Nord-est Llibertari: Confinats per covid-19 quatre grups de dos centres educatius de Figueres a l'inici del curs

dissabte, 18 de setembre del 2021

Confinats per covid-19 quatre grups de dos centres educatius de Figueres a l'inici del curs

Confinats per covid-19 quatre grups de dos centres educatius de Figueres a l'inici del curs

Al Ptrincipat de Catalunya, pugen a 62 els grups escolars confinats i hi ha 2.381 persones en quarantena

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 17/09/2021.- Segons EMPORDA.INFO, els grups escolars confinats per covid-19 aquest inici de curs a l'Alt Empordà son quatre, de dos centres educatius de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú). Son els primers casos registrats a la comarca durant aquesta primera setmana del nou curs. No hi ha cap dels 127 centres educatius de la comarca confinats.

En total hi ha 111 persones confinades: 106 alumnes; i 5 docents. Tres grups corresponen a La Salle (87 persones confinades) i un grup a l'Institut Cendrassos (24 persones confinades). S'han registrat vuit casos positius en els darrers deu dies.

En total, al Principat de Catalunya, els grups escolars confinats per covid-19 pugen a 62, 31 més que en el darrer balanç del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Representen el 0,09% dels aproximadament 72.000 totals. Hi ha 2.381 persones confinades, 738 més que en el darrer balanç: 2.235 alumnes, 145 docents i personal d'administració i serveis i 1 persona de personal extern. S'han registrat 918 casos positius els darrers dies, i ja se n'acumulen 3.691 en total, tots alumnes, docents o PAS. Hi ha 54 centres amb algun grup confinat, el 1,06% dels 5.105. Els centres afectats es troben en 21 comarques diferents. El Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental o el Gironès, són les que concentren un major nombre de grups en quarantena.

Índex avui de risc de rebrot de covid-19: Figueres 217.6 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 45

Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 78

Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 152.18 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.43 (l'epidèmia creix si és superior a 1).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...