Nord-est Llibertari: Renacer Soler Vicente

divendres, 2 de juliol del 2021

Renacer Soler Vicente

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 2 de juliol de 1937 neix a la Col·lectivitat d'Alcorisa (Baix Aragó) l'anarquista Renacer Soler Vicente

A causa d'una llarga malaltia, Renacer Soler Vicente va morir a Vernet (Conflent) el 30 de gener de 2021

Renacer Soler Vicente: El 2 de juliol de 1937 neix a la Col·lectivitat d'Alcorisa (Baix Aragó, Teruel, Aragó) l'anarquista Renacer Soler Vicente, fill de l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Soler Ciércoles (Paco Soler) i de l'anarquista Florencia Vicente Carreras.

Des de l'exili a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), el seu pare formà part amb Andrés Clavero Flores, Eulalio Esteban, Florencio Gallego, Mariano Puzo Cabero i altres dels grups de suport a la resistència antifranquista a l'Interior. En la introducció de l'edició francesa del llibre de Joan Busquets (El Senzil) Veinte años de Prisión. Los anarquistas en las cárceles de Franco (Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 1998), que traduí Renacer Soler («Vingts ans de prison, les anarchistes dans les geôles franquistes», Editions Le Coquelicot, 2017), narra la seva infància i adolescència a la casa familiar d'aquesta manera: «Vaig créixer a l'exili, a Perpinyà, i recordo que passaven per la casa dels meus pares guerrillers que anaven a Espanya a combatre la dictadura de Franco, i la meva mare plorava quan li notificaven la mort d'un company, que uns dies abans li havia cuinat el sopar. Vaig criar-me en aquest ambient de lluita i de desolació. Circumstància que va motivar-me traduir aquest llibre del meu amic Joan Busquets, ja que és un complement de la meva pròpia existència».

A causa d'una llarga malaltia, Renacer Soler Vicente va morir a Vernet (Conflent) el 30 de gener de 2021.

L'antic guerriller anarquista Joan Busquets va escriure una in memoriam a la seva persona el gener de 2021, com record d'una amistat de feia anys, que acabava així: «Quiero resaltar mi respeto a ese compañero que nos ha dejado, aunque su recuerdo subsistirá en mi por su alto sentido de la amistad, solidaridad y conducta moral. Con toda mi más sincera condolencia a su compañera Marta e hijos».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...