A Sant Pere Pescador hi hauria una subestació elèctrica (en una parcel·la d'una hectàrea) des d'on sortiria la interconnexió fins a Santa Llogaia d'Àlguema, on hi ha la de la MAT
El macro parc eòlic marí Tramuntana no convenç les institucions del territori, les quals posen en dubte la idoneïtat de la ubicació per l'impacte ambiental que podria generar el projecte i pensen també que la presència dels aerogeneradors podria perjudicar el sector turístic de la Costa Brava
El cap de Creus, inclòs com a «zona d'interès» per a parcs eòlics marins, doncs el Ministeri ha posat dins del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim la zona on hi ha projectat el Tramuntana, tot i que encara es pot al·legar
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 18/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que empresaris turístics, Diputació, Cambra de Comerç i Universitat de Girona posen en dubte la idoneïtat de la ubicació del macro parc eòlic marítim Tramuntana al golf de Roses. Assenyalen que la zona triada pot rebre unes externalitats negatives importants en termes d'impacte ambiental. També indiquen que la presència dels aerogeneradors podria tenir un impacte en el sector turístic que encara no s'ha quantificat adequadament. Aquesta va ser alguna de les conclusions que es van poder sentir ahir en el decurs de la jornada de debat El turisme i l'aposta per les energies renovables a Girona, organitzada per la Taula Gironina de Turisme (TGT) i la Cambra de Comerç de Girona, amb la col·laboració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona i la Universitat de Girona.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, va ser molt clar: "Nosaltres [Diputació] presentem un no rotund." Primer, perquè en l'aspecte paisatgístic el cap de Creus "és un entorn privilegiat i no podem malmetre'l" i perquè la flora i la fauna marina "és increïble". Masquef també va parlar de l'impacte que el parc Tramuntana podria tenir en el sector turístic perquè viu del medi i des del punt de vista energètic "pensem que és un error" perquè "creiem en un model més participatiu i descentralitzat". "Cometem els mateixos errors de fa cinquanta anys amb macroprojectes liderats per macroempreses... Com a Diputació de Girona hi estem en contra i esperem que el projecte no tiri endavant", va sentenciar el vicepresident de la Diputació de Girona.
Malgrat l'oposició per la ubicació, tots els assistents a les jornades van reconèixer que la capacitat de producció d'energia d'una planta d'aquestes característiques permetria que la demarcació de Girona assolís els objectius 2030 i 2050 de producció energètica sostenible, tot i que es necessitarien d'altres fonts complementàries per fer-ho possible.
Entre les principals conclusions de l'acte, destaca la reclamació formulada a la Generalitat de Catalunya d'un pla que defineixi clarament les tipologies de projectes de generació d'energia que es poden impulsar per promotors privats i que també identifiqui els criteris dels emplaçaments on aquests projectes es poden desenvolupar. "Necessitem un pla regular; regles clares que no canviïn", segons va dir ahir la degana de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Anna Garriga, en les conclusions de l'acte. Per Garriga, el "canvi interpel·la tota la societat, però exigeix un lideratge públic".
La ponència inaugural va anar a càrrec de Jaume Roures, director general de Mediapro, que va demanar que en el projecte Tramuntana s'asseguri que la societat civil s'implica en aquest debat. "S'ha d'analitzar si projectes eòlics com ara el dels generadors marins són o no més eficients, o si cal tenir en compte altres territoris menys poblats per dur-los a terme, com per exemple algunes zones dels Pirineus", va dir.
En les jornades es van fer dues taules rodones i en la primera va participar Assumpta Ferran, directora general d'Energia de la Generalitat. Ferran va avançar que la planificació i l'ordenació de les zones on pot haver-hi grans projectes d'energies renovables "no anirà al detall" i no mostrarà "en quina cantonada es pot fer una determinada cosa". I hi va afegir que les tramitacions són "molt llargues" i per això va defensar que siguin planificacions de criteris bàsics abans no sigui massa tard per tenir prou producció d'energies renovables. Ferran també va detallar que ara el Govern de la Generalitat té unes 500 peticions de projectes d'energies renovables i més de la meitat són entre les demarcacions de Tarragona, Lleida i la frontera amb la de Barcelona.
Per aconseguir la denominada transició energètica, Assumpta Ferran aposta per instal·lar plaques fotovoltaiques a "tots els terrats". Tot i així caldrà més producció per arribar a tot el consum energètic que hi ha al Principat de Catalunya.
Pel que fa al cap d'Obra Marina de Sener, l'empresa impulsora del parc eòlic Tramuntana, Sergi Ametller, va defensar que la companyia està treballant per buscar un consens amb tots els agents territorials. Per això va assegurar que actualment projecten 35 molins a l'aigua, però si el territori acorda una xifra inferior ho estudiaran. Ametller també va avançar que estudien subvencionar els establiments turístics perquè instal·lin plaques fotovoltaiques.
El cap de Creus, inclòs com a «zona d'interès» per a parcs eòlics marins, doncs el Ministeri ha posat dins del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim la zona on hi ha projectat el Tramuntana, tot i que encara es pot al·legar
Llegim al Diari de Girona que el Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol ha inclòs la franja marítima del cap de Creus com una de les zones que podrien ser «d'interès» per al desenvolupament de parcs eòlics marítims. Es tracta, precisament, de l'àrea on hi ha projectat un macro parc eòlic marítim --el Tramuntana--, amb 35 molins i una potència de 500 MW. Un projecte que, a l'espera de saber si obté o no l'autorització del ministeri, ha generat una gran controvèrsia política i social a les comarques gironines. Per això, el Tramuntana es va convertir ahir en un dels objectes de debat en la jornada El turisme i l'aposta per les energies renovables a Girona, organitzada per la Cambra de Comerç i la Taula Gironina de Turisme.
En els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim, el Ministeri pretén «analitzar i organitzar les activitats humanes a les zones marines amb l'objectiu d'aconseguir objectius ecològics, econòmics i socials». Per això, ha elaborat una diagnosi per a cadascuna de les cinc «demarcacions» marítimes en què es divideixen les aigües espanyoles. En el cas de la Costa Brava, es troba dins l'àmbit llevantí-balear, on el Ministeri estableix diversos paràmetres per considerar-hi viable un parc eòlic marí: una profunditat màxima de mil metres, una velocitat del vent superior als 7,5 metres per segon i la proximitat d'una subestació elèctrica a terra per a l'evacuació i transformació de l'energia. A partir d'aquí, identifica quatre zones que podrien ser d'interès per al desenvolupament d'energia eòlica marítima: la zona adjacent a la costa del cap de Creus, zones del Delta de l'Ebre i Menorca i davant de les costes de Múrcia i Almeria.
Aquest va ser un dels arguments que va utilitzar ahir Sergi Ametller, cap d'obra marina de SENER --l'enginyeria que ha impulsat el Tramuntana--, per defensar el projecte. «El Ministeri ha dit que aquest punt està fora d'àrees protegides, té bons recursos eòlics, està fora d'espais pesquers... i ha considerat que aquesta és una bona ubicació, prioritària», va subratllar.
Pendent d'al·legacions
Tot i això, l'investigador Rafael Sardà (CEAB-CSIC) va recordar que aquests Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim es troben encara en la seva fase inicial, ja que estan en el procés d'audiència i informació pública i que per tant encara poden rebre al·legacions. Sardà --que és un dels científics que ha signat el manifest en contra del parc eòlic Tramuntana-- es va mostrar molt crític amb el projecte, tot apuntant a les conseqüències que podria tenir per a la biodiversitat del cap de Creus: «Les polítiques de conservació són prioritàries a Europa, i han d'anar agafades de la mà de la lluita contra el canvi climàtic», va defensar. Tot i que l'autorització del Tramuna despengui exclusivament de l'Estat, Sardà va lamentar que cap representant de Medi Natural de la Generalitat hagués assistit al debat, tot i que se'ls havia convidat: «Això és perquè no saben quin missatge han de donar», va advertir.
En aquest sentit, el president del Parc Natural del Montgrí, Marc Casadellà, va demanar a la directora general d'Energia, Assumpta Farran --que sí que va participar en el debat-- que, abans d'autoritzar projectes de renovables, s'elabori un pla que en consensuï la ubicació, per tal d'evitar la «improvisació». Farran, però, va dir que això no seria possible perquè ja no hi ha temps: «Seria molt senzill dir que ens esperarem fins que hi hagi una planificació ben feta, però els terminis són molt llargs. Per tant, s'enfocarà a establir criteris per als projectes més grans, però no s'entrarà al detall», va indicar. La producció d'energia verda a les comarques gironines només genera 0,9 terawatts a l'hora, mentre que el consum energètic és de 16,45 terawatts a l'hora. Per tal de complir amb el compromís que un 50% de l'energia que es consumeixi sigui renovable l'any 2030, Farran va destacar que caldrà la implicació de tot el territori: «En algun moment haurem de posar sobre la taula la generació d'energia per municipis», va afirmar.
Per la seva banda, els promotors del macro parc eòlic marí Tramuntana diuen que estan disposats a arribar a acords amb el territori per tal que el projecte pugui tirar endavant. És per això que el seu responsable d'Obra Marina, Sergi Ametller, va avançar ahir que estan oberts a pagar la instal·lació de plaques fotovoltaiques als establiments turístics de la zona, per tal d'ajudar-los en la transició energètica i poder apostar per un turisme més sostenible. De la mateixa manera, Ametller va afirmar que també estan disposats a reduir les dimensions del parc Tramuntana --en aquests moments hi ha previstos 35 molins flotants--- si això ha de permetre tenir un major suport del territori. De la mateixa manera, va reiterar la seva predisposició a oferir bonificacions energètiques als veïns de la zona i fins i tot a subvencionar el 100% de la factura a les famílies vulnerables.
A Sant Pere Pescador hi hauria una subestació elèctrica (en una parcel·la d'una hectàrea) des d'on sortiria la interconnexió fins a Santa Llogaia d'Àlguema, on hi ha la de la MAT
En aquest marc, Ametller va defensar un cop més que la tecnologia flotant dels molins «és molt menys perjudicial per al fons marí que no pas clavar-los al fons». L'enginyer va indicar també que dels molins, que se situarien a uns catorze quilòmetres mar endins del Cap de Creus, es connectarien amb un cable soterrat sota l'aigua compatible amb els usos del litoral, i que a Sant Pere Pescador hi hauria una subestació elèctrica (en una parcel·la d'una hectàrea) des d'on sortiria la interconnexió fins a Santa Llogaia, on hi ha la de la MAT. «El territori ens ha demanat que sigui soterrat, que no fem una MAT aèria, i per tant estem treballant en un projecte de soterrament», va indicar.
El diputat provincial Jordi Masquef va expressar un «no rotund» al macro parc eòlic marí Tramuntana
Tot i això, el projecte del Tramuntana va continuar generant reticències entre alguns representants del territori. Per exemple, el diputat provincial Jordi Masquef va expressar un «no rotund» al macro parc eòlic marí, al considerar que no es pot «malmetre» el Parc Natural del cap de Creus ni permetre el gran impacte que tindria sobre la fauna i flora marina.
«Macroparcs encoberts»
També es va mostrar molt crític el projecte el secretari tècnic de la IAEDEN-Salvem l'Empordà, Raül Domínguez. Però no només amb el Tramuntana, sinó també amb tots els projectes de parcs eòlics que estan proliferant al territori, i sobretot a l'Alt Empordà. Segons va denunciar, hi ha empreses que «divideixen» els parcs eòlics i en proposen diversos de petits per tal d'agilitzar-ne la tramitació, però que al final acaben essent «macroparcs» encoberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada