divendres, 10 de setembre del 2021

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible alerta sobre la situació límit de la costa catalana

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible alerta sobre la situació límit de la costa catalana  

Urgeix a prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat 

Alerta que la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents 

La gravetat de la situació de la costa rau en la urbanització del litoral 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell/Palamós/Calonge i Sant Antoni (Gavarres marítimes/Baix Empordà/comtat de Girona) 10/09/2021.- Llegim al portal Revista del Baix Empordà que la costa catalana es troba en una situació preocupant. Així es desprèn de l'informe Un litoral al límit, lliurat al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i que es va presentat ahir dijous en un acte virtual presidit per la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, i pel president del CADS, Ramon Roca. 

La costa catalana, amb una longitud aproximadament de 580 quilòmetres, és un àmbit territorial d'una importància cabdal per al Principat de Catalunya: els seus 70 municipis, tot i abastar el 6,7% de la superfície del país, acullen el 43,3% de la seva població i concentren una part molt important de l'activitat econòmica, amb una referència especial al turisme. A més, acull hàbitats d'alt valor natural i ofereix un conjunt de serveis ecosistèmics clau. 

L'informe, basat en l'anàlisi d'estudis i publicacions científiques recents, alerta que la costa catalana es troba en una situació límit i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics.  Així, des de l'any 2017, s'observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral metropolità, amb taxes de regressió mitjana de fins a 9,8 m/any a Badalona (Barcelonès Nord) i de 7,5 m/any a Montgat (Baix Maresme), i només un 20% de la costa disposa de prou espai d'acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar. La reducció de cabals i de les aportacions de sediments dels rius està supo­sant regres­sions dels deltes a causa de l'erosió i de processos de subsidència, especialment al delta de l'Ebre, on s'observa un retrocés de la costa de més de 10 metres/any a la desembocadura del riu. La desembocadura del Llobregat, al seu torn, ha retrocedit gairebé 1 km durant el darrer segle. 

En aquest sentit, el treball recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 m3/any de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelona, i alerta que la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents. 

D'altra banda, un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació i no­més un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable. També s'observa una regressió de les praderies de posidò­nia i altres fanerògames, els hàbitats roco­sos dominats per macroalgues i el coral·ligen. 

La gravetat de la situació de la costa també rau en la urbanització del litoral. El 59% de la franja costanera està urbanitzada en els seus primers 100 metres i hi ha planificada la construcció d'uns 120.000 habitatges nous, situació que està sent revisa­da per mitjà dels Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles, com el del litoral gironí, aprovat l'any 2021, que té previst evitar la construcció de 15.000 habitatges nous. 

A més, l'informe subratlla que els impactes del canvi climàtic sobre la costa afectaran les infraestructures ubicades al litoral, ja siguin de transport (com la línia ferroviària R1 de Rodalies), d'energia, de sanejament o de comunicacions, els ports i les obres de protecció, moltes de les quals es troben en zones vulnerables al canvi climàtic. 

Cal recordar que el gener de 2020 el temporal Glòria va causar danys amb un cost estimat de més de 75 milions d'euros només en reparacions de ports, platges i passeigs marítims,  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada