Desenterrats elements arquitectònics de la basílica-catedral del Bisbat d’Empúries (finals del segle IV)

Desenterrats elements arquitectònics de la basílica-catedral del Bisbat d'Empúries (finals del segle IV)  

La intervenció arqueològica ha permès recuperar una part de la planta del temple de la basílica-catedral d'Empúries  

Els elements conservats permeten calcular que tindria una amplada d'entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 12/06/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la campanya d'excavacions a Santa Margarida, a Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), ha desenterrat les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries. Els treballs arqueològics, que han durat sis setmanes, han permès de confirmar la situació del conjunt episcopal tardoantic i, sobretot, descobrir aquest temple, una de les edificacions més importants del conjunt episcopal emporità. La intervenció tan sols ha permès de recuperar una part de la planta del temple, però els elements conservats --com ara els pilars de la nau sud-- permeten de calcular que la basílica tenia una amplada de tretze o catorze metres i una longitud superior a vint. 

La basílica-catedral i el baptisteri es trobaven a la part est d'una plaça, a recer de les altres edificacions que completaven el complex episcopal, com ara el palau del bisbe, que encara no s'han localitzat. 

Les excavacions també han posat al descobert unes quantes tombes, un peu d'altar i un piló de 182 monedes de bronze. 

Les excavacions del sector van començar el 6 d'abril i es van allargar fins el 12 de maig. Durant aquestes sis setmanes, els arqueòlegs van reprendre els treballs en aquesta zona, que havien començat l'any passat. L'objectiu era determinar la naturalesa i funció de les edificacions del nord de l'actual església de Santa Margarida. I ho han aconseguit. 

Els treballs han permès de confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les edificacions eren l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs havien permès de localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara han trobat part de la basílica, amb una construcció de tres naus, situada al nord. L'excavació del sector de l'absis i d'una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, de conèixer amb detall com era aquesta construcció. 

Així, se sap que l'absis era situat a llevant i constava d'una zona on hi havia l'altar, sustentat amb un antic pedestal d'escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d'Emporiae el segle II. 

A banda i banda de l'altar i sota el paviment, hi havia dos sarcòfags de pedra, un amb un forat superior per a veure i tocar les relíquies d'un personatge que, segons la inscripció conservada en un costat, es deia Secundus. Davant l'altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. Al voltant d'aquesta zona, amb el temps, s'hi van disposar més enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble banda decorada amb acroteris. 

A més, han descobert un amagatall amb 182 monedes de bronze baix imperial. El fet que fossin guardades en una mena de bossa de cuir ha permès que, en desintegrar-se, s'hagin pogut conservar totes juntes. Es calcula que daten entre principi del segle IV i mitjan segle V. 

Un temple de grans dimensions 

Tot i que amb aquesta intervenció tan sols han pogut trobar una part de la planta, amb els elements conservats --com ara els pilars de la nau sud--, els arqueòlegs creuen que la basílica feia entre 13 i 14 metres d'amplada i més de 20 de longitud. També creuen que la basílica i el baptisteri es trobaven a la part est d'una plaça, a tocar de la qual hi devia haver més edificacions, com ara el palau del bisbe, que de moment no s'han pogut localitzar. 

De fet, Castanyer ha explicat que, per les prospeccions geofísiques que s'hi han fet, se sap del cert que "aquest edifici formava part d'un complex de poblament que ocupa aproximadament dues hectàrees" i que estava connectat directament amb el nucli del promontori on hi ha el temple de Sant Martí a través d'un camí que passava per la part baixa del turó d'Empúries. "Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per descobrir encara el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària", ha remarcat. 

Una troballa excepcional 

L'arqueòleg del MAC Empúries que ha dirigit l'excavació, Pere Castanyer, ha qualificat la troballa d'excepcional no tan sols perquè hi ha molt poques basíliques d'aquesta etapa a Catalunya sinó també perquè permet d'enllaçar l'Empúries grecoromana amb la medieval. "Ens permet de tenir un fil conductor històric des dels grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari", ha afegit. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l'avanç de les excavacions permetrà de reconstruir la planta completa. 

Un complex de final del segle IV 

L'origen d'aquest complex es remunta a la fi del segle IV i malgrat les successives reformes, es creu que va perdurar fins a final del segle VII o principi del VIII. La pèrdua de la seu episcopal emporitana, que el segle IX ja havia quedat incorporada a la de Girona, explica les transformacions posteriors. A partir d'aquest moment, damunt les restes de la nau central i l'absis de l'antiga basílica s'hi va construir una petita església, amb diverses reformes que permeten de seguir l'evolució d'aquest sector fins el segle XIV. 

A l'espai de l'antic baptisteri es va bastir una segona esglesiola, dedicada a santa Margarida, que va perdurar com a espai de culte fins el segle XVIII. A redós d'aquestes edificacions religioses s'hi va desenvolupar un important cementiri, amb diverses fases d'enterraments. 

Un projecte de recerca sobre àrees portuàries 

Els treballs que s'han fet a la zona formen part de les actuacions previstes a l'actual projecte de recerca sobre les àrees portuàries de l'antiga Empúries, impulsat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També han comptat amb el finançament de l'Ajuntament de l'Escala i la col·laboració dels propietaris dels terrenys. 

Tres grans etapes 

El projecte focalitza l'atenció en tres grans etapes històriques del conjunt emporità, que són fonamentals per a entendre i explicar-ne l'evolució històrica, prenent com a fil conductor els espais portuaris, que són fonamentals per a explicar-ne la gènesi, creixement i decadència. 

La primera etapa correspon a la fundació de l'establiment grec foceu, el segle VI abans de la nostra era; la segona, al moment d'arribada dels romans cap al segle II abans de la nostra era i, finalment, la tercera, segle VI moment en què els nuclis de població tradicionals de la ciutat grega i la ciutat romana ja havien estat abandonats i el poblament es va concentrar a nucli de l'antiga paleàpolis, a Sant Martí d'Empúries, i al sector de Santa Margarida. 

Els estudis del paleopaisatge del territori d'Empúries demostren que en aquesta darrera etapa l'hàbitat de Santa Margarida era situat al costat de l'estuari del riu Ter, que aleshores desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries. 

En un moment de perill a Empúries, les relíquies que hi havia a les dues tombes de l'altar van ser extretes i traslladades a un lloc més protegit 

Dos sarcòfags buits. Aquesta ha estat una de les troballes que més ha sorprès a l'equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, segons pública el Diari de Girona, quan han localitzat les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries al sector de Santa Margarida. 

Les tombes, situades sota el paviment a banda i banda de l'altar i elaborades amb pedra de Narbona, es mantenien perfectament tapades. En obrir-les, però, va arribar la sorpresa, i és que les relíquies havien estat extretes i traslladades a un «lloc més protegit», assenyalen els experts. «Tenim clar que no va ser un espoli, era algú que destapava la tomba amb respecte, desplaçava les relíquies perquè no les trobés l'enemic i la tornava a tapar». Una pràctica que, segons puntualitzen, «no era gens habitual». 

La importància, que alhora esdevé la gran incògnita, és qui eren aquests dos personatges emporitans. En aquest sentit, es localitza una pista en un dels dos sarcòfags en forma d'inscripció lateral esgrafiada: Secundus. El sarcòfag, a més, contenia un forat superior per veure i tocar les relíquies. Per la rellevància de l'emplaçament de les tombes, els experts apunten que es podria tractar d'una personalitat destacada de la comunitat o d'un bisbe, però aquesta darrera no es podrà provar, ja que de bisbes emporitans només se n'han documentat sis i el nom Secundus no figura en cap registre dels bisbes documentats d'Empúries. Tampoc descarten, però, que pogués tractar-se del primer bisbe d'Empúries. Per la seva banda, a l'interior del segon sarcòfag s'ha localitzat una àmfora eivissenca i s'han trobat cinc tombes més, que de moment no s'obriran. 

Aquesta descoberta s'inscriu en la gran troballa: la confirmació de la situació del conjunt episcopal emporità d'època tardo antiga i la descoberta de les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants del conjunt. La campanya d'excavacions, realitzada entre el 6 d'abril i el 12 de maig, s'inclouen dins el programa de l'actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l'estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries. L'objectiu de les excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector al 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l'església medieval de Santa Margarida. 

Els treballs han permès confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les seves edificacions eren l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs arqueològics, al segle XX, havien permès localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara, s'ha trobat part oriental del que seria la basílica-catedral, amb una construcció de tres naus situada a nord del baptisteri. L'excavació del sector de l'absis i d'una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, conèixer amb detall com era aquesta construcció. Així, se sap que l'absis estava situat a llevant i constava d'una zona on hi havia l'altar, sustentat amb un antic pedestal d'escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d'Emporiae al segle II. Davant de l'altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. A l'entorn d'aquesta zona, amb el temps, s'hi disposaren també altres enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble vessant decorada amb acroteris. 

A més, s'ha descobert un amagatall en un esglaó amb 184 monedes de bronze, encunyades entre els segles IV i V. La hipòtesi amb la que treballen els investigadors és que haurien estat guardades en una bossa d'un material similar al cuir, fet que hauria permès que, en desintegrar-se, s'haguessin pogut conservar agrupades. «Són monedes d'ús quotidià d'un valor mitjà-baix», asseguren. La hipòtesi, però, és que es tracti «d'imitacions» i no de monedes oficials. 

Tot i que la intervenció només ha permès descobrir una part de la planta, els elements conservats, com els pilars de la nau sud, permeten estimar que l'amplada de la basílica era aproximadament de 13 a 14 metres i que la seva longitud era superior als 20 metres. L'origen d'aquest complex es remunta a finals del segle IV i, amb les successives reformes, apunten que va perdurar fins a finals del segle VII o principis del segle VIII. «Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per a descobrir el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària», remarca l'arqueòleg que ha dirigit l'excavació, Pere Castanyer. 

Una troballa «excepcional» 

Castanyer qualifica la troballa «d'excepcional» no només perquè hi ha molt poques basíliques d'aquesta etapa a Catalunya, sinó també perquè permet enllaçar l'Empúries greco-romana amb la medieval. «Ens permet tenir un fil conductor històric des del grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari», afegeix. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l'avanç de les excavacions permetrà reconstruir la seva planta completa. 

El mes de maig el Diari de Girona ja va avançar la troballa de la planta del temple de la catedral d'Empúries. Les darreres hores la premsa en paper i la digital del país se'n ha fet ampli ressò, com ara La Vanguardia ('La catedral de l'Empordà'), El Periódico ('El cristianisme va fundar la seva pròpia Empúries'), El Punt Avui ('La vella catedral d'Empúries'), VilaWeb (notícia de l'Agència Catalana de Notícies) o Canal 10 Empordà, de l'Escala. Tot plegat dóna un impuls a la recerca arqueològica a Empúries i a tot l'Empordà.  

Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar l'emplaçament del conjunt episcopal tardo antic al sector de Santa Margarida i, sobretot, descobrir el temple, una de les edificacions més importants del conjunt, que es remunta a finals del segle IV 

Llegim al diari El Punt Avui que la campanya d'excavacions arqueològiques al baix del turó oest d'Empúries, impulsada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries. Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar l'emplaçament del conjunt episcopal tardo antic al sector de Santa Margarida i, sobretot, descobrir el temple, una de les edificacions més importants del conjunt, que es remunta a finals del segle IV i va ser objecte de successives reformes fins a finals del segle VII o principis del VIII, fins que el Bisbat d'Empúries va ser incorporat al de Girona. 

Amb la intervenció, només s'ha pogut recuperar una part de la planta, però es calcula que la basílica devia tenir una amplada entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20. La basílica-catedral i el baptisteri eren a la part est d'una plaça, a recer d'altres edificacions que els experts suposen que completaven el complex, com ara el palau del bisbe, i que encara no han estat localitzades. Durant les excavacions també s'han trobat unes quantes tombes i un conjunt de 182 monedes de bronze dels segles IV i V. 

L'objectiu de les excavacions, que reprenen les del 2020, era determinar la naturalesa i funció de les edificacions situades al nord de l'església alt medieval de Santa Margarida. Els treballs han confirmat que en aquesta àrea hi havia el conjunt episcopal tardo antic d'Empúries i que les restes constituïen l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Es tracta, segons l'equip arqueològic, d'una descoberta singular, que s'afegeix a altres conjunts episcopals catalans del període, com els d'Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt episcopal emporità, tot i la superposició de restes medievals, en noves campanyes es podrà reconstruir la planta i recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d'Empúries. 

De moment s'hi identifiquen diversos edificis, entre els quals el baptisteri, de planta quadrada i amb la piscina baptismal al mig, i la basílica-catedral, una construcció imponent de tres naus, al nord. Pel que es desprèn de l'excavació, l'absis era a llevant i tenia l'altar alçat damunt un antic pedestal d'escultura que presenta una inscripció provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, magistrat d'Emporiae al segle II  

A banda i banda de l'altar, hi ha dos sarcòfags de pedra, un dels quals amb un forat per veure les relíquies d'un personatge anomenat Secundus.  

Davant de l'altar hi havia el presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat.  

A l'entorn d'aquesta zona privilegiada, amb el temps s'hi van disposar altres inhumacions.