Nord-est Llibertari: El Correllengua torna a Girona quinze anys després

diumenge, 26 de setembre del 2021

El Correllengua torna a Girona quinze anys després

El Correllengua torna a Girona quinze anys després

S'homenatja l'escriptora Isabel-Clara Simó amb un manifest escrit per la lingüista Carme Junyent que alerta de la situació del català Jovent Republicà impulsa la jornada a la plaça del Vi

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 26/09/2021.- Llegim al Diari de Girona que el debat sobre l'estat del català, un dels actes centrals, ahir al migdia a la plaça del Vi, del recuperat Correllengua, l'última edició del qual va ser el 2006, es va tancar amb un missatge de resistència de l'escriptor Joan-Lluís Lluís: "El català ha estat condemnat a mort tant de temps que el fet que visqui avui no és normal. Estava programat pels estats per desaparèixer." Joan-Lluís Lluís destacava el català com un "miracle ciutadà" mentre que l'assagista i professora Màriam Serra hi afegia que el "català, arreu i amb tothom". El president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, va moderar la conversa durant la qual es va insistir en la importància dels mitjans de comunicació per la supervivència de la llengua. També es va tractar de la necessitat de recuperar espais, de l'educació, i del fet que parlar en català s'ha convertit en un activisme més.

Abans s'havia llegit el manifest del Correllengua d'aquest any que, escrit per la lingüista Carme Junyent, vol retre homenatge a Isabel-Clara Simó. Així, l'escriptora d'Alcoi ja va alertar del risc d'extinció del català en el manifest del Correllengua del 2008. "Si no salvem la llengua, no salvarem el país", deia Simó. En aquesta edició, Junyent apel·la a la solidaritat dels parlants de llengües dominants perquè "només amb la seva participació aconseguirem restaurar l'equilibri ecolingüístic". "Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns", s'assenyala en el manifest.

La jornada va incloure un recital poètic, sardanes i un concert, va ser impulsada pel Jovent Republicà Girona amb col·laboració amb la Fundació Llibreria Les Voltes, Òmnium Gironès, el Foment Girona, ADAC i Destaca't.,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...