Nord-est Llibertari: Denuncien que 10 infants de Girona es queden sense plaça a l'escola del seu barri

dilluns, 7 de juny del 2021

Denuncien que 10 infants de Girona es queden sense plaça a l'escola del seu barri

Denuncien que 10 infants de Girona es queden sense plaça a l'escola del seu barri

que el tancament d'una línia de P3 a l'Escola Annexa Joan-Puigbert de la ciutat de Girona ha deixat 10 nens de Vista Alegre sense una plaça pública en el seu barri

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 07/06/2021.- Llegim al Diari de Girona que el tancament d'una línia de P3 a l'Escola Annexa Joan-Puigbert de la ciutat de Girona ha deixat 10 nens de Vista Alegre sense una plaça pública en el seu barri segons han denunciat avui des de l'aFFaC (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya). Segons les seves dades, a la zona B d'escolarització de Girona, de la qual forma part el barri de Vista Alegre, "hi ha hagut 252 sol·licituds de preinscripció a grups públics de P3, mentre que l'oferta de places de P3 per aquest curs és de només 242 a la xarxa educativa pública". Això, segons lamenten des de l'aFFaC, fa que moltes famílies siguin "empeses a escollir entre optar per una plaça pública lluny del domicili o sol·licitar plaça en un centre privat concertat".

La pèrdua d'una línia de P3 a l'Annexa ja va ser avançada pel Diari de Girona el passat mes de febrer i, en aquell moment, des d'Educació es va destacar que els grups de P3 no es reduïen en el conjunt de la ciutat (43) i que el que es perdia a l'escola de Vista Alegre passava a l'Escola Marta Mata. Des del Departament es va recordar que "aquest tipus canvis s'estan produint de manera rotatòria els darrers cursos" i que, per exemple, centres com el mateix Marta Mata, el Cassià Costal o el Dalmau Carles n'havien perdut una línia de P3 de manera temporal. I, que per tant, l'Annexa Joan-Puigbert també podria recuperar-la de cara al següent curs.

Tot i això, des de l'l'aFFaC s'insisteix que "les dades de l'oferta d'aquest any amb les dades de la demanda a la xarxa pública i a la privada concertada, observem que la reducció de places a la pública no es correspon, tampoc, a una davallada de la demanda" perquè --argumenten-- "la xarxa privada concertada passa dels 139 alumnes matriculats el curs anterior als 125 que demanen plaça aquest any, perdent 14 alumnes".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...