dimarts, 14 de setembre del 2021

Activitats a l'anònims



Xerrada debat
100 anys de la proclamació de la República del Rif.
La lluita continua!
Dissabte, 18 de setembre a les 18 hores
Amb Ricard de Vargas Golarons, escriptor i historiador i Reda Benzaza, portaveu del moviment popular rifeny (HIRAK)



«Mai hem estat marroquins perquè el nostre Rif mai ha pagat cap impost al Majzén»
«...hem establert la República del Rif, i [...] no menyspreem embarcarnos en una guerra legítima contra Espanya en defensa de la nostra independència»
Abd-el-Krim, 1921
Dissabte, 18 de setembre, farà 100 anys que el seu president, Abd-el-Krim, va proclamar la República independent del Rif després de la duríssima desfeta de l'exèrcit espanyol a Annual (més de 12.000 morts) a mans dels guerrillers rifenys.
La independència rifenya va durar del 1921 al 1926 com una confederació de les 41 tribus del Rif que estaven representades al parlament d'Ajdir a través de delegats escollits directament per les assemblees locals.
Aquesta lluita d'alliberament nacional va ser capdavantera —en un tercer món completament colonitzat— de les independències que no es començarien a produir fins després de la II Guerra Mundial. En la guerra de guerrilles que va practicar contra els exèrcits colonials francoespanyols, Abd-el-Krim va excel·lir com un gran estrateg i líder popular, cosa que li valgué el reconeixement com a referent de Mao Zedong, Ho Chi Minh, i també de Che Guevara, que el visità personalment al seu exili del Caire.
El poble del Rif, què s'anomena en la seva llengua imazighen (homes i dones lliures), sempre ha viscut en llibertat fins el segle XX. És per això que van defensar aferrissadament la seva independència contra els exèrcits invasors amb un exèrcit popular de 65.000 homes que comptava amb un servei secret dirigit per dones. La República disposava de diversos ministeris com el de sanitat, hisenda, economia, interior o educació que realitzaren, dintre de les possibilitats de la guerra, una important tasca construint escoles, carreteres i una xarxa telegràfica. El nou estat es va dotar d'una constitució, una bandera, un himne, i moneda pròpia. En definitiva, la República va suposar una modernització de la societat rifenya.
Només van ser vençuts a través d'una brutal guerra química amb gas mostassa dirigida pel rei Alfons XIII, encara no reconeguda per l'Estat espanyol. Violant els acords internacionals es van llençar 470 tones de gas mostassa sobre la població civil, conreus, bestiar, manantials i fonts que van produir probablement uns 100.000 morts. El setembre del 1925, per mitjà de la intervenció de Pétain, entra en guerra contra els rifenys l'exercit francès amb 400.000 soldats. Davant d'això, Abd el Krim s'entrega als francesos el 1926 per salvar el seu poble de l'extermini i perquè les futures generacions poguessin reprendre la lluita.
Amb la independència del Marroc el 1956, el Rif seguí patint massacres, la negació de la seva identitat, la marginació i la misèria sota l'ocupació militar del règim neocolonial alauita, monarquia titella de França. Tanmateix, 100 anys després, Abd El Krim és més recordat, estimat i viu que mai pel seu poble. A partir de les manifestacions reivindicatives amb centenars de milers de persones que es van produir el 2016, el Rif ha multiplicat la seva lluita per la llibertat i la dignitat mitjançant el Moviment Popular Rifeny, sorgit de les assemblees de barris, pobles i ciutats.
Ricard de Vargas Golarons. 

-----------------------------------------
Passi del documental
FEDAYIN. Le combat de Georges Abdallah
Dimarts, 21 de setembre a les 19 hores
Amb la presència de l'equip de rodatge i Jean Marc Rouillan



Georges Ibrahim Abdallah (Kobayat, Líban, 1951), militant del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) i de la Fracció Armada Revolucionaria Libanesa (FARL), és un dels presoners polítics més antics d'Europa. Té setanta anys. No ha sortit de les garjoles franceses d'ençà del 1984. Fa trenta set anys. El van condemnar a perpetuïtat l'any 1987 per actes de terrorisme. Segons el seu advocat d'aleshores, Jacques Vergès, el van acusar sense proves d'haver dirigit els escamots que havien mort un agent del Mossad i un militar dels EUA, veterà del Vietnam.
El documentaL Fedayin, le combat de Georges Abdallah (Collectif Vacarme(s) Films) comença preguntant-se què són els fedaïns: "Són els fills d'aquest poble oprimit, expulsat de la seva terra, privat del dret d'autodeterminació, aquells a qui fins avui s'ha impedit de lluitar per alliberar Palestina. 'Fedaí' ve del mot àrab fida, que significa 'sacrifici'."
El film, que s'ha rodat a Alemanya, Bèlgica, França, el Líban i Palestina, traça la història d'aquest militant libanès, marxista i d'origen familiar cristià maronita, des de la seva implicació juvenil amb la causa palestina fins avui, després de gairebé trenta-set anys de presó. Quan era jove, el Líban era refugi de molts palestins represaliats i expulsats de la seva terra. El país va rebre l'atac de les forces militars israelianes. Els fedaïns van ser-ne expulsats i les ciutats Sabra i Xatila van ser objecte d'una matança. Georges Abdallah es va posar al costat dels seus. Abans de lliurar-se a l'activisme va ser mestre i va viure en un camp de refugiats palestins.
De la Nakba (1948) al Setembre Negre a Jordània (1970), passant per l'ocupació israeliana del Líban (1982), el documentari explica com la causa palestina va implicar els joves libanesos dels anys setanta. Quins eren els seus motius i mètodes de lluita i com va decidir Georges que calia dur aquell combat a Europa, en un moment en què l'extrema esquerra europea creia que Palestina era també un dels seus objectius de lluita i hi actuava conjuntament.
El resultat no és una hagiografía del protagonista, sinó una immersió, amb ell com a eix, en el complex conflicte entre Israel i Palestina, en el context de la política internacional. Exposa, també, la feblesa i la falsedat de les acusacions contra ell, segueix el seu procés i el calvari dels anys de presó, amb el suport de les opinions d'historiadors, com ara Khaled Barakat, de la seva família, d'activistes palestins, dels seus advocats, dels grups de suport i d'antics camarades de lluita i de presó. Entre ells, Bertrand Sassoye, antic membre de les cèl·lules comunistes combatents belgues i pres polític del 1985 al 2000. I Jann -Marc Rouillan fundador del grup armat Action Directe, condemnat a perpetuïtat des del 1987, que va ser alliberat el maig del 2018. Jann Marc Rouillan també va participar en la creació del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) i dels Grups d'Acció Revolucionaria Internacionalista (GARI), organitzacions d'agitació armada que van formar part del moviment obrer clandestí antifranquista a l'àrea de Barcelona i al sud de l'Estat francès.



 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada