Josep Subirats Lleixa
El 5 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol-- de 1900 neix al Mas de Barberans (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Subirats Lleixa, conegut com Pepito. El seu pare es deia Jaume Subirats i la seva mare, Anna Lleixa, eren militants llibertaris. Els seus germans i les seves germanes Carmen, Francesc, Jaume, Manuel i Raimon, van ser també militants de la CNT-AIT
Militant de la FAI, durant la guerra amb el seus germans organitzà la producció de pa de la «Columna Durruti»
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Josep Subirats Lleixa: El 5 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol-- de 1900 neix al Mas de Barberans (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Subirats Lleixa, conegut com Pepito. El seu pare es deia Jaume Subirats i la seva mare, Anna Lleixa, eren militants llibertaris. Els seus germans i les seves germanes Carmen, Francesc, Jaume, Manuel i Raimon, van ser també militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Obrer de fleca de professió, en 1917 s'afilià a la Secció de Flequers del Sindicat de l'Alimentació de la CNT de Barcelona.
Milità activament durant l'etapa repressiva que el general Severiano Martínez Anido engegà quan ocupà el Govern Civil de Barcelona.
En 1923, amb el cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera, s'exilià a París (Illa de França), amb el seu germà Jaume, i milità en la Federació de Grups Anarquistes del departament del Sena.
Quan tornà a Catalunya, s'instal·là a Barcelona, on fou un actiu militant del ram de l'alimentació.
Fou un dels animadors del grup excursionista «Sol i Vida» i de l'Ateneu Llibertari del Clot. També col·laborà en l'Ateneu Llibertari de Gràcia, del qual fou un dels fundadors.
Després s'adherí a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i patí en les seves carns empresonaments i pallisses.
El juliol de 1936, quan esclatà la Guerra Civil, marxà voluntari en les milícies confederals al front d'Aragó, i amb el seus germans organitzà la producció de pa de la «Columna Durruti».
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) amb la seva companya, Josepa Albir (Pepita) i la seva filla Ana, que havien estat condemnades a mort pel règim franquista, però que després d'11 anys de presó van ser alliberades.
Milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Tolosa de Llenguadoc.
Josep Subirats Lleixa va morir el 16 de novembre de 1964 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada