Nord-est Llibertari: Més projectes per instal·lar molins a l’Albera

dissabte, 19 de juny del 2021

Més projectes per instal·lar molins a l’Albera

Més projectes per instal·lar molins a l'Albera

Es continuen afegint iniciatives de parcs eòlics a l'Albera

Estan en tràmit un a Cantallops i un altre a Espolla

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cantallops/Campmany/Espolla/ Garriguella/Sant Climent Sescebes/la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 19/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que ahir es van conèixer dos nous projectes per instal·lar aerogeneradors a l'Albera.

A Cantallops (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) es tracta del parc eòlic Neulós, amb la previsió de potència nominal de 44,4 MW i amb la idea d'instal·lar set nous molins.

A Espolla (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), el projecte pendent de tramitació és el parc eòlic Frausa, amb una potència nominal de 37,2 MW. Es tracta en aquest cas de sis aerogeneradors situats entre Espolla i Sant Climent Sescebes (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).

El parc eòlic Comptador és el situat entre Garriguella (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Pedret i Marzà (Alt Empordà, comtat de Peralada). Es tracta en aquest cas de vuit nous aerogeneradors, amb una potència nominal de 49,56 MW. Aquest fa més dies que està projectat (ara se n'hi han afegit dos més), però continua pendent. A la mateixa zona hi ha prevista una instal·lació fotovoltaica de nom Langa, en tramitació. La potència nominal és de 8 MW.

A Campmany (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), precisament, la ponència d'energies renovables va informar negativament del projecte de parc eòlic El Ventador a finals del mes de maig per motius agraris, urbanístics, territorials, paisatgístics i ambientals que el fan inviable.

A hores d'ara, hi ha tres instal·lacions projectades a la zona de l'Albera amb informe favorable: el parc eòlic Querols d'Agullana (les Salines/Albera, Alt Empordà, comtat de Besalú), amb cinc molins; el de Galatea a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), amb deu aerogeneradors, i el Cronos a Campmany (quatre aerogeneradors). N'hi ha dues més en tramitació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...