Juan Portales Casamar

Necrològica de Juan Portales Casamar publicada en el periòdic parisenc Frente Libertario de setembre de 1973

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de maig de 1922 neix a Sesnández de Tábara (Ferreruela, Zamora) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Juan Portales Casamar 

Durant les seves missions d'enllaç entre FIJL Interior i Exili passà clandestinament més d'una vegada la frontera del Pirineu Oriental per la muntanya 

Juan Portales Casamar: El 24 de maig de 1922 neix a Sesnández de Tábara (Ferreruela, Zamora, Lleó) el militant anarquista i anarcosindicalista Juan Portales Casamar. Fill d' una família llibertària, el seu pare, Francisco Portales Sirgado, va ser un destacat mestre anarquista i la seva mare, Luisa Casamar Portales, també va ser militant; els seus germans Acracio i Luis (Zahínos, Sierra Suroeste, Badajoz, Extremadura, 31/05/1918) i la seva germana, Suceso (Badajoz, 08/04/1904), també foren destacats anarquistes.  

Ben aviat es va involucrar en la lluita revolucionària, de caire clandestí, militant en les Joventuts Llibertàries andaluses. A Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) fou responsable de les Joventuts Llibertàries, de les quals formaven part el seu germà gran Luis Portales Casamar, Manuel Ramos, Valeriana Pérez i Juan Soto, entre d'altres. 

El febrer de 1944 a Sevilla, en el Ple de la Regional d'Andalusia de la Confederació Nacional del Treball (CNT), fou nomenat membre del secretariat d'aquesta regional.  

El gener de 1947 assistí a Madrid (Madrid, Castella la Nova) al Ple de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), on fou nomenat secretari de Defensa del Comitè Peninsular, encarregant-se especialment de la difusió dels periòdics clandestins Juventud Libre (FIJL) i Tierra y Libertad (FAI) en estret contacte amb Juan Gómez Casas, que era el secretari general de la FIJL.  

El 26 d'octubre de 1947 acompanyà Juan Gómez Casas a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), ambdós delegats pel Comitè Peninsular de la FIJL per a assistir a una plenària.  

A finals de 1947, després d'un viatge a Barcelona, on hi es va trobar a la Barceloneta amb el Comitè Regional de Catalunya de la FAI i amb el de la FIJL, de tornada i acompanyat per Liberto Sarrau Royes, ambdós van ser detinguts a Madrid i amb ell Gómez Casas i Cayuela. El comandant de la Guàrdia Civil Pardo aconseguí localitzar la impremta clandestina de la FAI i de la FIJL. Sarrau des de Catalunya havia organitzat un organisme armat propi, el Moviment Ibèrica de Resistència (MIR), després anomenat Moviment Llibertari de Resistència (MRL). 

Durant la conducció, 4 de gener de 1948, per unes diligències exteriors d'ell i Ángel Urzáiz a Madrid aconseguí fugir de la Guàrdia Civil.   

En el decurs de diversos viatges en missions d'enllaç del Comitè Peninsular de la FIJL passà clandestinament per la muntanya en algunes ocasions la frontera del Pirineu Oriental.  

Una vegada establert definitivament a l'exili, fou un dels fundadors de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Cachan (Val-de-Marne, Illa de França). En 1969 aquesta Federació Local fou expulsada de la CNT-AIT en l'Exili.   

La seva companya fou María de la Soledad Adán Miramón, amb qui tingué dues criatures (Sol i Luisa). 

Els darrers anys de la seva vida va pertànyer al moviment que editava a París (Illa de França) el mensual Frente Libertario, on es publicà la notícia de la seva detenció en l'edició de setembre de 1973 (núm. 34), 

Posteriorment a la seva defunció, en una carta d'Ángel Urzáiz (15/97/1994) aquest militant afirma que Juan Portales va entregar la impremta de la FAI i la FIJL a Madrid al comandant Pardo durant la seva detenció. Queda com una simple opinió, cosa que a vegades passa arrel de cantades en detencions i encara més quan hi divergències orgàniques o estratègiques en el món anarcosindicalista, que esmentem ja que Miguel Iñiguez (Enciclopedia histórica del anarquismo español, tomo II, (2008), p. 1.370) fa referència a la carta d'Urzáiz.

Juan Portales Casamar va morir el 21 d'agost de 1973 al seu domicili de Vauhallan (Essonne, Illa de França) --algunes fonts citen erròniament Montrouge (Hauts-de-Seine, Illa de França)-- i va ser inhumat al cementiri d'aquesta població.