El Col·legi de Geòlegs demana mesures per evitar construccions en zones inundables, essent la demarcació de Girona molt afectada

El Col·legi de Geòlegs demana mesures per evitar construccions en zones inundables, essent la demarcació de Girona molt afectada  

L'augment del risc d'inundació és atribuïble a l'intens procés d'urbanització costanera impulsat des de la segona meitat del segle XX 

Castelló d'Empúries, a causa de la macro urbanització litoral en aiguamolls dita Empuriabrava, és el 12è municipi del Regne d'Espanya amb més risc de patir una inundació cada deu anys en la franja de deu quilòmetres de costa. La demarcació de Girona és també una de les que registren un perill més gran 

Al litoral peninsular mediterrani els perjudicis anuals ascendeixen fins a uns 800 milions d'euros, la xifra continuarà augmentant pel creixement econòmic, els processos d'urbanització i el canvi climàtic 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castelló d'Empúries (badia de Roses, Alt Empordà, comtat de Peralada) 08/08/2021.- Llegim al Diari de Girona que Alemanya i Bèlgica han viscut aquest estiu unes inundacions devastadores que s'han saldat amb uns 200 morts i danys valorats en 2.000 milions d'euros. Arran d'aquest fenomen, i quan encara és recent el record dels efectes del temporal Gloria en molts municipis de les comarques gironines, el Col·legi de Geòlegs (ICOG) ha reiterat el seu advertiment que construir en planes al·luvials augmenta el risc d'inundacions, per la qual cosa reclama una aplicació restrictiva dels mapes de sòl, com indica la Llei del Sòl, perquè «la naturalesa sempre torna al seu lloc». 

El president de l'ICOG, Manuel Regueiro, subratlla que el problema és construir sobre el llit d'un riu i que són precisament les inundacions el major risc geològic existent al Regne d'Espanya. 

Per això, pronostica que mentre es continuï construint en les planes al·luvials dels rius continuarà havent-hi inundacions destructives com les d'aquests dies a Alemanya, Bèlgica i Països Baixos o a la República Popular de Xina. 

El «període de retorn» 

«La naturalesa sempre ocupa el lloc que li correspon i, si s'ha construït sobre una plana d'inundació, quan hi ha un període de precipitacions intenses l'aigua torna a discórrer per aquest lloc», afirma Regueiro, que afegeix que això és el que es coneix tècnicament com a «període de retorn». 

«Poden ser anys, dècades o segles, però aquesta zona es tornarà a inundar», garanteix el representant del Col·legi de Geòlegs, que afirma que no tot és atribuïble al canvi climàtic, del qual no hi ha dubte que augmenta el risc d'inundacions i processos erosius, sinó que «s'han d'aplicar polítiques preventives». 

En aquest àmbit, exposa que el Col·legi de Geòlegs va elaborar un pla per a una Política Geològica Nacional per al període 2019-2022, que es va presentar a tots els partits polítics parlamentaris que incorporava mesures concretes per a pal·liar el risc d'inundacions. 

«Invertir en estructures de control d'inundacions, aplicar una política d'indemnitzacions per expropiacions de zones inundables, adequar les assegurances als riscos o avançar en els sistemes d'alerta i monitoratge de riscos d'inundació són algunes mesures preventives», va defensar. Finalment, precisa que les zones amb major risc d'inundació al Regne d'Espanya són Andalusia, el País Valencià i el Principat de Catalunya. 

Informe recent l'Observatori de la Sostenibilitat 

Castelló d'Empúries (badia de Roses, Alt Empordà, comtat de Peralada), a causa de la macro urbanització en aiguamolls dita Empuriabrava, és el 12è municipi del Regne d'Espanya amb més risc de patir una inundació cada deu anys en la franja de deu quilòmetres de costa. La demarcació de Girona és també una de les que registren un perill més gran. Així ho recull un informe recent l'Observatori de la Sostenibilitat (OS), que apunta que l'augment del risc d'inundació es deu a l'intens procés d'urbanització costanera impulsat des de la segona meitat del segle XX pel sector turístic-immobiliari, que ha portat a una «extensa» ocupació del litoral, a base de construir sobre terrenys situats en àrees inundables que fan que augmenti el risc i la vulnerabilitat de les persones i propietats. 

Al Regne d'Espanya, les inundacions són la catàstrofe natural que més danys genera. L'informe diu que els perjudicis anuals ascendeixen fins a uns 800 milions d'euros, mentre que a escala mundial són de 90.000 milions, segons el Consorci de Compensació d'Assegurances. L'OS adverteix que la xifra continuarà augmentant pel creixement econòmic, els processos d'urbanització i el canvi climàtic.