Foto antropomètrica d'Angelo Montacci de la policia francesa (1935)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 d'octubre de 1891 neix a Città di Castello (Perusa, Úmbria) l'anarquista Angelo Montacci
En 1928 va ser expulsat de l'Estat espanyol sota l'acusació d'«anarquista militant», sortint per la frontera del Pirineu Oriental
el 19 d'agost de 1936 passà Barcelona en plena revolució col·lectivista autogestionària i s'enrolà en la Secció Italiana de la Columna Ascaso, però, a causa de la seva ja avançada edat, passà poc després de nou a Barcelona fent tasques de suport a la rereguarda i afiliat a la CNT-AIT
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Va estar internat al camp de Gurs i el juliol d'aquell any constava en el grup anarquista «Libertà o Morte» internats al camp de la Platja d'Argelers de la Marenda. La primavera de 1940 estava en una Companyia de Treballadors Estrangers
Angelo Montacci: El 27 d'octubre de 1891 neix a Città di Castello (Perusa, Úmbria) l'anarquista Angelo Montacci, també citat de diverses maneres (Angelo Montaggi, Angelo Montaccio i altres). El seu pare es deia Giuseppe Montacci, conegut com L'Americano. i la seva mare, Maria Santa Croci,
Es guanyà la vida fent diversos oficis (peó, manobre, empleat d'hotel i altres) i l'abril de 1913 emigrà als Estats Units.
Retornà a Itàlia en data indeterminada i en 1924 emigrà il·legalment a l'hexàgon francès, vivint en diverses poblacions: París (Illa de França), Évian-les-Bains (Savouè d'Amont, Savouè, Auvèrnhe Ròse, Aups Arpitània) i Vichèi (Alièr, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània).
A Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) d'antuvi treballà de jornaler i després gestionà un petit negoci de neteja vidre i d'aparadors. En aquesta època vivia al número 18 del carrer Grégoire i amb l'anarquista Vicenzo De Luca desenvolupà una intensa propaganda anarquista.
El desembre de 1924 va ser detingut i acusat del robatori d'una joia, valorada entre 15 i 18.000 francs, a casa de l'antiquari Sempe, al número 28 del bulevard Victor Hugo, on treballava de criat, però va ser posat en llibertat provisional a l'estimar-s'hi fundats dubtes sobre la seva culpabilitat.
En 1928 va ser expulsat de l'Estat espanyol sota l'acusació d'«anarquista militant», sortint per la frontera del Pirineu Oriental .
A principis de la dècada dels trenta del segle XX milità amb altres anarquistes (Pasquale Curetti, Vicenzo De Luca, Valdo Mistani, Domenico Nanni, Randolfo Vella i altres) en el grup de Bèusoleu (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).
En 1933 tingué contactes amb els cercles llibertaris de Grassa (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), del Principat de Mònaco i del grup de Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa) al voltant de Luigi Bertoni i Carlo Frigerio.
Per les seves activitats, tendents a la creació de nuclis llibertaris adherits a la Federació Anarquista de Marselha (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) va ser greument amonestat per les autoritats franceses i el 4 de maig de 1935 se li va decretar l'expulsió del territori francès. Gràcies al suport de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home) i de diverses organitzacions obreres, va aconseguir poder romandre a l'hexàgon francès.
El 15 de setembre de 1935 participà a Niça, amb altres anarquistes (Ermanno Diana, Domenico Nanni i alguns altres) en una reunió per a estudiar la nova línia política de la Unió Anarquista Italiana (UAI) i preparar el Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa dels Anarquistes Emigrants Europeus») que s'havia de celebrar el novembre de 1935 a Sartrouville (Yvelines, Illa de França).
Després de ser qualificat per les autoritats de Niça com a «un dels principals exponents del moviment anarquista», el 19 d'agost de 1936 passà Barcelona en plena revolució col·lectivista autogestionària i s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», però, a causa de la seva ja avançada edat, passà poc després de nou a Barcelona fent tasques de suport a la rereguarda i afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Entre abril i juny de 1937 desenvolupa tasques de propaganda en suport de la revolució col·lectivista autogestionària a Niça i l'estiu d'aquell any retornà a Barcelona.
Entre desembre de 1938 i gener de 1939 va estar al camp de recuperació de Cardedeu (Vallès Oriental), on segons informes d'espies stalinistes, desenvolupà una intensa campanya propagandística contra el govern Negrín i els stalinistes.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Concretament va ser internat al camp de concentració de Gurs (Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), on el juliol d'aquell any formava part de la IX Companyia. Més tard figurava en un llistat de membres del grup anarquista «Libertà o Morte» internats al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Durant la primavera de 1940 va ser integrat per les autoritats militars franceses en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina en una de les seves fàbriques.
Segons algunes fonts Angelo Montacci va morir el 19 de febrer de 1942 a Berlín (Alemanya) i segons altres en 1943 encara residia a l'hexàgon francès.
El gener de 1954 va ser esborrat del butlletí de recerca de la policia italiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada