Antonio Cañete Rodríguez
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de juny de 1912 neix a Granada l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Cañete Rodríguez
L'octubre de 1966 passa la frontera del Pirineu Oriental i el dia 12 d'aquell mes arriba a Madrid en rel marc de la llibertària antiimperialista Operació Durruti, essent detingut el 23 d'octubre, a l'alçada de Zaragoza, en el tren Madrid-Zaragoza quan anava a passar de tornada la frontera nord-catalana
Antonio Cañete Rodríguez: El 6 de juny de 1912 neix a Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Cañete Rodríguez. Fou fill del militant anarquista Donato Cañete, mort l'agost de 1932 a Granada arran dels conflictes derivats de l'aixecament militar de «La Sanjurjada».
Obrer ebenista, començà a fer feina amb 12 anys i ja abans de la proclamació de la República del 14 d'Abril de 1931 era membre de les Joventuts Sindicalistes.
En 1932 començà a militar en les acabades de crear Joventuts Llibertàries.
El maig de 1933 va ser detingut amb altres companys de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) arran de diverses explosions a Granada. Es responsabilitzà d'aquests fets, juntament amb Francisco Vargas Montijano, i ambdós van ser condemnats a més de cent anys de presó. Fins a 1935 passà per les presons de Granada i de Loja (Loja, Granada, Andalusia) i després va ser desterrat a Ceuta (Rif), abans de passar una temporada a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
A començaments de 1936 es traslladà a Granada on el juliol d'aquell any li agafà l'aixecament militar feixista.
Després de romandre un temps amagat, pogué fugir a la serra i el setembre d'aquell any a Iznalloz (Los Montes, Granada, Andalusia) ingressà en la Columna Maroto. Entrà a formar part de «Los Niños de la Noche», escamot especialitzat en treure perseguits de la Granada franquista.
El final de la guerra l'agafà al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) intentant fugir per mar, però va ser enxampat i tancat a l'alacantí camp de concentració franquista Los Almendros.
Aconseguir sortir del camp i es traslladà a Granada, on va ser novament detingut. Jutjat, va ser condemnat a mort, però la pena va ser commutada per 30 anys de presó. Gràcies a les influències d'un familiar militar, va ser alliberat.
Milità en la clandestinitat i va ser novament detingut.
Més tard ocupà càrrecs orgànics de responsabilitat en els comitès local i provincial de la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina.
En 1943 va ser detingut, amb Labrot i Macareno, arran de l'explosió en un local de Falange, atac antifeixista en el qual no havia participat.
A finals de 1945 fou delegat per Granada al Ple de la Regional d'Andalusia de la CNT.
En 1946, amb Vicente Castillo Muñoz, desemmascarà Fermín Castillo i Miguel Contreras, els quals havien delatat els germans guerrillers llibertaris Quero Robles a la policia i informà personalment d'aquesta traïció al Comitè Nacional de la CNT a Madrid.
En 1948 creuà el Pirineu cap a l'exili, on participà en les activitats de les Joventuts Llibertàries i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i ocupà càrrecs en les federacions locals de la CNT-AIT en l'Exili de Roanne (Lêre, Foréz, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i Dreux (Eure-et-Loir, Centre - Val de Loire).
En 1955 fou el responsable des de Roanne del Boletín Regional de les Joventuts Llibertàries.
L'agost de 1958 assistí al Ple de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
En 1959 enviudà de Dolores Rodríguez i l'any següent s'uní a la destacada militant anarquista Antònia Fontanillas Borràs. Amb la seva companya i Manuel Hernández formà el grup «Alfa» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
L'octubre 1966, amb Luis Andrés Edo, Alicia Mur Sin, Jesús Andrés Rodríguez Piney, Alberto Herrero Dativo i Inocencio Martínez, passà a la Península en el marc llibertari antiimperialista Operació Durruti: estudi sobre el segrest de propaganda a Madrid d'un militar nord-americà d'alta graduació destinat a una de les bases dels EUA a la Península (Norman G. Gillette, comandant en cap de les forces nord-americanes a Espanya) o, en el seu defecte, el periodista Edmund Gress de la mateixa nacionalitat, que finalment es desestimà per la seva dificultat. S'havia de reivindicar des de la FIJL amb la difusió des de Nova York (Nova York, EUA) amb el manifest 'Reivindicación patriótica de Gibraltar e hipoteca del territorio nacional: Las bases norteamericanas en España'.
Antonio Cañete havia passat aquell octubre la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Madrid des de Barcelona. El 12 d'octubre havia arribat a Madrid per la missió. Després, havia viatjat a Granada i poc després havia tornat a Madrid.
No essent necessària la seva presència a la ciutat emprengué el viatge de tornada per la frontera nord-catalana, però el 23 d'octubre, sota el nom d'Antonio Herrera Rodríguez, va ser detingut al tren Madrid-Barcelona al seu pas per Zaragoza (Zaragoza, Aragó) per la Brigada Central d'Investigació Social de la Direcció General de Seguretat i l'endemà la resta del grup que era detingut a Madrid, menys el confident infiltrat Inocencio Martínez.
Acusat de formar part del grup «Primero de Mayo» i d'organitzar l'Operació Durruti el 4 de juliol de 1967 va ser condemnat a Madrid pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP) a tres anys i tres mesos de presó per pertinença a «associació il·lícita».
Antoni Cañete desmentí des de la presó que la seva detenció tingués cap relació amb el seu viatge des de Madrid a Granada.
El 4 de juny de 1969 va ser alliberat de la presó de Palencia (Tierra de Campos, Palencia, Castella la Vella) i retornà a l'exili, on participà en les activitats del grup editor de Frente Libertario.
Després de la mort de Franço viatjà en diverses ocasions a Granada.
Durant els últims anys de seva vida fou membre dels Grups d'Afinitat Confederal (GAC).
Trobem articles seus en Nervio i Boletín Ródano-Alpes.
Antonio Cañete Rodríguez va morir l'1 d'agost de 1979 a Dreux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada