern de Vichy. Condemnat a dos anys per «atemptat contra la seguretat de l'Estat», fou tancat a la presó de Sant Miquel de Tolosa de Llenguadoc i després, amb Germinal Esgleas, José González Marín i Mateu Baruta Vila, a Moissac (Tarn e Garon, Occitània). Més endavant fou portat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), d'on sortí cap els camps d'extermini nazi, però aconseguí evadir-se el maig de 1944.  

Després de l'Alliberament, el Congrés de París de la CNT en 1945 el nomenà tresorer del Comitè Nacional del MLE-CNT, però rebutjà el càrrec.  

Amb el trencament cenetista, alineà amb la CNT col·laboradora amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili i fou nomenat en 1945 secretari de Defensa del primer Comitè del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.  

L'octubre de 1945 signà pel Comitè Regional del Centre el «Manifest de Tolosa», favorable al sector de la CNT de l'Interior pro col·laboració amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.  

A mitjans dels anys cinquanta del segle XX abandonà la militància desmotivat per les confrontacions cenetistes internes, dedicant-se des d'aleshores a la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).  

Durant els últims anys participà en l'«Amicale Durruti».  

Encara que no era molt amic de la ploma, va col·laborar en Hora Durruti i Joventud Libre, i publicà el fullet Durruti, trabajador revolucionario.  

Eduardo Val Bescós va morir el 17 d'octubre de 1992 a la Residència «Les Aînés du Lauragais» de Basièja (Alta Garona, Lauragués, Occitània). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada