Delegació espanyola al XXV Congrés Confederal de la CGT (Nantes, 16 de novembre de 1938).
D'esquerra a dreta: Jean Poirel, del Buró Internacional del Treball (BIT); José Rodríguez Vega, secretari general de l'UGT; Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), secretari general de la CNT; Camille Boër, de la CNT; i Daniel Augacano (?), de l'UGT
El 12 de setembre de 1894 neix a Narbona l'anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Antoine Camille Boër
Durant la Gran Guerra passà la frontera del Pirineu Oriental i visqué a Barcelona, on formà part del «Grup Internacional», que es reunia al número 416 del carrer de les Corts, del qual formaven part destacats anarquistes, com ara Nicolás Barrabés (Barthe), Francisco Bravo Bañón, Mariano Costa Iscar, Martial Desmoulins, Jean Donna, Louis Dressler, Agustí Flor Silvestre, Alphonse Gally, José Hernández Silvestre, Pierre Robert Piller (Gaston Leval), Maggi, Rirette Maîtrejean, Benito Menacho Marco, Josep Prat, Leopold Segala, Víktor Lvóvitx Kibàltxitx (Victor Serge), Jules Téty (Enrique Bramer) i altres
Antoine Camille Boër: El 12 de setembre de 1894 neix a Narbona (Erau, Occitània) --algunes fonts diuen erròniament que era català-- l'anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Antoine Camille Boër, conegut com Camilo Boer Gaspar, Camillou i El Català.
Es guanyava la vida com a ajustador mecànic i treballà a la fàbrica d'automòbils «Rochet-Schneider» de Liyon (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
L'agost de 1914 es trobava desocupat i vivia al número 5 del carrer Hercule Birat de Narbona.
En 1915, des de Narbona, va fer donatius per al periòdic anarquista barcelonès Tierra y Libertad.
Durant la Gran Guerra passà la frontera del Pirineu Oriental i visqué a Barcelona, on formà part del «Grup Internacional», que es reunia al número 416 del carrer de les Corts, del qual formaven part destacats anarquistes, com ara Nicolás Barrabés (Barthe), Francisco Bravo Bañón, Mariano Costa Iscar, Martial Desmoulins, Jean Donna, Louis Dressler, Agustí Flor Silvestre, Alphonse Gally, José Hernández Silvestre, Pierre Robert Piller (Gaston Leval), Maggi, Rirette Maîtrejean, Benito Menacho Marco, Josep Prat, Leopold Segala, Víktor Lvóvitx Kibàltxitx (Victor Serge), Jules Téty (Enrique Bramer) i altres.
El 19 de març de 1919 participà, amb altres companys del «Grup Internacional» en la famosa assemblea celebrada a la plaça de braus de Les Arenes de Barcelona, on es decidí el final de la «Vaga de La Canadenca».
En tornar a Occitània, s'instal·là a Narbona on treballà en el seu ofici de mecànic.
Durant els any vint del segle XX milità amb alguns anarcosindicalistes migrants de la Península al voltant del seu cunyat Francisco Ramoneda, que treballava de paleta a Narbona.
Sembla que formà part del grup anarquista «Élisée Reclus», el secretari del qual fou André Daunis i amb qui en 1924 participà en l'organització de la Federació Anarquista del Migdia.
A finals dels anys vint creà, sembla que gràcies a una herència, una petita indústria d'instruments ortopèdics a Barcelona especialitzada en el tractament d'hèrnies inguinals. A Barcelona tenia consulta, però també realitzava gires arreu de la Península presentant els seus productes i tot plegat li donà una certa fortuna.
El 20 de juliol de 1931 resultat greument ferit en una cama durant uns enfrontaments entre obrers i les forces de l'ordre a Sevilla (Àrea Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) arran de l'enterrament d'un obrer assassinat en un altercat entre vaguistes i esquirols.
Després de l'aixecament feixista de juliol de 1936, fou el responsable de la Secció de Robes i Efectes Militars de les Indústries de Guerra de la Federació Local de Sindicats Únics de la Confederació Nacional del Treball de Barcelona (CNT-AIT).
En aquesta època fou home de confiança de Frederica Montseny Mañé i era conegut com «El diplomàtic de la CNT», a causa de les seves relacions amb les ambaixades i el seu coneixement d'aquestes i perquè era maçó i estava ben relacionat amb els membres de la Francmaçoneria de les legacions diplomàtiques.
El Comitè Nacional de la CNT-AIT el va enviar, juntament amb Nemesio Galve Lisbona i Facund Roca Gascó, a París (Illa de França) per a negociar la compra d'armes i de diversos materials. Es diu que va invertir gairebé tota la seva fortuna en la compra d'avions de combat per a la República Espanyola contra l'exèrcit franquista.
El 23 d'octubre de 1938 va fer una al·locució en el recital del pianista Juli Pons del Castillo «La grande musique et le peuple», celebrat al «Club des Amis du Front Populaire» de París, en suport de les «Brigades Internacionals» i en presència de l'ambaixador de la República Espanyola, Marcelino Pascua Martínez.
Entre el 14 i el 17 de novembre de 1938 representà la CNT-AIT en el XXV Congrés Confederal de la Confederació General del Treball (CGT) francesa celebrat a Nantes (Liger-Atlantel, Paeiz de la Leirr, Bretanya).
El març de 1939, segons informes policíacs, estava en contacte amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a Narbona.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista es va fer càrrec de la finca Sainte-Lucie a les Corberes, entre Occitània i Catalunya Nord, per això alguns li deien El Català, on donà feina a refugiats anarquistes i anarcosindicalistes de la Retirada de febrer de 1939.
Després de la guerra hagué de vendre aquesta propietat i s'establí, amb la seva companya Laurentine i la seva filla Noëlle, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Correspondència seva relativa a les seves gestions durant la Guerra Civil (1936-1939) es troben dipositades a l'International Institut of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada