Ni un pas enrere la República Catalana Independent

Ni un pas enrere la República Catalana Independent 

Declaració dels Comitès Anarquistes dels Països Catalans - Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana del Gironès i del Baix Ter i Baix Fluvià 

[Nord-est de Catalunya, 14 de setembre de 2021] 

La denominada taula de diàleg entre Sánchez i Aragonès, tal com diuen les enquestes, no se la creu ningú, perquè una taula de diàleg amb vetos i línies vermelles no és una taula de diàleg, és una comèdia entre ERC i la socialdemocràcia jacobina espanyola conjuntament amb l'estalisme podemita i de l'aparell del PCE, tot plegat dues companyies de comediants que no arriben a l'alçada de la comèdia dels savis de Vilatrista.  

En canvi, l'Onze de Setembre, més enllà de l'espectacle de samarretes de colors, de les escenografies, dels somriures ingenus o de plataformes que acaben absorbides i mal digerides pels partits, ha estat un èxit del caire combatiu, amb la resposta de la joventut que va repudiar l'existència de la casa del terror policial franquista i ara la Bastilla espanyolista al cor de Barcelona, a la Via Laietana, perquè el procés d'alliberament nacional català l'ha mantingut viu gràcies a la gent, una gent que es decep, es cansa i s'enfada, com ho han fet els CDR i altres col·lectius oposats a l'autonomisme del Govern de la Generalitat, però que sempre respon amb un bri republicà dels seus principis i dels seus anhels de llibertat, és perquè està cansada del comerç que es fa amb els seus vots. La gent reclama una altra estratègia. Per la nostra part, des dels Comitès Anarquistes del Gironès i del Baix Ter i del Baix Fluvià volem recordar que defensem la República Catalana Independent del 27 d'octubre de 2017, nascuda del referèndum democràtic popular de l'1-O; considerem innecessari un nou referèndum d'autodeterminació en un Principat de Catalunya ocupat per l'Estat capitalista espanyol, ja que volem un referèndum democràtic popular català una vegada es visqui en un país totalment independent i s'hagi de votar el text de la Constitució Republicana Catalana; lluitem per la implantació d'una república socialista autogestionada i autogestionària de la lliure confederació de comarques, cantons i comunes dels Països Catalans Independents. 

La denominada taula de diàleg, tal com diuen les enquestes i com s'ha vist i escotat als carrers aquests dies, no se la creu ningú, perquè una taula de diàleg amb vetos i línies vermelles no és una taula de diàleg, és una comèdia. La gent sap molt bé que amb les condicions que imposa l'Estat capitalista espanyol de no parlar del problema que ha originat el conflicte cap de les negociacions que s'han dut a terme en aquests darrers anys per resoldre conflictes molt greus no hauria funcionat. Les taules amb línies vermelles són un fracàs abans de reunir-se. I per postres, aquests dies hi ha un embat repressiu dels tribunals contra l'independentisme combatiu català.   

El 27 d'octubre de 2017 es va proclamar la República i cal defensar-la, ja que l'1-O es votà la independència catalana. L'Estat no permetrà un referèndum un dia o un altre, per això solament serà possible desenvolupar la República Catalana Independent amb la mobilització permanent. Cal tenir present que cada cop de porra de la policia espanyola l'1-O va fer més nova gent independentista que milers de reunions o míting, igualment que cada cop de porra de la policia de la Generalitat va créixer més i més els socialisme revolucionari contra l'Estat i el Capital.   

La majoria de la gent que va defensar les urnes i el vot arriscant el físic l'1-O considera que el referèndum d'autodeterminació ja se'n va fer un i que es va guanyar. Per això existeix el Consell per la República que és la institució republicana que recull la legitimitat de l'1-O. Això sí, aquest Consell s'ha de construir amb la gent i oblidar uns partits que estan entretinguts a barallar-se per veure qui recull més molles de l'autonomia; altrament, no funcionarà. 

Posem-nos a treballar d'una vegada per construir un relat d'un país que convenci la gent, que faci sentir la necessitat de formar-ne part i  per fer una Constitució de la República Catalana Independent que faci  sentir-se la gent orgullosa de pertànyer al nou país i segura que hi guanyaven i molt. Què vull dir? Que es faci un esforç de comunicació i que s'expliqui com milloraria la vida de la gent. Com generar entusiasme. Guanyarem perquè l'Estat capitalista espanyol ja fa tempos que ha perdut, però encara no ho sap.  

L'Onze de Setembre ha estat una data on s'ha recuperat la iniciativa mobilitzadora contra el processionisme i l'autonomisme, on la joventut ha marcat la ruta republicana socialista revolucionària. Mentre el Departament d'Interior de la Generalitat treballa al costat de les forces d'ocupació espanyoles i reprimeix la joventut combatent. Durant les jornades de solidaritat amb Pablo Hasél el Departament d'Interior de la Generalitat, amb el suport difusor d'una reportera de fets diversos del diari de comte de Godó amb el recurs inventat del perill de "l'anarquista insurgent italià", va recórrer a les infàmies i maquinacions governamentals de 1835, quan l'estiu d'aquell any del segle XIX es volgué responsabilitzar els estrangers i els gitanos dels fets més violents de les bullangues a Barcelona en la revolució de juliol i agost de 1835, que fou un fenomen revolucionari per la seva dimensió incontrolable i popular. En les mobilitzacions per la llibertat del cantautor Hasél es van atribuir les barricades de focs a anarquistes vinguts d'Itàlia i de l'hexàgon francès, amb l'empresonament de joves llibertàries i llibertaris, la majoria encara tancats a les presons. 

[http://www.capc.cat/]