Nord-est Llibertari: José Iglesias Paz

dimarts, 24 d’agost del 2021

José Iglesias Paz

El 26 d'agost de 2015 "el 26 d'agost de 1916 neix a Lobios (Ourense, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista José Iglesias Paz". Ara tenim més dades: neix a aquesta població el 24 d'agost de 1916.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 24 d'agost de 1916 neix a Lobios (Baixa Limia, Ourense) l'anarquista i anarcosindicalista José Iglesias Paz

Arran les jornades de «Maig de 1937», s'enfrontà en diverses ocasions als stalinistes que el van intentar assassinar

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. L'any 1942 va ser detingut a Perpinyà, després d'evadir-se dels camps de Sant Cebrià de Rosselló i de la Platja d'Argelers de la Marenda, i enviat a Bordèu enquadrat en el Servei de Treball Obligatori (STO). L'octubre d'aquell any arribà amb tren a Baden-Baden, d'on va ser enviat a Karlsruhe (Baden-Württemberg, Alemanya) per a treballar en una fàbrica de municions

José Iglesias Paz: El 24 d'agost --algunes fonts citen erròniament el 26 d'agost-- de 1916 neix a Lobios (Baixa Limia, Ourense, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista José Iglesias Paz. Sos pares es deien Martín Iglesias i Carmen Paz. D'infant, ajudà son pare, sastre, en la seva segona activitat de carter del poble.

[...]

José Iglesias Paz va morir el 10 de juny de 2006 a l'Hospital Piñor de Barbadás (Comarca Ourense, Ourense, Galícia) i fou enterrat dos dies després al seu poble natal davant nombrosos companys i companyes després d'un discurs d'homenatge retut per Rosa Bassave, secretaria de la CNT de Compostela (Comarca de Santiago de Compostela, A Coruña, Galícia). Deixà inèdites unes notes autobiogràfiques que en part van ser recollides en l'edició italiana del llibre d'Albert Minnig Diario di un voluntario svizzero nella guerra di Spagna (1986).

Llegiu la seva biografia a:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Jos%C3%A9+Iglesias+Paz].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...