Nord-est Llibertari: Reivindicació del Dia de l’Orgull LGTBIQ+ al territori

dimarts, 29 de juny del 2021

Reivindicació del Dia de l’Orgull LGTBIQ+ al territori

Girona: concentració de les entitats per la diada de l'alliberament LGTBI+ | ANIOL RESCLOSA

Reivindicació del Dia de l'Orgull LGTBIQ+ al territori

Col·lectius d'arreu del territori organitzen activitats i concentracions

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 29/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui diverses entitats LGTBIQ+ d'arreu de les comarques gironines van reivindicar ahir el Dia de l'Orgull amb activitats diverses i lectures de manifestos.

A la ciutat de Girona, hi va fer una concentració i una pintada de la bandera irisada i LGTBI+ a la plaça de l'U d'Octubre, on també es va llegir un manifest reivindicant l'aprovació de la llei trans estatal, de manera que sigui "integral, reconegui l'autodeterminació de gènere, defensi i reconegui la infància trans, no oblidi les persones trans migrades i no invisibilizi les persones no binàries".

Així mateix, dins la campanya #ElsCimsPelsDretsLGTBI, es van penjar banderes de l'arc iris a diversos punts del territori, com ara les escales de la catedral de Girona, el castell de Farners de Santa Coloma (les Guilleries) o al puig d'en Colomer de Banyoles (Pla de l'Estany), entre d'altres indrets.

Molts Ajuntaments també van organitzar concentracions i lectures de manifestos, com ara el que es va fer a Blanes (la Selva Marítima, la Selva) i que va tenir com a protagonista la futbolista del FC Barcelona Melanie Serrano.

A Figueres (la Garriga, Alt Empordà), tots els regidors i regidores es van sumar al dia de l'alliberament gai i van participar en un vídeo per reivindicar el dret a estimar com es vulgui.

A Riudellots de la Selva (la Selva) es va pintar un banc amb els colors de la bandera multicolor irisada.

I a Riells i Viabrea (la Selva) es va projectar la pel·lícula Pride.

En moltes institucions de les comarques gironines es va penjar la bandera LGTBI+.

Concentració a Girona de les entitats per la diada de l'alliberament LGTBI+

Llegim al Diari de Girona que ahir hi va haver una concentració a Girona ahir, a la plaça U d'octubre, en el marc de la diada de l'alliberament LGTBI+. Les entitats convocants de Girona, GLG, FAGC, Girona Orgullosa i CU28J, van llegir un manifest reivindicatiu en defensa dels drets i llibertats dels col·lectius, reclamant una llei trans estatal que sigui «integral» i que «reconegui l'autodeterminació de gènere».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...