El Jutjat Penal núm. 1 de Figueres torna a absoldre l'alcaldessa de Roses per l'1-O

El Jutjat Penal núm. 1 de Figueres torna a absoldre l'alcaldessa de Roses per l'1-O, després que l'Audiència Provincial de Girona anul·lés la sentència 

La Fiscalia va demanar tornar a revisar el cas perquè considerava que s'havien de mirar més proves 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 25/06/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Jutjat Penal Número 1 de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) ha tornat a absoldre l'alcaldessa de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), Montse Mindan, d'un delicte de desobediència pel referèndum de l'1-O. Ho fa per segona vegada després que l'Audiència Provincial de Girona anul·lés la primera sentència, a petició de la Fiscalia que reclamava que es valoressin proves que s'havien exclòs per haver-s'hi practicat fora del termini d'instrucció de la causa. En concret, es reclamava que s'incorporessin unes captures de pantalla per part de la Guàrdia Civil, a més d'unes certificacions de l'Ajuntament. Un cop revisat de nou el cas amb les noves proves que demanava el ministeri públic, la jutge segueix considerant no hi ha prou proves per poder condemnar a Mindán per un delicte de desobediència. 

En aquest sentit, la magistrada argumenta que els fets que s'han pogut provar a partir de la prova practicada no son constitutius de delicte i, per tant, no poden tenir retret penal. Així, la jutge no veu provat que l'alcaldessa de Roses facilités l'obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació durant el referèndum. Tampoc que obrís l'Ajuntament o donés la clau a algun regidor perquè s'hi poguessin fer les votacions ni que amb "ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional" donés suport o facilités l'obertura del col·legi Els Grecs, tot i que assenyala que hi va passar al llarg del dia. 

La nova sentència també reconeix que Mindan va donar el seu suport al referèndum d'autodeterminació a través d'un decret d'alcaldia que titlla de "declaració política". En aquest sentit, però, la sentència deixa clar que el decret no contenia cap disposició normativa o executiva i es va signar abans de la notificació de la providència del Tribunal Constitucional. 

A més, com en la primera sentència, també recull que no ha quedat provat que Montse Mindan disposés l'obertura dels locals de titularitat municipal per ser utilitzats com a centres de votació per a la celebració del referèndum, ni que enviés una comunicació a la Generalitat, a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ni a l'Associacióde Municipis per la Independència (AMI) confirmant els locals que hi hauria a disposició durant la jornada electoral. I en relació al mateix 1-O, el jutjat conclou que "no ha quedat provat que l'acusada, amb ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Tribunal Constitucional, recolzés i facilités l'obertura del col·legi Els Grecs" ni tampoc "que obrís la porta principal del consistori ni donés les claus a cap regidor perquè ho fes, amb la finalitat que s'hi realitzessin les votacions". 

La primera alcaldessa jutjada per l'1-O 

Montse Mindan es va convertir en la primera alcaldessa jutjada per l'1-O. La va portar a judici un veí del poble, que inicialment la va denunciar per haver donat suport al referèndum. Finalment, però, el 17 de novembre es va asseure al banc dels acusats del Jutjat Penal Número 1 de Figueres acusada d'un delicte de desobediència per haver permès que durant la jornada s'obrissin locals municipals per a les votacions.  

La sentència no és ferma i es pot recórrer en un termini de deu dies.